LA FAMÍLIA DE NATZARET 28-12-2014

El diumenge següent a la festa del Naixement de Crist, l’Església ens invita a que dirigim la nostra mirada a la família de Natzaret i contemplem la llar on Jesús va aprendre de María i de Josep a treballar amb mans d’home, a pensar amb intel·ligència d’home i a estimar amb un cor ple d’humanitat. El que qualsevol persona ha viscut al si de la seua família determina el seu futur i ajuda a comprendre moltes coses del seu comportament adult. Molt del que el Fill de Déu va fer i va dir, ho va anar assimilant en la llar de Natzaret, que va ser el primer lloc i la primera realitat humana del nostre món on el Regne de Déu es va realitzar.

El Papa Sant Joan Pau II va invitar constantment a les famílies cristianes a què foren allò que estaven cridades a ser. I allò que una família cristiana ha de ser es descobreix en la de Natzaret. Si la contemplem en profunditat descobrim el secret de la seua felicitat.

En la casa de Natzaret no va entrar mai el pecat. El pecat està present en el nostre món i entra en el cor dels homes. Els signes del pecat són l’egoisme, el voler dominar l’altre, la ira, les males paraules, l’afany de posseir, etc… I aquests comportaments i actituds que dominen el nostre cor entren també en les nostres cases. Les famílies es trenquen per la falta de veritat, per l’egoisme, per les males paraules, per la incapacitat de perdó, perquè la voluntat de domini és més forta que el desig de servir, etc… El pecat entra en les nostres famílies i provoca ferides. En la llar de Natzaret no va penetrar el pecat del món. Allí tot és gràcia i, per tant, tot és amor. Res d’egoisme: tots busquen el bé de l’altre abans que el propi bé i tots s’alegren en el servei mutu. La primera preocupació d’uns pares cristians ha de ser evitar que el pecat entre en la vida familiar.

En la llar de Natzaret tots tenen clar que estan per complir la missió que han rebut de Déu: María ha acollit el Fill de Déu i, com a mare, l’ha de cuidar i educar perquè també Ell tinga com a primera meta de la seua vida complir la voluntat del Pare. Josep ha de ser per a Jesús el reflex humà del seu vertader Pare. Jesús, després de la vida oculta haurà d’ocupar-se de les coses del seu Pare. Una família cristiana sap que està per una missió. La preocupació principal dels pares no pot ser l’èxit humà dels seus fills, sinó ajudar-los perquè descobreixin el camí que Déu vol per a ells.

En la llar de Natzaret, Jesús ocupa el centre de la vida familiar. Ell és el vincle d’unió entre Maria i Josep. Una família cristiana és aquella en la que Jesús no és el gran absent, sinó el centre de la vida, el qui uneix a tots els membres de la família. Quantes vegades ens lamentem perquè els pares no transmeten la fe als seus fills. Si mirem la realitat descobrim que en moltes famílies Jesús és el gran absent. Uns pares cristians no poden oblidar que la seua primera preocupació ha de ser ajudar els seus fills a què coneguen i estimen al Senyor. Si els eduquen així, els ajudaran a descobrir la verdadera alegria.

Que en les nostres Famílies experimentem la bondat de Déu.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X