LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA MARE DE DÉU 08-12-2019
En el clima espiritual de l’Advent celebrem aquest diumenge la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. La litúrgia d’aquesta festa ens ajuda a descobrir el paper de la Mare del Senyor en la història de la salvació i a preparar-nos millor per a la celebració del Nadal.
El pla que Déu ha pensat des de tota l’eternitat per a la humanitat neix d’un amor incondicional a l’ésser humà. La creació de l’home és el primer moment d’una història de gràcia. La destinació que Déu havia projectat per a nosaltres no és altra que fer-nos fills seus per Jesucrist. Des de l’eternitat ens ha elegit i ens ha destinat a ser partícips del mateix amor amb què estima el seu propi Fill. Perquè la humanitat pogués arribar a aquesta destinació de felicitat, des del començament de la història hem sigut enriquits amb els dons de la gràcia.
La resposta que segurament Déu esperaria de la seua criatura és que reconegués, agraïra i lloés “la glòria de la seua gràcia que tan generosament ens ha concedit en l’Estimat” (Ef 1, 6). No obstant això, d’una manera incomprensible, l’ésser humà va cedir a la temptació de la desconfiança: va desconfiar del seu Creador, va sospitar de les seues intencions arribant a pensar que no era possible un amor gratuït tan gran i generós. Lo que per part de Déu és una història de gràcia per part de la humanitat és una història de pecat, una realitat que reapareix constantment quan desconfiem d’Ell; quan dubtem de les seues intencions, de la veritat de la seua paraula o del seu amor envers nosaltres; quan pensem que no ens estima com un pare sinó que ens vol sotmesos a Ell com si fórem els seus esclaus i quan, arrossegats per la desconfiança, el desobeïm.
El pecat no ha portat a Déu a deixar d’estimar-nos, sinó que ha sigut una ocasió per a demostrar-nos amb més claredat el seu amor. Ell ha continuat cercant camins perquè el seu designi d’amor arribe a realitzar-se en tota la humanitat. I és ací quan apareix la Mare del Senyor: Déu, amb la força creadora de la seua gràcia ha fet possible que d’aquesta humanitat sortís una criatura que li donés una resposta nova. Eixa criatura, que és la primera d’una humanitat renovada per la gràcia de Déu, és la Verge Maria.
En contrast amb la desobediència d’Adán i Eva, Maria es va fiar de Déu, va estar atenta a la seua Paraula, en cap moment va dubtar de les seues intencions, va creure en la veritat de les paraules de l’àngel i va respondre amb una plena obediència de fe. La desconfiança, el dubte i la desobediència que condueixen al pecat han sigut superades per la fe de Maria. D’aquesta manera, si la humanitat en els seus començaments havia iniciat un camí que l’allunyava de Déu, amb Maria reprèn el retorn. En Ella s’ha produït un canvi d’orientació, un retorn cap a la casa del Pare. I això és precisament el que l’Advent vol que visquem cadascú de nosaltres: que lliures de la desconfiança que ens porta al pecat, ens orientem de nou cap al Senyor, que ve a salvar-nos.
+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa
