LA MISERICÒRDIA RESPLENDEIX EN LA CREU DE CRIST 20-03-2016
Un any més ens disposem a celebrar la Setmana Santa. Amb el Diumenge de Rams en la Passió del Senyor comencem uns dies especialment significatius en el calendari cristià. La celebració d’aquest any, en el marc del Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, constitueix una invitació a contemplar el Crucificat amb ulls de fe i amor, i a descobrir en la Creu la revelació més gran de la misericòrdia de Déu.
Els cristians no podem oblidar que la misericòrdia és el signe d’una religiositat autèntica (Mt 9,13). Per això, no podem romandre indiferents davant el patiment aliè ni mirar amb menyspreu els pobres i desemparats, perquè sabem que en el cor de Déu són els que ocupen el primer lloc.
Tenir misericòrdia dels altres implica també perdonar les ofenses. Déu té pietat del pecador perquè perdona el seu pecat, perquè està sempre disposat a la misericòrdia i al perdó encara quan justament ens podria castigar.
En el Crucificat brilla la misericòrdia de Déu envers els qui sofreixen, perquè el Fill ha carregat amb el patiment del món i l’ha fet seu. No hi ha cap dolor humà que Jesús no haja experimentat. En la Creu s’ha fet solidari amb tot el dolor de la humanitat.
En el Crucificat brilla la misericòrdia de Déu com a perdó del pecat del món. El que podia castigar-nos pels nostres pecats, accepta el càstig injust; el que podia condemnar-nos per la injustícia que els homes hem comés al crucificar a qui havia passat fent el bé i curant els oprimits pel diable, des de la Creu demana al Pare el perdó per als seus perseguidors. Crist ha tingut misericòrdia de nosaltres perquè amés de suplicar el perdó per als seus botxins, els ha excusat: “no saben el que fan”. Mentre que els homes busquem motius per acusar-nos els uns als altres, Crist busca en la Creu raons per excusar-nos i, d’aquesta manera, poder perdonar-nos.
Vivim en un món que moltes vegades fomenta en la relació entre les persones actituds despietades, sentiments de venjança, i perd la capacitat de perdonar. En compte de buscar camins per ajudar-nos mútuament a avançar, busquem motius per acusar-nos els uns als altres. En lloc de perdonar a qui ens ofèn, busquem el moment per tornar l’ofensa.
En l’himne de la carta als Filipencs que se proclama en la litúrgia del Diumenge de Rams, se’ns convida a tindre els mateixos sentiments de Crist (Fl 2, 5). Això significa demanar a Déu que ens done un cor capaç d’apiadar-se dels qui pateixen i de perdonar els qui ens ofenen. Aquest és el camí perquè el món trobe la salvació.
Que aquests siguen uns dies de gràcia pels qui ens sabem necessitats de la misericòrdia de Déu. Demanem al Senyor que tingue misericòrdia de nosaltres. Qui contempla en el Crucificat la grandesa de la misericòrdia que hi ha en el seu cor i en el cor del Pare, no pot fer altra cosa que reconèixer la seua pobresa i la necessitat de rebre el perdó de Déu.
Que siguen uns dies de gràcia per a tots.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
