LA INDULGÈNCIA JUBILAR (i III) 15-05-2016
Quan el Papa convoca un any jubilar, que és sempre un any d’indulgència, a més d’invitar-nos a celebrar el sagrament de la Penitència, se’ns proposa realitzar algun gest per a mostrar la sinceritat del nostre desig de conversió i de reconciliació amb Déu. En aquest Jubileu el Papa ens invita a entrar per la Porta de la misericòrdia, oberta en aquelles esglésies que el bisbe de cada diòcesi hagi determinat, pregar per les seues intencions, realitzar un gest de misericòrdia, etc… Quin sentit tenen aquestes accions?
L’Església ha rebut del seu Fundador la plenitud dels dons de la salvació i la totalitat dels mitjans que ens condueixen a ella. Entre aquests mitjans, alguns (els sagraments) han sigut instituïts pel Senyor. Però l’Església, que és la dispensadora de la gràcia, pot determinar i establir certes pràctiques que, a l’acceptar-les en esperit d’humilitat i d’obediència i posar-les per obra, estem manifestant la sinceritat del nostre desig de refer l’amistat amb Déu i ens disposen a rebre la seua gràcia. Quan, després d’haver celebrat el sagrament de la Penitència vivim aquestes pràctiques, estem manifestant a Déu la veritat del nostre desig de reconciliació amb Ell. Són gestos d’amor a Déu. En eixe moment, Déu, per mitjà de l’Església, que és la dispensadora de la gràcia, esborra totalment les conseqüències del pecat. Així, el pecador pot viure amb la confiança que el pecat i totes les seues seqüeles estan totalment superats. Déu, a més de perdonar-nos, té indulgència. No exigeix una reparació proporcionada que, d’altra banda, és impossible per a nosaltres.
El Papa ens indica, a més, que podem realitzar aquests gestos i aplicar-los pels nostres germans difunts. Quin sentit té aquesta afirmació? El camí de conversió i de purificació del cor dura tota la vida, i no podem tindre la seguretat que al final de la vida temporal el nostre cor estiga vertaderament preparat per a trobar-se amb Déu. Tots tenim molta immundícia que necessita ser purificada per poder veure Déu cara a cara.
La doctrina del Purgatori és expressió de la necessitat que els homes podem tindre de ser purificats després de la mort i, d’aquesta manera, preparar-nos per a la trobada amb Déu. Certament, no podem imaginar com pot ser en eixe moment l’experiència de la “temporalitat”, però cal postular una successió en els estats de la nostra ànima entre la mort i la trobada amb Déu.
El “temps” que un germà en la fe ja mort pot necessitar per veure Déu “cara a cara” en una trobada vertaderament joiosa pot “acurtar-se” per l’oració d’uns cristians per altres, una oració que és eficaç en virtut de la comunió dels sants. D’aquesta manera, el cor, curat de les ferides que el pecat ha provocat en nosaltres i que ens impedeixen gaudir plenament de la presència de Déu, pot entrar en el goig del seu Senyor.
Per expressar aquesta realitat, en alguns moments l’Església ha emprat el llenguatge de la praxi del sagrament de la Penitència per manifestar el caràcter temporal d’aquest procés. Es tracta, evidentment, d’una imatge que ens aproxima a una realitat que, en certa manera, roman en el misteri mentre caminem en aquest món.
Amb la meua benedicció.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa