LA FAMÍLIA DE NATZARET 30-12-2018

El diumenge que segueix a la solemnitat del Nadal celebrem la festa de la Sagrada Família de Natzaret. Estem davant una celebració que és un cant a la humanitat del Fill de Déu. Jesús va nàixer en el si d’una família humana. Va ser acollit per la seua Mare i per San Josep que, complint fidelment aquesta missió va col·laborar també en actitud d’obediència de fe al designi de Déu sobre la humanitat. En la llar de Natzaret Jesús va créixer en saviesa i en gràcia acompanyat per Maria i per Josep, que van ser per a Ell uns autèntics educadors. El van ajudar a progressar en els valors humans; a estar sempre atent a les coses de Déu i disponible a la seua voluntat; i a introduir-se en la pràctica de la religiositat del poble d’Israel mitjançant el compliment fidel de les tradicions religioses, com veiem en l’evangeli d’aquest diumenge, en el qual es narra la peregrinació a Jerusalem per a celebrar la pasqua, quan Jesús tenia dotze anys.

La missió de Josep consisteix a cuidar i protegir al xiquet i a la seua Mare. Va viure aquesta missió amb un vertader esperit paternal: en el moment de perill fugiran a Egipte i en tornar a la seua terra s’instal·laran a Natzaret; quan Jesús es queda en el temple als dotze anys, amb Maria el busca angoixat; vivint senzillament, va ser per a Jesús un vertader model en el treball i en l’amor a la Mare de Déu que, com tot amor autèntic entre els esposos, era un signe de l’amor que Crist tindria per l’Església; com home just que era, li va ensenyar que el principi de tota justícia està en l’obediència a la voluntat de Déu com a norma més important de la vida. En la pobresa de la llar de Natzaret, Jesús aprèn d’ell que el veritablement important i el que fa felices a les persones no són les riqueses ni els béns materials. En l’obediència filial i plena d’afecte a la seua autoritat com a un autèntic pare humà, el Senyor es va educar en el sentit de l’obediència a Déu, una obediència que no consisteix a creure a una autoritat que s’imposa des de fora i per la força, sinó que naix de l’amor.

Encara que els textos evangèlics ens narren pocs esdeveniments del temps de la vida oculta, pel que fa a la Mare del Senyor ens diuen el més essencial: meditava i ho conservava tot en el cor. Ella viu tots els moments de la infància del seu fill (tant els joiosos com aquells en els quals s’anticipa el misteri de la creu) com autèntics esdeveniments de gràcia. És conscient que Déu li parla en la història que està vivint amb Jesús i també en totes les seues accions i paraules. Per això viu amb una actitud contemplativa: descobrint la gràcia de Déu en tots els moments i disposant-se a viure sempre en l’obediència de la fe.

Podem dir que tant Maria com Josep van ser autèntics referents per a Jesús perquè el van ajudar a créixer humanament, fent-li veure el que de debò és important en la vida. Demanem a la Sagrada Família que ajudi els pares a ser autèntics referents en l’educació dels seus fills, que els guien per descobrir el que és més important per a ser veritablement feliços; i que protegeixi a tants joves que en el nostre temps manquen d’una llar on puguen créixer en saviesa i en gràcia davant Déu i els homes.

Feliç any nou a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa