Un grup de sacerdots comparteix uns dies d’exercicis espirituals amb el bisbe Sergi al Desert de les Palmes

• El pare salesià Manel Bellmunt s’ha encarregat de dirigir aquesta experiència de pregària i meditació duta a terme del 12 al 17 de juliol
• «Cada relació humana pot ser una relació amb Déu si sabem anar al fons del cor de les persones», afirma el P. Bellmunt

(17-7-2026) El Monestir dels Carmelites Descalços del Desert de les Palmes, situat a Benicàssim, ha acollit un any més els exercicis espirituals del clergat de la Diòcesi de Tortosa. Del 12 al 17 de juliol, un grup de sis preveres diocesans, a més d’un sacerdot vingut de Barcelona, han compartit unes jornades centrades en la pregària i la meditació. Els exercicis han estat dirigits pel pare Manel Bellmunt —sacerdot salesià i vicari de la parròquia de Maria Auxiliadora de Borriana— i també han comptat amb la participació del bisbe de Tortosa, monsenyor Sergi Gordo.

Com recorda el director d’aquests exercicis espirituals, l’origen d’aquesta pràctica sistematitzada per Sant Ignasi de Loiola es remunta al segle XVI i a l’experiència del fundador de la Companyia de Jesús a Montserrat i a Manresa. «Aquesta eina serveix per aprofundir en la nostra situació de creients i en la nostra relació amb Déu. Aquest objectiu base és molt ampli i s’ha d’adaptar a la situació de la persona i el moment que viu», comenta el P. Bellmunt.

El plantejament de Sant Ignasi estableix fer els exercicis al llarg de quatre setmanes corresponents a quatre nuclis temàtics: el coneixement del pecat del món i del pecat personal per poder comprendre la misericòrdia de Déu; la vida pública de Jesús; la Passió de Crist i, finalment, la Resurrecció. En aquest cas, el contingut s’ha adaptat als cinc dies que han durat els exercicis espirituals del clergat.

Intermediaris de la gràcia

El sacerdot salesià compara la funció dels preveres amb un canal que ha de deixar passar la gràcia i l’amor de Déu cap a les persones: «Per això convé, de quant en quant, purificar els canals interiors del cor perquè la nostra vida no sigui un obstacle perquè el do de Déu arribi eficaçment al cos de Crist, que és l’Església. Els dies d’exercicis van molt bé per revisar aquesta mediació que porten a terme els sacerdots».

El P. Manel Bellmunt destaca la Contemplación para alcanzar el amor (Exercicis espirituals, 230-237) com una de les parts que més li agraden d’aquesta obra de Sant Ignasi. «Aquí se’ns convida a meditar com Déu habita les criatures. És a dir, cada persona és com un sagrari o una custòdia, tant si ho sap com si no ho sap. Per això, els dons que li hem de fer a Déu passen pels germans, que són els intermediaris perquè la nostra vida feta do arribi al Senyor», afirma el prevere.

El director dels exercicis espirituals assegura que «tenir aquesta visió et fa estar en presència de Déu en cada moment de la vida. Als laics no els caldria fer els exercicis si els iniciéssim a veure la presència de Déu en totes les persones». Fent referència al fundador dels Salesians, explica que Sant Joan Bosco ens convida a veure en cada persona un altar en què dipositar la nostra ofrena a Déu. «Cada relació humana pot ser una relació amb Déu si sabem anar al fons del cor de les persones i si sortim a l’encontre dels altres amb sinceritat», conclou.