LA PAU COM A CAMÍ D’ESPERANÇA 12-01-2020

El passat 1 de gener vam celebrar la Jornada Mundial per la Pau. El papa Francesc, en el missatge que ha dirigit a l’Església i a tot el món ens recorda que el bé de la pau, al qual aspira tota la humanitat i és objecte de l’esperança de tot ésser humà, és un bé preciós pel què no hem de deixar de lluitar, ja que el camí que ens porta a ella és un compromís constant en el temps. La humanitat porta en la memòria i en la carn els signes de les guerres i dels conflictes que, amb una capacitat destructiva cada vegada més gran, afecten especialment els més pobres i febles. Davant l’experiència que els conflictes se succeeixen un darrere l’altre, la gran temptació és el descoratjament, la pèrdua de l’esperança i el pensar que estem davant un ideal pel qual no val la pena lluitar. La virtut de l’esperança no consisteix en una espera passiva, sinó que és una actitud humana que conté una tensió existencial que orienta i sosté el compromís per un món millor. El Papa ens recorda que la meta de la pau és tan gran que justifica l’esforç del camí per a aconseguir-la, per la qual cosa el descoratjament no ha d’envair el cor dels cristians.

En determinats moments podem pensar que la pau depèn únicament de les grans decisions dels poderosos i que el que nosaltres podem fer és irrellevant. Enguany el Papa ens indica algunes actituds en les nostres relacions amb els altres que poden ajudar a crear una cultura de la pau. Des de l’experiència del seu recent viatge al Japó, ens convida a mantenir la memòria dels esdeveniments de la història que han sigut especialment destructius, “no solament per a evitar cometre novament els mateixos errors”, sinó perquè aquesta memòria “constitueixi l’arrel i suggerisca el camí per a les decisions de pau presents i futures”.

El compromís per la pau implica també viure un camí de reconciliació en la comunió fraterna, que ens porte a trobar en el més profund dels nostres cors la força del perdó i la capacitat de reconèixer-nos germans de tots els homes. “Aprendre a viure en el perdó (afirma el Papa) augmenta la nostra capacitat de convertir-nos en dones i homes de pau”.

Un altre camí per a ser constructors d’una cultura de la pau és la conversió ecològica, que ens porta a combatre la falta de respecte per la casa comuna i l’explotació abusiva dels recursos naturals. Aquests no són eines per al benefici immediat d’uns pocs, sinó un do de Déu a la humanitat perquè tots puguen viure dignament i en pau. La conversió ecològica ens ha de portar a una nova mirada sobre la vida considerant la generositat del Creador que ens donà la terra, i ens recorda l’alegre sobrietat en el compartir. Vivint d’aquesta manera es transformen les relacions amb els altres i se sembra la pau.

Aquesta no s’aconsegueix si no s’espera. No deixem de creure en la possibilitat d’assolir-la, i que els nostres xicotets gestos ajuden a crear una cultura que ens porte a ella.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa