LA FAMÍLIA I L’EDUCACIÓ DELS FILLS 10-04-2016

Si en l’escrit de la setmana passada ens referíem al primer dels drets humans, que és el dret a la vida, hui ens centrem en un tema que està intrínsecament vinculat a ell: el dret a una educació digna. Un exercici correcte d’aquest dret implica a totes les instàncies socials, especialment a la família, a l’estat i, per als cristians i aquells que ho vulguen, també a l’Església. Els pares són els primers que tenen el deure de procurar als seus fills una educació digna. Junt amb aquest deure, tenen el dret d’escollir per a ells l’educació que consideren més adequada d’acord amb els seus principis morals i religiosos. L’estat té el deure de garantir uns mínims comuns per a tots, d’assegurar el dret que assisteix als pares per decidir lliurement l’educació que consideren convenient per als seus fills, i de procurar una educació en aquells casos en què els pares no complisquen amb el seu deure. En la protecció d’aquests drets l’estat no fa un favor als pares.

Encara que l’educació dels xiquets i dels joves és més àmplia, no hi ha dubte que un dels àmbits que seran més decisius per al seu futur és el centre educatiu. Els pares no poden oblidar que aquesta decisió és molt important per als seus fills i no poden eludir la seua responsabilitat en l’elecció del col·legi que consideren més adequat, segons les seues conviccions morals i religioses, i també en el seguiment del procés educatiu dels fills. La primera obligació de les autoritats educatives és garantir el compliment d’aquests drets.

L’Església, que pensa que l’obertura a Déu és quelcom positiu per a l’ésser humà i que veu en Crist la realització de l’home perfecte i l’ideal de la persona humana a què tots deuríem assemblar-nos, sempre ha estat present en l’àmbit de l’educació de diverses formes: promovent institucions educatives i fent-se present en les estatals, per possibilitar que el dret d’aquells pares que volen per als seus fills l’ensenyament de la religió es faça realitat.

Durant aquestes setmanes les famílies us trobeu en un moment en què heu de prendre decisions sobre l’educació dels vostres fills en vistes al pròxim curs. Com a bisbe vull animar als pares cristians a què no oblideu que les decisions que prengueu han de ser expressió de la coherència de la fe. Considereu la importància que l’assignatura de religió, que tots els centres educatius tenen obligació d’oferir en els nivells que estableix la llei, pot tindre per al desenvolupament cultural i personal dels vostres fills. El nostre univers cultural està determinat pel cristianisme, per la qual cosa un desconeixement del fet cristià condueix a una ignorància respecte de la nostra cultura. D’altra banda, una persona que no valora l’obertura a la transcendència i, en definitiva, a Déu, és algú que no desenvolupa una de les capacitats que caracteritzen l’ésser humà i el diferencien dels altres éssers.

Per ajudar-vos en la vostra missió, l’Església té també una xarxa d’escoles cristianes que pretenen oferir un ensenyament de qualitat i, al mateix temps, coherent amb la fe i amb aquells valors i actituds que poden ajudar al creixement personal en la dimensió moral i religiosa. No desaprofiteu aquesta oportunitat.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa