LA LLIBERTAT CRISTIANA (III): ACTUAR EN CONSCIÈNCIA 22-05-2022

La llibertat que, segons el Catecisme de l’Església Catòlica, consisteix en “el poder, arrelat en la raó i en la voluntat, d’actuar o de no actuar, de fer això o allò, de produir per un mateix accions deliberades” (n. 1731) és una condició necessària per a la moralitat dels actes humans. Juntament amb el do de la llibertat, Déu ha dotat a l’ésser humà de la consciència, que és “el nucli secretíssim i el sagrari de l’home, on es troba tot sol amb Déu, la veu del qual ressona en la seua intimitat” (n. 1776). Estem davant l’element més personal de l’ésser humà, que fa d’ell una criatura única i responsable dels seus actes davant Déu. Perquè una acció siga autènticament digna de l’home ha de ser lliure i fruit d’una decisió presa en consciència.

Ara bé, aquesta no és creadora de valors, perquè el que és bo i dolent per a l’home no ho decideix ell mateix. Així com el fet d’existir és quelcom que ens ha estat donat, tampoc som nosaltres els qui decidim el que és bo o dolent. Déu ens ha creat per a donar-nos la vida eterna i és bo el que ens condueix a eixe fi últim que consisteix en la felicitat plena i perfecta; i és dolent el que ens aparta d’ell. Gràcies a la consciència podem percebre el bé i el mal en cada situació i decidir com hem d’obrar per a aconseguir la meta a la qual Déu ens crida.

La consciència percep uns principis que, encara que la fe ens ajuda a conèixer-los amb més claredat, tenen un valor universal, per la qual cosa tots els poden comprendre amb la llum natural de la raó. D’ells naixen les normes morals fonamentals. Heus ací alguns exemples: tots tenim l’obligació moral de buscar la veritat, perquè només ella és el camí que condueix a la justícia i al bé; tots hem d’actuar moguts pel desig de fer el bé i evitar el mal; hem de seguir fidelment el que sabem que és just i recte; no podem fer el mal sabent-ho i desitjant-ho positivament; no hem de fer als altres el que no ens agradaria que ens feren a nosaltres mateixos; els hem de tractar com ens agradaria que ens tractaren a nosaltres, etc… Quan no actuem des d’aquests principis morals fonamentals amb facilitat ens deixem arrossegar per desitjos i interessos egoistes i la consciència va perdent la capacitat de discerniment moral.

Certament no sempre és fàcil actuar segons la pròpia consciència. En la decisió moral hi ha tres moments: percebre les normes morals fonamentals; aplicar-les a les circumstàncies concretes en les quals cadascun viu i prendre una decisió. Sovint es viuen situacions que dificulten la percepció del que és bo o dolent: estem sotmesos a les influències de l’ambient cultural en el qual ens trobem; molts pensen que el propi bé s’aconsegueix amb la realització dels desitjos que naixen del nostre interior; les pressions que ens venen des de l’exterior també poden enfosquir el coneixement dels valors i portar-nos a l’error en els judicis morals. Ara bé, quan una persona actua amb rectitud de consciència (és a dir, buscant i desitjant fer el bé), encara que s’equivoque no perd la seua dignitat, perquè buscar els camins per a formar-se un judici moral és més digne de l’ésser humà que prescindir de la pregunta per la moralitat dels propis actes, que és un fet molt freqüent en el món en el qual ens trobem.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X