La residència diocesana d’ancians, una obra d’església 27-09-2015

Quan el Senyor va encomanar al seus deixebles, i en ells a tota l’església, la missió d’anunciar l’Evangeli i de celebrar els sagraments, també ens va deixar com a testament i feina la preocupació i compromís concret a favor dels més febles i necessitats del nostre món. Uns encàrrecs que l’església, des del primer moment, ha intentat dur a terme en tots els àmbits i llocs on ha arribat la seua presència.

De la mateixa manera en la nostra diòcesi. Des de que tenim notícies històriques de la configuració de la diòcesi, coneixem de la preocupació dels bisbes diocesans perquè arreu del territori fos predicat l’Evangeli i tots tinguessin oportunitat de rebre el Baptisme. També hi ha notícies històriques de l’atenció que en la nostra església diocesana s’ha tingut sempre pels més febles. De fet, al costat de la catedral es va erigir un hospital.

També ara, seguint el manament del Senyor Jesús, la nostra església diocesana continua amb el mateix interès perquè no falti la predicació de la Paraula, la celebració dels sagraments, ni l’atenció als més necessitats de la nostra societat.

I entre tantes obres, actualment hi ha una molt estimada i cuidada per la diòcesi, que és la de la residència diocesana d’ancians “Sant Miquel arcàngel”. Al segle XIX, davant les necessitats de molta gent que per salut o per edat es quedava sense poder treballar, i per tant sense res per menjar i viure, naixen institucions i congregacions religioses que en nom de l’església les acullen i es preocupen de procurar-los menjar i aixopluc. En aquest context naix a França la congregació de les “Germanetes dels pobres” fundada per Santa Joana Jugan, i naix a Tortosa la Residència d’ancians que aquestes religioses, “las hermanitas” com afectuosament les coneixem, amb esperit de servei altruista i d’entrega generosa regentaran durant més d’un segle.

Quan el 1985, per motius propis, van haver de deixar-la, la diòcesi, encapçalada per qui llavors era el seu bisbe, don Ricardo, cardenal Carles, veient l’obra realitzada i la necessitat que cobria se’n va fer càrrec, va recollir l’herència adaptant-la a les necessitats dels temps amb l’ajuda necessària i inestimable de les germanes de la Consolació. Els bisbes Lluís Martínez Sistach i Javier Salinas van continuar amb la remodelació, ampliació i adaptació d’aquesta obra emblemàtica d’assistència a les persones grans de la nostra diòcesi.

Es compleixen ara els 30 anys des de que la nostra diòcesi va assumir la gestió de la residència. Des d’aleshores i en continuïtat amb els ideals que han animat la seua vida des dels inicis, ofereix als residents atenció personalitzada, cura individual, presència i servei religiós, competència en el treball, actualització dels procediments i modernització dels sistemes.

La meua missió com a bisbe de Tortosa no és altra que seguir el manament de Jesús i vetllar perquè es compleixi. No només el d’Evangelitzar pròpiament dit, sinó que el servei i l’atenció als pobres, als necessitats i als ancians es dugui a terme amb competència i generositat.

Gràcies a tots els qui feu possible dia a dia que aquesta obra de l’Església continuï viva, pel vostre esforç i dedicació. Rebeu tots la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa