LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 18-09-2022

Dissabte que ve celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, una advocació mariana unida històricament a la fundació de l’ordre mercedària per al rescat dels captius. Segons la tradició, la Mare de Déu va inspirar aquesta fundació a sant Pere Nolasc, a sant Ramón de Penyafort i al rei Jaume I. Aquesta vinculació al carisma dels mercedaris ha portat a que aquesta festa mariana se celebre d’una manera especial en els centres penitenciaris. La Mare de Déu és per a les persones privades de llibertat un signe de consol i de vertadera esperança. Per això, us convido que durant aquesta setmana tinguem presents en la nostra oració als presos i a les seues famílies i éssers estimats. Que ells ocupen en el nostre cor el lloc que ocupen en el cor de la Santíssima Verge.

En la nostra diòcesi no existeix cap centre penitenciari, però no oblidem que si que hi ha presos que són naturals dels nostres pobles i que, per tant, formen part de la nostra comunitat eclesial. Per això, dos grups de voluntaris col·laboren amb els equips de pastoral dels centres penitenciaris de Mas d’Enric a Tarragona i Albocàsser a Castelló. Acostar-se amb actitud cristiana als qui estan privats de llibertat perquè compleixen una condemna exigeix, en primer lloc, evitar qualsevol judici condemnatori. La societat, per mitja de les seues institucions judicials, pot jutjar els fets d’una persona, però això no pot portar-nos a un judici global sobre ella. El nostre coneixement dels altres és parcial i limitat. En el fons, només Déu coneix l’interior de cadascuna de les seues criatures i no deixa mai d’estimar-les. Acompanyar als privats de llibertat significa ajudar-los a que no obliden que, encara que en molts moments puguen sentir-se rebutjats i arriben a pensar que ningú els vol, això no és cert: Déu és sempre fidel en l’amor als seus fills.

L’amor cristià es regeix per una lògica pròpia. Mentre que les persones en les nostres relacions tenim una tendència natural a estimar els qui ens poden correspondre; el cristià, seguint l’exemple del seu Senyor, ha d’estimar els qui més necessitats estan de ser estimats. La mesura de la caritat la determinen les necessitats de l’altre. Les persones privades de llibertat necessiten sovint ser escoltades i acompanyades; sentir que algú les valora pel que són i no pel que hagen pogut fer. I quan senten que algú els dedica part del seu temps i es preocupa per elles, manifesten un gran sentiment de gratitud i són capaces d’expressar el millor que hi ha en el seu interior.

La llibertat és un bé essencial de la persona humana, i la seua privació només es justifica quan no es troben altres camins per a garantir la convivència i el bé de la societat. En qualsevol cas, no s’ha d’oblidar que la persona privada de llibertat pel motiu que siga no perd la dignitat pròpia de l’ésser humà i, per això, s’han d’evitar els càstigs i penes innecessàries que únicament busquen humiliar-la més. La privació de llibertat no justifica que els altres drets de la persona siguen retallats. Estic convençut que la presència dels voluntaris en els centres penitenciaris és una gran ajuda perquè els presos se senten més valorats en la seua dignitat humana.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X