LA JOIA DE L’EVANGELI (IV): L’EVANGELITZADOR 06-04-2014

La setmana passada ens referíem al retrat que el Papa Francesc dissenya de l’evangelitzador que necessita el món actual. Es tracta d’actituds que no sols han de viure un grup de persones selectes en l’Església, sinó que a tots ens han de fer pensar, perquè el compromís de l’evangelització l’hem d’assumir tots els cristians.

En l’últim capítol de l’exhortació Evangelii Gaudium el Papa ens recorda que l’evangelització produirà fruits si hi ha “evangelitzadors amb esperit”. En aquest capítol el Sant Pare ens ofereix unes reflexions molt interessants sobre l’espiritualitat que ha de sostenir el compromís de tot cristià en l’anunci de l’Evangeli.

“Evangelitzadors amb esperit” no són aquells que viuen amb optimisme per les seues pròpies qualitats humanes, o aquells que tenen unes aptituds de lideratge que els permeten reunir seguidors per a causes que moltes vegades, en el fons, són seues. És autèntic evangelitzador aquell que s’obre sense por a l’acció de l’Esperit Sant, surt de si mateix i anuncia les grandeses de Déu i no s’anuncia a ell mateix.

Un evangelitzador que actua guiat per l’Esperit Sant es distingeix en el mode com viu el seu anunci de l’Evangeli: mai com una càrrega o obligació que se l’imposa des de fora i que suporta o tolera com quelcom que va contra els propis gustos o inclinacions, sinó que la viurà amb fervor, alegria, generositat, audàcia i amor a l’Evangeli i al nostre món, a qui va adreçada la Bona Notícia de l’Evangeli. Quan un cristià té aquest esperit evangelitzador és signe que es deixa conduir per l’Esperit Sant, que és “l’ànima de l’Església evangelitzadora” (n. 261).

Per ser dòcil a l’acció de l’Esperit Sant l’evangelitzador no sols ha de treballar, sinó que ha de ser també una persona que obri el seu cor a Déu en l’oració: Evangelitzadors amb esperit són aquells que “preguen i treballen” (n. 262). Per a l’evangelització no basten propostes místiques que no estiguen acompanyades per un compromís social o missioner, ni programes socials o pastorals sense una espiritualitat que transforme els cors. Quan falten els espais de pregària i d’escolta de la Paraula de Déu, perdem el sentit de la nostra acció i el cansament ens debilita i ens domina.

El cristià que es deixa conduir per l’Esperit Sant no té por de les dificultats, ni pensa que les contrarietats del moment present són majors que les de temps passats. Cada temps té els seus problemes i el testimoni dels sants de tots els temps ens ajuda a afrontar amb esperança els reptes de cada moment històric.

Per poder viure en aquest esperit que exigeix la nova evangelització ens hem de trobar amb el Senyor, obrir-nos al seu amor. Llavors sentirem el desig de comunicar-lo i donar-lo a conèixer.

Que el Senyor ens faça testimonis del seu amor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa