La Seu

La Catedral de Tortosa és una de les mostres notables del gòtic català
En aquest indret, segons alguns historiadors, hi havia hagut un temple romà, més tard una basílica visigòtica i, durant l’expansió sarraïna, una mesquita. Després de la conquesta cristiana es va construir una catedral romànica, que seria el precedent més immediat de l’actual catedral gòtica. Aquesta fou iniciada per l’absis, el segle XIV, i finalitzada per la façana barroca el s. XVIII.
Catedral
L’Església Catedral ostenta el títol de Basílica. L’absis exterior, la girola amb el doble deambulatori, el presbiteri i les tres naus destaquen clarament pel seu estil gòtic elegant, refinat i, fins i tot, tècnicament atrevit. El bisbe Arnau de Llordat col·locà solemnement la primera pedra al bell mig de l’absis el 21 de maig de 1347. El bisbe morellà Gaspar de Punter consagrà la catedral gòtica l’any 1597. Es calcula que la seva construcció -tal com la coneixem avui- durà 412 anys.

El claustre

Al voltant del claustre transcorria la vida de la comunitat de canonges. És format per un pati central i quatre ales porxades que l’envolten. De forma trapezoïdal, fou començat el segle XIV.

És interessant d’observar:
– la porta d’entrada al refectori
– els capitells romànics historiats a la porta del pati
– les columnetes del pòrfir
– la llosa dels estaments
– la primera làpida del claustre escrita en català
– les restes de la porta de la sala capitular
– la còpia d’una làpida escrita en hebreu, llatí i grec
– làpides corresponents a enterraments de diversos canonges

l’Església

És de planta basilical, amb tres naus, absis poligonal i doble deambulatori. al presbiteri hi ha la “càtedra”, o seient del bisbe.

Cal destacar:
– l’absis, bastit en estil gòtic, presenta la singularitat de no tenir murs entre les capelles, la qual cosa li permet tenir un doble deambulatori. Un triple esglaonament de finestres li dóna l’especial il·luminació. A la capella central de l’absis hi ha un retaule amb el tema de la Transfiguració de Crist, envoltat d’escenes de l’Antic i el Nou Testament.
– el retaule de la Mare de Déu de l’Estrella, situat al presbiteri. És un políptic format per un cos central i dos cossos laterals que fan de portes. A les diferents caselles es narra la vida de Jesús i de Maria. El retaule és presidit per la Mare de Déu de l’Estrella.
– la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Fou bastida entre els segles XV-XVII en estil barroc. Les parets, la volta de canó i la cúpula són decorades amb pintures, marbres i materials nobles. Al presbiteri hi ha un retaule de marbre amb la Mare de Déu de la Cinta emergint d’un feix de raigs daurats.
– la façana barroca, que va cloure la construcció de la catedral. Estructurada simètricament en cinc cossos verticals, un de central i dos de laterals a banda i banda, limitats per pilastres i unificats per una robusta cornisa en la part superior.

CAPÍTOL DE CANONGES

MEMBRES

  • Il·lm. José Luis Arín Roig, Degà
  • M. I. Josep Alanyà Roig
  • M. I. Francisco García Monforte
  • M. I. Josep Mª Membrado Blas
  • M. I. Ramón Font Peig
  • M. I. Anastasi Soriano Pradas
  • M. I. Emilio Vinaixa Porcar
  • M. I. Pascual Centelles Llop
  • M. I. Francisco Vives Pitarch
  • M. I. Ramon Labernié Castell
  • M. I. Carlos Luis García Talarn
  • M. I. Víctor Manuel Cardona Eixarch

ESTATUTS

REGLAMENT

Horari de Misses

DiesHoraris
Feiners18.00h
Dissabtes i vigílies de festius18.00h
Diumenges i festius11.00h

Arxiu capitular

Les visites han d’estar concertades
Telf. 977 51 01 29
e-mail: arxiucatedral@bisbattortosa.org

Visita cultural a la Catedral i a l’exposició permanent

Entrada per la porta del Palau
(C/ Porta de Palau, 5) – telf. 977 446 110

DiesHorari HivernHorari Estiu
DillunsTANCAT, excepte festes i vespres de festaTANCAT, excepte festes i vespres de festa
De dimarts a dissabte10:00h – 14:00h
16:00h – 18:00h
10:00h – 14:00h
16:00h – 19:00h
Diumenges i festes de precepte11:00h – 14:00h11:00h – 14:00h

Per fer concerts cal omplir i enviar el següent formulari:

LA SANTA CINTA, TRESOR DEL BISBAT DE TORTOSA

Desde finales del s. XII se venera en Tortosa la Santa Cinta (o Cíngulo sagrado) de la Santísima Virgen que fue entregada por ella misma en persona, una noche de prodigio, premiando así el amor y devoción de los habitantes de tan afortunado lugar.

Hacía pocos meses que se había inaugurado con toda pompa la primitiva Catedral, que sustituía la mezquita habilitada para el Culto católico; y, al ser consagrada por el Arzobispo de Tarragona, fue también dedicada a la Santísima Virgen María cuando, con asistencia de los reyes Alfonso II de Aragón y Dª Sancha de Castilla, se hizo su solemne consagración el 28 de Noviembre de 1.178.

La noche que precede al día en que por primera vez se celebró en este nuevo Templo la fiesta de la Anunciación, tuvo lugar la entrega prodigiosa del sagrado Cíngulo en la forma que relata el antiguo Breviario de esta Iglesia. De él lo han copiado todos los autores que se ocupan de este portentoso hecho; y la investigación histórica ha venido a documentar después esta bonita tradición a la cual dan fuerza, no sólo los antiguos documentos que de ello dan testimonio, también los notables milagros atribuidos a su intercesión y casi ocho siglos de fervoroso y continuado Culto.

Aquella venturosa noche, un clérigo virtuosísimo y temeroso de Dios, movido por un sobrenatural impulso, se dirigió deprisa a la Catedral creyendo llegar tarde al Rezo de Maitines, que se hacía a medianoche como era costumbre en casi todas las Catedrales de España. Encontró las puertas del templo abiertas de par en par, y en su interior oyó resonar bajo las vueltas las notas solemnes del Te Deum.

Afligido por creer haber llegado tarde, cruzó deprisa la puerta y quedó maravillado al ver el extraño resplandor que rodeaba a una Señora llena de gracia y majestad, que se dirigía al altar mayor precedida de celestial acompañamiento. Una vez allí, le hizo al admirado clérigo una expresiva señal para que se le acercara, y de sus labios escuchó estas regaladas palabras: “Yo soy la Virgen María a quien tú sirves; y estos que ves a mis lados son los príncipes de los Apóstoles, san Pedro y san Pablo. Y porque esta Iglesia ha sido edificada en honor a mi Hijo y mío, y vosotros -los de Tortosa- tenéis gran cuidado de venerarme y servirme: en prenda del amor que os tengo, os doy la Cinta con la que voy ceñida y os la dejo sobre este altar”.

El atónito sacerdote manifestó el temor de no ser creído cuando refiriera el portento, pero la Virgen María le hizo notar que no estaba solo, pues también lo presenciaba desde el Coro el Monje mayor que, junto con él, podría dar fe del hecho.

Dicho esto desapareció la visión. Y sobre el ara del altar encontraron los dos el sagrado ceñidor de la Virgen, que el Obispo de Tortosa Ponç de Munells dio a conocer y venerar por primera vez al pueblo de Tortosa, que lo conserva con gran veneración como su mejor tesoro.

En un inventario hecho en 1.347, que hace referencia a otros anteriores, se consigna entre las reliquias de la Santa Iglesia Catedral esta cinta de la Virgen que, tras los cristales del relicario donde se venera, puede verse en el mejor estado de conservación.

En un censo hecho en 1.316 -el primero que se conoce en Tortosa- figuran algunas mujeres con el nombre de “Cinta”; y por su edad avanzada se deduce la devoción que pronto tuvo el pueblo tortosino a esta Cinta prodigiosa que, en correspondencia de amor, le fue entregada de tan maravillosa manera por la misma Virgen, recibiendo con esto una prueba de predilección como no ha recibido ningún otro pueblo de la tierra.

Breu resum històric de la Santa Cinta de Manuel Beguer Pinyol, antic Arxiver de la Reial Arxiconfraria

Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta

Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta

X