La Diòcesi de Tortosa, en la XXX Jornada de Pastoral Penitenciària de Catalunya

• Més d’una setantena de persones voluntàries han compartit aquesta cita celebrada a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat
• El bisbe Mons. Xavier Gómez i el director de Pastoral Penitenciària de la CEE, el P. José M.ª Carod, han intervingut en la trobada

(09-03-2026) La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat acollí el dia 7 de març la XXX Jornada de Pastoral Penitenciària de Catalunya, que oferí un marc de convivència, reflexió, informació i debat compartit a l’entorn del compromís envers els germans i germanes privades de llibertat dels centres penitenciaris  de Catalunya.  Una representació del voluntariat de la nostra diòcesi hi participà.

La conferència central de la jornada fou impartida per Mons. fra Xabier Gómez García, bisbe de la seu amfitriona. Sota el títol «…era foraster i a la presó i vinguéreu a veure’m», el bisbe Xabier fixà la seva mirada en aquelles circumstàncies que agreugen encara més la situació de molt bona part de la població privada de llibertat a Catalunya: la precarietat, la vulnerabilitat i la condició de persona migrada. Gairebé un 50% dels interns dels centres penitenciaris del territori de Catalunya són estrangers i a més, sense regularitzar. Un percentatge més elevat que a la resta d’Espanya. Aquest fet els fa sentir més la solitud en no comptar amb la família, els desarrelament i la incomprensió de l’entorn, com malauradament també ocorre en la nostra societat, la manca de preparació i formació educativa o professional.

Entre la població penada jove encara la diferència és major, ja que arriba al 70%. L’acompanyament a la persona privada de llibertat i forastera, com ens recorda l’Evangeli de Mateu és, si més no, més necessària i ens demana un apropament respectuós cap a realitats culturals i religioses diferents a les nostres. Monsenyor Xabier ens recordava que el centre penitenciari condensa tot allò més difícil que hi ha fora de la presó, però que la manca de llibertat, l’aïllament de les persones internes crea un ambient més complicat. Per aquest motiu la presó «és un lloc de signe i presència de la misericòrdia i l’amor de Déu».

Les mans de Jesús a la presó

A Catalunya hi ha actualment 206 persones voluntàries, de les quals més d’una setantena compartiren aquesta jornada. Dirigint-se a elles, el bisbe Xabier els animà a seguir sent  signe de reconciliació, a mantenir el diàleg i sobretot l’escolta. També l’acollida, car el voluntariat pastoral penitenciari esdevé les mans de Jesús a la presó i sovint és la veu del primer anunci de la Bona Nova. Cal ajudar a refer la confiança de les persones fondament ferides pels actes que els han portat a perdre la llibertat.

El voluntariat alhora ha de bastir ponts i trencar els murs d’una realitat poc coneguda, menystinguda i estigmatitzada a la societat com és la presó i les persones que hi romanen, persones amb tota la dignitat de fills i filles de Déu.

I com a comunitat eclesial hauríem de sentir part de les nostres parròquies aquelles persones que en algun moment hi ha estat arrelades i ara es troben privades de llibertat. Els centres penitenciaris de Catalunya, òbviament, estan en uns municipis concrets i com a tals, també «pertanyen» a alguna parròquia. Entre algunes de les persones internes es produeixen processos de catecumenat, grups de pregària i celebracions tant de la Paraula com de l’Eucaristia. Els feligresos haurien de tenir-los presents en el cor i en la pregària.    La conferència de fra Xabier suscità un interessant treball en grups i un diàleg posterior molt fructífer.

A les 13.00 h se celebrà l’Eucaristia presidida pel bisbe Xabier acompanyat de 10 preveres i dos diaques, moment en què s’uní a la Jornada l’Honorable Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, el senyor Ramon Espadaler.

A la tarda el pare mercedari José M.ª Carod, director del Departament de Pastoral Penitenciària de la CEE i responsable del SEPAP, presentà la situació de la Pastoral Penitenciària tant a nivell estatal com a Catalunya. El Conseller Espadaler remarcà  que la seva preocupació respecte als centres penitenciaris rau en la vivència de solitud, la salut mental, les addiccions i els suïcidis de la població penada. Cal aportar esperança i treballar per la rehabilitació i la reinserció d’aquests homes i dones privades de llibertat.

Que l’esperit sinodal ens animi a seguir endavant, units en pregària i en compromís alhora que demanem que augmenti el nombre de persones voluntàries que puguin trobar Jesús en aquets homes i dones ferits.

Maria Balart Altés

Delegada de Pastoral Penitenciària al Bisbat de Tortosa