LA FAMÍLIA I L’EDUCACIÓ DELS FILLS 01-03-2015

Durant el mes de març els pares hauran de prendre algunes decisions que són importants per a l’educació dels seus fills en vistes al proper curs escolar. A més, durant aquest any 2015 es complirà el 50 aniversari de la declaració sobre l’educació cristiana del Concili Vaticà II. És el moment de recordar a aquells pares de família que se senten cristians, i als qui valoren el que la fe cristiana pot aportar de positiu a l’educació dels seus fills, alguns criteris que puguen ajudar-los a prendre la decisió que consideren millor per a ells.

L’educació dels fills competeix, en primer lloc als pares. Es tracta d’un dret que han d’exercir amb responsabilitat moral i, per tant, d’un deure del que no poden despreocupar-se. El paper de la societat i de l’estat, a l’hora d’establir les normes que regulen l’educació, no és suplantar als pares o envair els seus drets, sinó ajudar-los perquè puguen complir millor la seua missió. No és acceptable des del punt de vista moral que uns pares es despreocupen de l’educació dels seus fills, deixant que uns altres prenguen decisions que els corresponen a ells, ni que les autoritats estableixen normes que no respecten els drets de la família en l’àmbit educatiu.

L’educació és quelcom més que l’ensenyament d’unes matèries o d’unes disciplines acadèmiques. Educar als nens i als joves implica, a més d’ensenyar, ajudar-los perquè arriben a trobar una orientació fonamental en la seua vida, que els dugue a madurar com a persones, a aprendre a conviure en la societat, a respectar i defensar els drets de totes les persones, a assimilar aquells valors que els ajuden a viure el seu treball com un servei a la societat, etc… Per això, els cristians estem convençuts que la fe cristiana no ha de quedar al marge de l’educació. Una educació inspirada per la fe ajuda al creixement com a persones.

El Vaticà II, en la seua declaració sobre l’educació, ha recordat que “tots els homes tenen dret inalienable a aquella educació que correspon a la pròpia finalitat” (GE nº 1), que tots els cristians “tenen dret a l’educació cristiana” (GE nº 2) i que la funció de la societat i de l’Església no és una altra que ajudar als pares en aquesta missió (Cf. GE nº 3).

Els pares no poden oblidar aquests drets que, d’altra banda, les autoritats polítiques i acadèmiques tenen el deure garantir. Per això, a l’hora de triar el centre educatiu hauran d’assegurar-se que en ell es respecte la fe i es garanteixi la possibilitat d’una educació cristiana. És per garantir això per lo que l’Església ofereix el servei d’unes escoles cristianes a les quals tots haurien de poder accedir. A més, si realment estan convençuts que la fe aporta quelcom important a l’educació, també han de preocupar-se d’inscriure als seus fills a la classe de religió catòlica, tant a les escoles cristianes com als centres públics. És un dret que tots tenen, i per a les famílies cristianes és amdemés una obligació moral.

Que el Senyor us il·lumini i us acompanyi en la vostra vida familiar.

+ Enrique Benavent Vidal
Obispo de Tortosa.

X