La Seu
La Catedral de Tortosa és una de les mostres notables del gòtic català
En aquest indret, segons alguns historiadors, hi havia hagut un temple romà, més tard una basílica visigòtica i, durant l’expansió sarraïna, una mesquita. Després de la conquesta cristiana es va construir una catedral romànica, que seria el precedent més immediat de l’actual catedral gòtica. Aquesta fou iniciada per l’absis, el segle XIV, i finalitzada per la façana barroca el s. XVIII.
L’Església Catedral ostenta el títol de Basílica. L’absis exterior, la girola amb el doble deambulatori, el presbiteri i les tres naus destaquen clarament pel seu estil gòtic elegant, refinat i, fins i tot, tècnicament atrevit. El bisbe Arnau de Llordat col·locà solemnement la primera pedra al bell mig de l’absis el 21 de maig de 1347. El bisbe morellà Gaspar de Punter consagrà la catedral gòtica l’any 1597. Es calcula que la seva construcció -tal com la coneixem avui- durà 412 anys.
El claustre
Al voltant del claustre transcorria la vida de la comunitat de canonges. És format per un pati central i quatre ales porxades que l’envolten. De forma trapezoïdal, fou començat el segle XIV.
És interessant d’observar:
– la porta d’entrada al refectori
– els capitells romànics historiats a la porta del pati
– les columnetes del pòrfir
– la llosa dels estaments
– la primera làpida del claustre escrita en català
– les restes de la porta de la sala capitular
– la còpia d’una làpida escrita en hebreu, llatí i grec
– làpides corresponents a enterraments de diversos canonges
l’Església
És de planta basilical, amb tres naus, absis poligonal i doble deambulatori. al presbiteri hi ha la “càtedra”, o seient del bisbe.
Cal destacar:
– l’absis, bastit en estil gòtic, presenta la singularitat de no tenir murs entre les capelles, la qual cosa li permet tenir un doble deambulatori. Un triple esglaonament de finestres li dóna l’especial il·luminació. A la capella central de l’absis hi ha un retaule amb el tema de la Transfiguració de Crist, envoltat d’escenes de l’Antic i el Nou Testament.
– el retaule de la Mare de Déu de l’Estrella, situat al presbiteri. És un políptic format per un cos central i dos cossos laterals que fan de portes. A les diferents caselles es narra la vida de Jesús i de Maria. El retaule és presidit per la Mare de Déu de l’Estrella.
– la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Fou bastida entre els segles XV-XVII en estil barroc. Les parets, la volta de canó i la cúpula són decorades amb pintures, marbres i materials nobles. Al presbiteri hi ha un retaule de marbre amb la Mare de Déu de la Cinta emergint d’un feix de raigs daurats.
– la façana barroca, que va cloure la construcció de la catedral. Estructurada simètricament en cinc cossos verticals, un de central i dos de laterals a banda i banda, limitats per pilastres i unificats per una robusta cornisa en la part superior.
