La Diòcesi de Tortosa peregrinà al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

Del 27 al 30 de juny, la nostra diòcesi realitzà la 39a peregrinació al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Els pelegrins esperàvem amb il·lusió aquest pelegrinatge que fem tots els anys, però, a conseqüència de la pandèmia, des de l’any 2019 no havíem pogut realitzar-lo. El lema d’aquest any: “Vagi a dir al sacerdot” Com sempre, ens va presidir el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i ens van acompanyar el president de l’Hospitalitat, sr. Francisco José Gisbert, el consiliari, Mn. Jordi Centelles, Mn. Pascual Centelles, Mn. Anastasi Soriano, Mn. José Antonio Omedes i Mn. Josep Maria Folch, diaca permanent. Érem uns 150 peregrins dels diferents arxiprestats de la diòcesi, dels quals 16 eren malalts, o necessitaven ajuda i el seu lloc d’estada va ser  l’Accueil Notre Dame. Uns 40 peregrins dedicats plenament al servei i entre ells el grup de 17 joves, dels quals cal destacar la seva disponibilitat, generositat i alegria, tot amarat per la virtut de la caritat. Gràcies a tot l’equip de servei que sempre esteu a disposició dels més febles.

DILLUNS, 27 DE JUNY. PRIMER DIA DE PEREGRINACIÓ

A primera hora van sortir dels diferents llocs previstos, Benicarló, Tortosa, Gandesa i Mora els tres  autocars amb destinació Lourdes. La primera parada a Flix per esmorzar; vam continuar el viatge per la Vall d’Aran i vam dinar a Les. Abans de les 19 h. ja estàvem tots allotjats entre l’Accueil Notre Dame i els hotels. A les 20’45 hores, després de sopar, ens vam aplegar a la capella Notre Dame, amb motiu de la Trobada Hospitalària. El President de l’Hospitalitat, sr. Francisco Gisbert,  ens adreçà unes paraules de benvinguda i entre altres coses ens digué: Sigueu benvinguts en nom del Senyor. Després de no haver pogut venir a Lourdes durant dos anys a causa de la pandèmia, de bon matí hem sortit dels nostres pobles cent-cinquanta peregrins de la diòcesi per retrobar-nos un any més al costat de la Mare del Senyor. Cadascú porta les seues peticions dintre el seu cor. La meua és molt senzilla: “Gràcies Mare per deixar-me tornar a Lourdes, fer-me partícip de l’amor als germans i de la comunió amb Crist Ressuscitat. Escoltem, ajudem, preguem, perdonem, estimem… i tornem a casa plens de l’Esperit, sabent que aquesta estada ha valgut la pena: Tot allò que vareu fer als més pobres i desvalguts m’ho vareu fer a mi. Obrim els nostres cors al Senyor, no tinguem por, Ell està amb els braços oberts per acollir-nos. Us desitjo una bona peregrinació i que la Mare de Déu ens acompanye i ens porte al seu Fill.

Tot seguit el Consiliari, Mn. Jordi Centelles, ens digué: Aquí estem, a la casa de la Mare i posant cadascú els nostres granets de sorra, podem fer una muntanya. Vivim aquests dies amb tota intensitat i que els joves i el personal de servei estem en tot moment al costat dels malalts, amb un sí ple d’amor i de carinyo. Finalment el Sr. Bisbe ens donà la benvinguda a tots els peregrins i ens digué que des de l’any 2019 no havíem pogut venir a Lourdes. Hem viscut una experiència singular i única que ha afectat les persones en totes les dimensions: relació amb els altres, salut, treball i en la vida de l’Església hem perdut espontaneïtat en les parròquies i en la diòcesi, vivint una sèrie d’experiències que mai hauríem pogut imaginar. Des de l’any 2019 no hem pogut fer aquesta peregrinació, però hem de viure-la amb la mateixa il·lusió i alegria que les anteriors. Tenim persones que venien altres anys i han estat cridades pel Senyor. Venim en un doble sentiment: 1er) Amb el record de les persones que no ens han pogut acompanyar. 2on) Un sentiment d’alegria pel retrobament. Hem de tenir l’alegria i la il·lusió de sempre. Il·lusió per les celebracions, per acompanyar els malalts i per retrobar-nos amb la Mare del Senyor. Seran uns dies especials. Dies de fe i convivència i de trobada amb Déu. Que la nostra germanor es faci més forta. Bona estada a tots.

A continuació el Sr. Bisbe beneí les medalles de l’Hospitalitat per lliurar-les a les persones que porten tres anys de servei seguits i les hi imposà dient “Que Maria t’acompanyi i obri el teu cor al servei”. La resposta fou: “A Ella li faig entrega de la meua voluntat al servei dels germans”. Tot un signe de caritat i disponibilitat envers els germans. Finalment es van reunir els diferents serveis i activitats: menjador, transport, piscines, farmaciola, sala, etc.

DIMARTS, 28 DE JUNY. SEGON DIA DE PEREGRINACIÓ

El primer acte del dia fou a les 8’30 h: Celebració de l’Eucaristia a la Gruta, presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada pels sacerdots de la nostra peregrinació i acompanyats en totes les celebracions pel diaca permanent. Els cants de les celebracions foren a càrrec d’un grup de joves acompanyats per Elena Tortajada, a la guitarra. S’inicià la Missa amb el cant:“Poble de Déu, poble en marxa”. El President de l’Hospitalitat ens digué en la monició d’entrada: Seguint l’evangeli de la Transfiguració podríem dir: “Què bé estem aquí”. Senyor, ens hem reunit a primera hora del matí per donar-vos gràcies, envoltats dels signes que vareu presentar a Bernardette: la roca, l’aigua, la llum…els quals han fet possible, Maria, l’apropament als vostres peus dels malalts i més necessitats. Bernardette era una noia malalta i va ser escollida per donar a conèixer el missatge de la Senyora: “Ves a dir als capellans que edifiquin una capella”. I així es va fer. El sacerdot, entenent la petició, va fer-la realitat. Els protagonistes de Lourdes sou vosaltres, els malalts. Ens ensenyeu a mantenir sempre la flama de l’esperança.  Lourdes és el nostre santuari i Maria ens acompanya en el recorregut; per això la Confessió i l’Eucaristia són els puntals que ens sostenen i ens porten a Crist. Ara donarem glòria a Déu en la celebració de l’Eucaristia.

Les lectures foren proclamades tots els dies pels hospitalaris. Després del cant de l’ Al·leluia, el diaca permanent, Mn. Josep Mª Folch,  proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 46-56). Les paraules del Sr. Bisbe en l’homilia foren: Benvolguts germans en el sacerdoci, diaca, germans i germanes tots en el Senyor. Ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia, per celebrar la presència del Senyor amb la seua Mare. Hem estat un temps que no hem peregrinar, però ara sentim l’alegria del retrobament. Alegria que van sentir la Mare de Déu i la seua cosina Elisabet. Alegria de la presència del Senyor. Maria l’expressa en el cant del Magnificat, de l’evangeli que acabem de proclamar. Déu no abandona el seu poble i salva tota la humanitat. Què hem aprés de l’experiència que hem viscut i de la que tal vegada estem vivint? Maria va anar decididament a la muntanya a visitar Elisabet, la seua cosina. Maria es considera l’esclava del Senyor i es fa servidora de la seua cosina. Servir el Senyor és inseparable de servir els altres i això és el que dignifica la vida de les persones. Hem viscut moments delicats que ens ajuden a descobrir que hem de ser més solidaris, a tenir més capacitat de perdó, disponibilitat en  ajudar… valors molt importants. L’autèntica alegria està en viure els valors que ens agermanen més els uns amb els altres. L’experiència que hem passat ens ajuda a descobrir la importància del servei, l’estar disponibles… Això és el que dóna alegria al cor de les persones. Hi ha algunes que han experimentat la malaltia, les dificultats en el treball, situació econòmica precària, etc. A totes estes persones posem-les  baix la mirada de la Mare del Senyor. Elles ocupen el primer lloc en el su cor i estimem a tots, però sobretot a les que més necessiten ser estimades. La Mare de Déu va dir a Bernardette: “Ves a dir al sacerdot” que construeixi una capella i li encarrega a Bernardette  que tot el que ha percebut en el seu cor ha de compartir-ho i comunicar allò que hem vist, experimentat i sentit. Que ella ens acompanye i ompli cor d’alegria. Que així sigue.

Una hospitalària va fer les pregàries i arribat el moment de l’ofertori vam cantar: “Ubi Caritas et amor”. El cant de la Comunió: “Jo sóc el Pa de vida”, acompanyats per Elena Tortajada  tocant la guitarra. Després de la Comunió, el Sr. Bisbe beneí els rosaris que a la tarda donaria als malalts al seu pas per la Gruta. Tot seguit de la benedicció solemne del final de la celebració, vam cantar l’Ave de Lourdes i ens vam desplaçar a la basílica per fer la foto del grup.

A continuació tots els pelegrins, excepte els malalts, van fer el Via Creu pel camí del Calvari.  S’inicià amb unes paraules del Sr. Bisbe. Alguns peregrins van llegir les estacions representades per les magnífiques escultures que hi ha al llarg del Camí de la Creu i tot seguit un breu comentari. “Pietat, oh Déu” era el cant entre cada estació. En acabar el recorregut, el Sr. Bisbe va fer unes reflexions sobre el Via Creu que és font de vida cristiana. L’amor per la Creu de Jesús no ens treu la nostra creu,  però, el Senyor ens dóna força per aguantar-la. La creu no ens aparta de Déu, al contrari, ens hi apropa més i ens porta cap al cel. Amb el cant “Ave, Maria de Lourdes” finalitzà la celebració del Via Crucis.

Els malalts vam anar a les piscines on vam celebrar el “Ritus de l’aigua”. S’inicià amb una pregària a la Mare de Déu i tot seguit ens van tirar aigua a les mans, ens vam rentar la cara i vam beure. Al final una acció de gràcies a la Verge i a Santa Bernardette. Havent dinat i descansat una estona, va tenir lloc el pas dels malalts per la Gruta. Allí el Sr. Bisbe lliurà un rosari a cadascú.

A les 16’40 h. ens vam desplaçar a Santa Bernardette per celebrar l’Acte Penitencial. Mitjançant la celebració del sagrament de la penitència, reconeixem el perdó que ens dóna el Senyor. Deixem que el Senyor ens mire; la seua mirada ens pacifica, perquè a més a més de sentir-nos perdonats, ens sentim renovats. La misericòrdia del Senyor ens il·lumina i ens omple de pau. Va presidir la celebració el Sr. Bisbe acompanyat dels mossens i el diaca permanent. Després del cant “Pare he pecat” vam pregar demanant al Pare Déu que ens concedeixi la gràcia del perdó i tot seguit una pregària del Sr. Bisbe. Es va fer la lectura de Gedeó de l’Antic Testament i el cant: “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors”. El diaca permanent  va proclamar l’Evangeli segons sant Joan: “Us ho ben asseguro qui no entra per la porta a la pleta de les ovelles, sinó que puja per un altre indret és un lladre i un bandoler…” “Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir … jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”. Mn. Soriano ens ajudà a preparar l’examen de consciència:  Sento que Déu m’estima i tinc a la Verge Maria com a Mare? Confio en la bondat i en la providència de Déu? M’abandono en la tristesa? Aprofito per conversar amb el Senyor?  Accepto la malaltia i comprenc que el sofriment és un gran valor? Ajudo els qui sofreixen? Dono bon exemple de vida cristiana en la malaltia?… Demanem ajuda al Senyor i donem-li gràcies per tot el que ens dóna. Després de resar: “Jo confesso…” el Sr. Bisbe va dir una oració i una noia va fer les pregàries i responíem a cadascuna: “Pare, perdoneu-nos”; tot seguit el Parenostre. El Sr. Bisbe i els sacerdots es van distribuir per a confessar. En acabar, el bisbe Enrique després d’una pregària, ens donà la benedicció i vam acabar amb el cant: “L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres”.

A les 21 h. ens vam tornar a reunir per celebrar la Processó Mariana per l’Esplanada. Van participar-hi els malalts i els peregrins de les diferents diòcesis. S’inicià amb el cant del Credo i vam seguir amb el rés del Rosari, intercalant a cada misteri unes reflexions i el cant a la Mare de Déu: “Ave, ave, ave Maria”. Vam deixar als peus de la Verge de Lourdes les nostres peticions, demanant per la pau del món: Reina de la pau, pregueu per nosaltres. Tot seguit esclatà un volteig de campanes; el Sr. Bisbe ens donà la benedicció i vam cantar: “Salve Regina”.  Ens vam acomiadar pregant: Notre Dame de Lourdes, santa Bernardette. Pregueu per nosaltres.

DIMECRES, 29 DE JUNY. TERCER DIA DE PEREGRINACIÓ. FESTA DE S. PERE I S. PAU

A les 9’30 h. ens vam aplegar a la basílica Sant Pius X per celebrar la Missa Internacional. En primer lloc fou la presentació de les diòcesis participants de la celebració. A més a més de la nostra diòcesi, van participar-hi peregrins de les  diòcesis de Segorb-Castelló, Jaen, Toledo, Orense, Mondoñedo, Murcia i Monzón i altres de fora d’Espanya; gairebé totes presidides pels seus bisbes. Presidí la celebració el bisbe de Segorb-Castelló, Mons. Casimiro López Llorente. Van concelebrar més de cent sacerdots. Després de saludar els concelebrants, malalts i tots els pelegrins, vam cantar: “Tierra entera, canta con gloria al Señor”. A continuació del cant “Gloria in excelsis Deo”,  es van proclamar les lectures. La 1a dels Fets dels Apòstols (Ac 12, 1-11). El Salm responsorial 33:“De todos mis temores el Señor me libra”.  La 2a lectura de la carta de sant Pau a Timoteu (2 Tm 4, 6-8. 17-18) i l’Evangeli (Mt.16, 13-19). Durant el cant “Al·leluia” ens van beneir amb el llibre de la Paraula de Déu. S’inicià l’homilia saludant tots els participants de la celebració. Comentà les paraules de l’Evangeli: “Jesús preguntava als seus deixebles: Qui diu la gent que és el Fill de l’Home? Ells respongueren: Uns diuen que és Joan Baptista, d’altres Elies… I vosaltres, qui dieu que sóc? Simó Pere li respongué: Tú ets el Messies, el Fill del Déu viu…” El Senyor, després de les negacions de Pere, l’acollí, el perdonà i li digué: “Tú ets Pere; sobre aquesta pedra edificaré la meva  Església” Després de comentar la carta de sant Pau a Timoteu, acabà l’homilia dient: Nosaltres trobarem la força i l’alegria en el Senyor i en la Mare de Déu. “Senyor, només Tú tens paraules de vida eterna”. Recordem el Papa Francesc i preguem per ell. Que la Verge de Lourdes el proteigeixi. Amen. Un grup de laics van fer les pregàries en diferents idiomes i tots responíem: “Te rogamus, audi nos”. Uns joves van presentar les ofrenes i uns altres la col·lecta. En el moment de la pau, els joves hospitalaris van donar la pau als malalts. Els bisbes i alguns sacerdots es van distribuir per donar la comunió, mentre el Cor cantava: “El gran misterio proclamamos a toda la humanidad”. Després de la benedicció final i les paraules de comiat, un fort aplaudiment trencà el silenci de la basílica.

Via Creu dels malalts a la Pradera.  A les 15’30 h. els malalts van celebrar el Via Creu a la Pradera. S’inicià amb les paraules del nostre bisbe Enrique: Germans/es disposem-nos a contemplar la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Després del cant: “Pietat oh Déu”, Mn. Jordi Centelles proclamà cada estació del Via Creu. El comentari fou a càrrec dels joves, acompanyat d’un cant: Per vostra Passió Sagrada, adorable Redemptor” o bé alternant amb el res del Parenostre. 1a estació: “Jesús porta la creu al coll”. “Us adorem Senyor i us beneïm; perquè per la vostra santa creu heu redimit el món”… I així vam continuar fins la 14ena. Al final unes paraules del Sr. Bisbe: Acabem de meditar el Camí de la Creu que va recórrer el Senyor. Us vull dir dues idees que ajuden a contemplar la Passió del Senyor: 1a) Al llarg de la Passió apareixen diferents personatges: uns condemnen, altres col·laboren, altres indiferents, altres obligats, dones que es lamenten, però no fan res pel Senyor, una dona que s’apiada d’Ell i la seua Mare que l’acompanyen en el Camí de la Creu. Quan una persona necessita la nostra ajuda, ens lamentem i no fem res? Passem de llarg? O bé intentem ajudar-la? Aquests personatges són un interrogant per a nosaltres? Amb Jesús ens trobem cada dia en les persones que ens necessiten; quina serà la nostra resposta?  2a) Dos personatges en qui es fa present la creu en la seua vida. El primer el Senyor i la segona la seua Mare qui l’acompanya en el Camí de la Creu. Quan un fill pateix, ningú pateix com una mare. També en nosaltres, en algun moment de la nostra vida apareix el misteri de la creu; no sabem ni quan ni com, però quan apareix busquem sempre una explicació i ens preguntem: I per què a mi? Quan una persona està malalta ens sembla normal, en canvi quan som nosaltres els malalts, no trobem resposta. Però, contemplant com Jesús i Maria van patir el misteri de la creu, ens dóna força i esperança. Que la Mare de Déu ens done aquesta força i aquesta esperança. Que la benedicció del Senyor ens acompanye sempre i el pròxim any ens poguem retrobar en millors condicions de les que  hem viscut i encara estem vivint a causa de la pandèmia. Que així sigue.

A les 17 h. es celebrà la Processó Eucarística. S’inicià davant la Gruta, a l’altra vorera del riu, amb el cant: “Laudate, laudate Dominum”. Encapçalaven la processó del Santíssim set bisbes, un bon nombre de sacerdots, els malalts i els peregrins. Fins arribar a la basílica Sant Pius X, sempre ens van acompanyar els cants. En arribar a l’interior de la basílica subterrània, vam fer una bona estona d’adoració al Santíssim amb silenci absolut. Després de proclamar l’Evangeli (Marc 6, 53-56) vam fer una estona més de pregària i vam cantar: “Tantum ergo sacramentum, veneremur cernui” i ens van donar la benedicció amb el Santíssim. Entre cada benedicció es feien unes invocacions seguides de “Kyrie eleison, Christe eleison” i “Al·leluia” quan la Custòdia fou traslladada al Sagrari en processó acompanyada de les Hospitalitats, sacerdots i bisbes. Finalment: “Magnificat, anima mea Dominum”.

A les 21 h. ens vam retrobar en la capella de Sant Cosme i Damià, per celebrar una Hora Santa, presidida la celebració pel M.I. Pascual Centelles, Prefecte de Litúrgia, i acompanyat de Mn. Josep Ma Folch. S’exposà el Santíssim i tot seguit el cant: “Cantemos al Amor de los amores”. Després d’unes reflexions per part del celebrant, es donà lectura a la Paraula de Déu: (2a Co 11, 23-26); Salm 23:”El Senyor és el meu Pastor; no em manca res”. A continuació del cant “Lloem el Senyor, Al·leluia”, el diaca permanent proclamà l’Evangeli (Mc 14, 32-46). Tot seguit, Mn. Pascual ens comentà la Paraula de Déu que acabàvem de proclamar i després de cada comentari, un petit silenci per a meditar-la.   Germans, hem escoltat la Paraula de Déu que ens il·lumina i ens salva. De vegades quan el Senyor no ens concedeix el que li demanem, diem: És que Déu no m’escolta. Per a nosaltres, Déu ens escolta quan fa el que jo vull / L’Eucaristia és font i cimal de la vida cristiana. Jesús va prendre el pa i el vi i per passar a ser el seu Cos i la seua Sang / En un ramat, el pastor de vegades ha d’anar davant per marcar el pas i de vegades al final per arreplegar aquelles ovelles que no poden seguir-lo / L’Eucaristia ha de ser viscuda, celebrada i adorada / En el capítol 26 de l’Evangeli de sant Mateu, Jesús li diu al Pare: “Pare, si és possible, que passi de mi aquest Calze, però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva” / A les noces de Canà, Maria li diu a Jesús: “Feu el que Ell us digui” / Preguem per a que cadascú siguem instruments de pau. Fem el camí del nostre peregrinatge amb alegria i esperança / A continuació vam cantar: “Jesucrist ens ha estimat” i “Tu has venido a la orilla”. Tot seguit vam elevar les nostres pregàries demanant per l’Església i per les intencions de cadascú, acabant resant el Parenostre. Després vam cantar l’Himne Eucarístic: “De rodillas Señor ante el Sagrario”. Abans de la benedicció amb el Santíssim el cant: “Tantum ergo sacramentum” i després de la benedicció: “Christus vincit, Christus regnat, Christus imperat”. Vam acabar amb el cant a la Mare de Déu: “Des del món us mirem Mare nostra”. En el nom del Senyor, podeu anar-vos-en en pau.

DIJOUS, 30 DE JUNY. QUART I ÚLTIM DIA DE PEREGRINACIÓ

Vam celebrar a les 9’30 h. la Missa d’acomiadament a la capella de Sant Josep. Va presidir-la Mn. Jordi Centelles, Consiliari de l’Hospitalitat i concelebrada pels altres sacerdots diocesans. No va poder presidir-la el nostre bisbe, Mons. Enrique Benavent, perquè per necessitats pastorals aquest dia al matí havia d’estar a Tortosa. S’inicià la celebració amb el cant: “Glòria, glòria, sempre seràs nostre Senyor” La 1ª lectura del llibre d’Isaïes (Is 52, 13-14. 53, 2-8). El Salm responsorial: “El Senyor és compassiu i benigne”. Mn. Josep Ma Folch proclamà l’Evangeli (Lc 1, 39-40. 55-56). Mn. Jordi en l’homilia ens digué: Celebrem amb goig aquesta Eucaristia en la que participen els nostres malalts. Què és per a nosaltres venir a Lourdes?  Anem a treure el sentit de cada lletra de la paraula LOURDES:

L.-  La “limpiesa” (neteja) que hem de fer de les coses inútils

O.–  Oració davant el Santíssim i a la Gruta

U.–  Unió que hem de tenir  amb els més propers i als qui ens envolten.

R.–  Respirar. Com la malaltia ens apropa a Déu

D.–  Déu  Maria, porta’ns per bob camí fins arribar a Déu

E.-  Esperança en un món millor

S.–  Silenci que vol dir escolta. És un exemple que ens dóna  molta gent.

Anem a continuar l’Eucaristia i donem gràcies al Señor, per tot el que ens ha concedit.

A continuació les pregàries: Pel Papa Francesc  i el nostre bisbe Enrique; per les vocacions a la vida sacerdotal i religiosa; per la prosperitat en la nostra vocació; pels que esperen la nostra pregària. Durant l’Ofertori vam cantar:”El Senyor et convida a seure a taula amb Ell”. Durant  la Comunió: “Queda’t amb nosaltres que el dia ja comença a declinar”. Després de la benedicció final, el president de l’Hospitalitat ens adreçà unes paraules de comiat:

“Aneu i proclameu l’Evangeli a tot el món”.  Paraules plenes de significat i d’esperança, juntament amb les de Maria, la seva Mare: “Feu tot allò que Ell us digui”. El Senyor, aquests dies ens a escoltat com ho fa sempre, però no ens ha donat tot allò que li hem demanat, però, sí que ens dóna tot el que ens convé. Si hem sabut entendre el missatge de Lourdes, sortirem plens d’alegria i d’esperança, El Senyor i la seua Mare ens esperen el proper any, que serà del 22 al 26 de juny- Gràcies al Senyor  per haver-nos ajudat a passar aquests dies al costat de Maria. Després de la benedicció final i de les paraules del diaca: germans i germanes, en el nom del Senyor podeu anar-vos-en en pau, vam cantar l’Ave de Lourdes. Tot seguit, al costat de l’església de Sant Josep: “És l’hora dels adéus”. Donem gràcies a Déu pels bons dies que hem passat al costat de la nostra Mare, Maria i del seu Fill, Jesús. Gràcies a tots els qui heu contribuït en preparar la nostra Peregrinació Diocesana encapçalada pel nostre bisbe Enrique. Gràcies a tots. Fins el proper any, si a Déu plau.

Maria Joana Querol Beltrán