LA PAU, DO DE DÉU I FRUIT DEL NOSTRE COMPROMÍS 23-01-2022

El passat 1 de gener vam celebrar la jornada mundial de la pau. Va ser el papa sant Pau VI qui va tindre la intuïció d’instituir-la fa 55 anys, convidant-nos a pregar perquè aquest anhel, que els cristians compartim amb tota la humanitat, es realitze i els éssers humans puguem viure com a germans. La celebració d’aquesta jornada el primer dia de l’any civil ens recorda que la pau ha de ser la meta per la qual tots hem de treballar des de la responsabilitat que cadascú de nosaltres tenim en la societat. La coincidència amb les festes de Nadal és també especialment significativa per als qui creiem en Crist: Ell és el “missatger que proclama la pau” (Is 57, 2) i Ell va anunciar que aquells que treballen per ella “seran anomenats fills de Déu” (Mt 5, 9). Una fe cristiana autènticament viscuda és llavor de pau per al món.

És important que celebrem aquesta jornada tots els anys i que li donem el relleu que té. La història ens mostra que les conquestes de la humanitat per a aconseguir-la són petites i fràgils i que sovint experimentem reculades. Si bé el desig d’assolir-la és universal perquè està inscrit en el cor de tots els homes de bona voluntat, no acabem de trobar camins perquè es faça realitat. El desig de la pau ha d’acompanyar sempre la història de la humanitat. Quan deixem de treballar per ella, el que s’havia aconseguit es perd.

El papa Francesc, en el missatge que ens va dirigir per a aquesta jornada, indica tres camins perquè tots siguem constructors de pau. En primer lloc, el diàleg entre generacions. Les relacions intergeneracionals no sempre són fàcils. Els majors sovint experimenten la soledat i els joves no tenen perspectives de futur. La indiferència mútua o la protesta violenta són temptacions fàcils, però no són actituds constructives. “D’una banda (diu el Papa) els joves necessiten l’experiència existencial, sapiencial i espiritual de la gent gran; de l’altra, la gent gran necessita el suport, l’afecte, la creativitat i el dinamisme dels joves”.

En segon lloc, el Papa ens recorda la importància de la instrucció i l’educació com a motors de la pau, perquè “són les bases d’una societat cohesionada, civil, capaç de generar esperança, riquesa i progrés”. En el conjunt del nostre món, mentre creix el percentatge de recursos que es destinen a les despeses militars, baixen els que es destinen a l’educació. “És oportú i urgent (afirma el Papa) que tots els qui tenen responsabilitats de govern elaboren polítiques econòmiques, que prevegin un canvi en la relació entre les inversions públiques destinades a l’educació i els fons reservats als armaments”.

Finalment, el Papa recorda que el treball és també un factor indispensable per a construir i mantenir la pau. Avui, el nombre de famílies que pateixen per no tindre un treball digne ha crescut a causa de la pandèmia que estem vivint. Aquesta, ha dificultat l’accés dels joves al món laboral i ha portat a molts adults a la desocupació. Uns i altres afronten perspectives dramàtiques.

Si aquells que tenen responsabilitats de govern tinguessin aquestes prioritats, el nostre món caminaria cap a la pau.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X