La parròquia de Sant Blai celebra l’Eucaristia de Mans Unides

El divendres, 9 de febrer, la parròquia de Sant Blai de Tortosa, celebrà a les 19 h. una Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, amb motiu del dia de MANS UNIDES – Campanya contra la Fam. Van concelebrar Mn. Josep Ma Membrado, rector de la parròquia i el missioner P. Philippe Muindo. Van ajudar durant la celebració els joves Èric, Pol i Adrià. Amb el cant,“Cantem germans” s’inicià l’Eucaristia. Mn. Membrado va fer la monició d’entrada. Benvinguts tots a la parròquia de Sant Blai. Celebrem avui la Campanya contra la Fam de Mans Unides amb el lema: “L’única espècie capaç de canviar el planeta. L’EFECTE SER HUMÀ”. No afecta a tots per igual la malaltia, o les conseqüències del canvi climàtic. Molts germans nostres a massa llocs del planeta viuen la desnutrició, la fam i la mort, i es veuen sumits en la desesperança. Hi ha desigualtat i injustícia. Que l’Eucaristia ens uneixi a tots en la pregària, transforme el nostre cor i ens mogui a l’acció.

Després de cantar “Senyor tingueu pietat” es van proclamar les lectures. La 1a del llibre del Levític (Lv 13,1-3.44-46). El Salm responsorial (31): “En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill”. La 2a lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1). Després de cantar “Al·leluia”, Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45).

Tot seguit el Sr. Bisbe inicià l’homilia. Saludà Mn. Josep Ma Membrado i li donà les gràcies per la seva acollida i al missioner Philippe, agustí de l’Assumpció, natural del Congo i actualment resideix en una comunitat de Madrid. Ell ens ha impulsat la Campanya d’aquest any durant aquesta setmana. En acabar l’Eucaristia ens donarà el seu testimoni. Saludà els voluntaris de Mans Unides i ens digué que la setmana passada va tenir lloc l’Assemblea Diocesana i donem gràcies a Déu per la nova Presidenta, Carmen Manzano, qui acceptà aquest servei amb generositat, en el nou càrrec per al que ha estat elegida.

En la glosa dominical de Vida Diocesana explico que la Campanya Mans Unides ens convida a l’esperança i comptant sempre amb l’ajuda de Déu, tenim a les nostres mans la possibilitat d’aturar el cercle viciós de la desigualtat. Si volem entendre bé l’Evangeli d’aquesta setmana hem de percebre bé els contrasts. Hi ha coses que les veus millor quan les veus en contrast, per exemple un paisatge; la llum en determinades hores del dia li dóna més bellesa. Quan posem les coses en contrast es més fàcil valorar-les. En canvi quan ens falla, coses que són importants poden passar desapercebudes. Avui quan hem proclamat la primera lectura del llibre del Levític i l’Evangeli de sant Marc, veiem un gran contrast i és el que posa en relleu per una banda l’estil humà d’enfrontar-nos al mal i l’estil de Jesús és tan diferent que adquireix tot el seu valor davant el leprós. En la primera lectura es descriu la forma massa humana i miserable que tenim davant el mal. Quan veiem el mal, l’aïllem, el marginem, el perseguim i fins i tot l’estigmatitzem, com els que estan patint la droga o qualsevol dependència. En èpoques passades quan en un vaixell hi havia una epidèmia o es declarava una pesta, posaven els passatgers sols per a que morissin sense infectar ningú. En un col·legi resulta més fàcil expulsar un mal alumne que intentar recuperar-lo. A la gent els agradava tan l’actitud de Jesús que no el deixaven ni un moment, però ell desitjava tenir estones de pregària d’intimitat amb el seu Pare. Jesús sempre que veia algun necessitat, el mirava amb compassió, que no és debilitat, sinó la virtut dels forts, perquè és la capacitat de “compatire”, de patir amb l’altre, compartint a fons els seus sofriments amb una solidaritat profunda. Mans Unides també s’apropa i toca el leprós, i com Jesús fa possible l’ajuda envers els més necessitats. El bisbe Sergi ens digué le paraules de la cançó: “Unint les mans, germans, veureu quins prodigis pot fer l’amor; unint les mans germans, veureu en la pau abraçar-se el món”. I així passem de la soledat a la companyia i de la marginació a la reintegració, la qual es comença a vèncer  apropant-nos al marginat, com sant Francesc d’Assís abraçant el leprós i sant Vicenç de Paül amb els condemnats a sofrir  i cremats com esclaus. Podem ser ulls per al cec, peus per al coix, servei per a un malalt profund… Jesús ens diu que davant el sofriment hem de ser compassius i tenir entranyes de misericòrdia. Els qui més pateixen són els més pobres; ho constatem en les catàstrofes climàtiques i el Papa Francesc també ens ho diu. Mans Unides aquest any en la seva Campanya proclama que amb l’ajuda del Senyor som l’única espècie capaç de canviar el planeta; per tant hem de ser responsables de la seva cura i una manera de fer-ho és ser generosos en la nostra aportació econòmica en les col·lectes d’aquest cap de setmana, les quals contribuiran a finançar diversos projectes de cooperació i desenvolupament dels països del Sud. Ara per acabar, ens digué el Bisbe Sergi, pregarem al Senyor amb les paraules de l’últim paràgraf de la glosa dominical: “Que siguem, Senyor, mans unides en oració i en do. Mans unides a les mans dels més pobres i desvalguts. Mans unides que donen el que reben. Sempre és mans. Sempre més unides”. Amén.

Arribat el moment de les pregàries vam demanar per l’Església, pels qui se senten fràgils, pels qui han passat a la casa del Pare, …i per tots nosaltres perquè servim els nostres germans i ajudem els qui més ho necessiten. Després de la Comunió i en acció de gràcies, vam cantar: “Ubi caritas et amor, ubi caritas, Deus ibi est”. Abans de la benedicció final, el missioner Philippe Muhindo Ndungo, ens adreçà unes paraules: Soy del Congo y hace 15 años que estoy en España. Cuando acabé los estudios secundarios entré en una congregación y me ordené sacerdote el año 2002. Antes que nada darles las gracias por todo lo que contribuyen en la Campaña de Manos Unidas y puedo asegurarles que todo el dinero que se recoge en las Campañas llega íntegro a su destino a fin de llevar a cabo el proyecto para el que estaba destinado. El año 2018 se inauguró un colegio que es la alegría del pueblo. Manos Unidas quiere colaborar en la función educativa, ya que muchas escuelas estan hechas de barro y algunos alumnos estudian debajo de un árbol. El ideal seria exportar la producción del país, pero no és así y és un país empobrecido. Incluso las inundaciones lo dejan todo en mal estado. Gracias por dejarme decir unas palabras animando a este equipo de Manos Unidas. Quiero darles las gracias por su colaboración y su trabajo. No nos olvidemos del hambre que hay en el mundo.

El Sr. Bisbe donà la benedicció i el cant final dedicat a la Mare de Déu fou: “Salve Regina”

Maria Joana Querol Beltrán