La Diòcesi de Tortosa, a les XXIX Jornades de l’Àrea Jurídica de Pastoral Penitenciària celebrades a Madrid

  • La delegada de Pastoral Penitenciària, Maria Balart, ha participat en aquesta trobada que ha tingut lloc els dies 27 i 28 de febrer
  • La cita ha girat en torn de la justícia restaurativa i ha estat presidida pel director del Departament de Pastoral Penitenciària de la CEE
  • «La justícia restaurativa és un dret de tota víctima i una oportunitat per al victimari», assenyala Maria Balart

(5-3-2026) La delegada de Pastoral Penitenciària de la Diòcesi de Tortosa, Maria Balart Altés, ha assistit a les XXIX Jornades de l’Àrea Jurídica de Pastoral Penitenciària, celebrades a Madrid els dies 27 i 28 de febrer. El pare José María Carod, O. de M. —director del Departament de Pastoral Penitenciària de la Conferència Episcopal Espanyola— ha presidit aquesta trobada que ha portat per lema «Buscant alternatives a la resolució de conflictes en l’àmbit penal i penitenciari: la justícia restaurativa». La cita ha comptat amb la participació d’unes trenta persones, entre voluntaris, delegats i capellans, entre les quals hi havia representants de les delegacions diocesanes de Barcelona, Lleida, Mallorca  i Tortosa.

Les diferents ponències i testimonis van girar en torn del concepte de justícia restaurativa. Encara que pugui parèixer nou, ja té un cert recorregut tant en l’àmbit espanyol com, especialment, en altres països pioners com el Canadà des de la dècada dels noranta del segle passat. Durant les jornades, es va reflexionar i es va aprofundir en el coneixement d’aquest nou instrument recollit en la Llei Orgànica 1/2025.

Una pràctica sanadora

Segons comenta Maria Balart, les intervencions de Myriam Tapia Ortiz, coordinadora nacional de Justícia Restaurativa de la Secretaria d’Institucions Penitenciàries, i de Carmen Guil Román, magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona, «van ser molt enriquidores, ja que totes dues són expertes en el tema. Però, sobretot, són fervents defensores de la pràctica restaurativa, que és sanadora tant per a la víctima com per a la persona victimària».

La delegada de Pastoral penitenciària aclareix que la justícia restaurativa «en cap cas suposa beneficis penals per a la persona que s’avé a reunir-se amb la seva víctima, però es constata que li ajuda a assumir la seva responsabilitat i a proposar una reparació, ja que comprèn i es fa càrrec del dany infligit». Balart afegeix que, per la seva part, la víctima podrà sentir-se reconeguda com a tal, aconseguint liquidar aquell dolor i trobant la pau interior alliberadora.

Un dret i una oportunitat

«La justícia restaurativa és un dret de tota víctima, i així deu ser informada en la corresponent Oficina d’Atenció a la Víctima. Al seu torn, també és una oportunitat per al victimari», assenyala Maria Balart. A més, exposa que les diferents experiències dutes a terme a Espanya, ja sigui en els processos amb presos d’ETA al País Basc o en altres circumstàncies, han constatat la transformació de les persones que han dut a terme aquestes reunions o diàlegs. «És una manera diferent de passar de la justícia només punitiva o retributiva a una concepció de la restauració de la persona», afirma.

Així mateix, sosté que en una situació política, social i personal en què sovint els conflictes es resolen amb càstig, violència i venjança, l’apropament de les parts enfrontades capaces de reconèixer tant la responsabilitat com el dolor infligit i sofert pot conduir a una reconciliació. «D’aquesta manera —continua Balart— es pot fer un pas cap al perdó real i sincer, amb compassió i misericòrdia, com el pare de la paràbola dels dos fills. És necessària una conversió del cor de pedra al cor de carn. Hem de contribuir tots i cadascú de nosaltres a una societat de pau, de concòrdia i de justícia».

En les jornades, també van intervenir Josefina Lozano Espina i José Sánchez Sánchez, que van compartir les seves experiències amb diàlegs restauratius a les presons de Castella-la Manxa. «Celebrem iniciatives, també jurídiques, que proposen pas a pas aquest canvi d’actitud i poder donar noves oportunitats a aquelles persones que en algun noment de la seva vida han triat un camí equivocat», conclou Maria Balart.

MCS del Bisbat de Tortosa