JORNADA PER LA VIDA 23-03-2014

El proper 25 de març, solemnitat de l’Encarnació del Fill de Déu, l’Església celebra la jornada per la vida. Una jornada que hem de donar a conèixer davant la indiferència que s’ha instal·lat en la nostra cultura i els continus atacs a la vida humana.

La mentalitat contra el principi del valor absolut de la vida humana malauradament continua estenent-se en Europa. Primer va ser la “despenalització” de l’avortament en determinats supòsits. A la “despenalització” van seguir unes legislacions que consideren l’avortament com un “dret” de la mare a decidir si continua amb l’embaràs, és a dir, com un dret a decidir sobre la vida del fill concebut i no nascut. Després va seguir la despenalització de l’eutanàsia, presentada eufemísticament com a “dret a una mort digna”. L’últim episodi que hem viscut recentment a Europa ha estat l’aprovació, a Bèlgica, d’una llei que permet l’eutanàsia infantil. Quan un nen tinga una infermetat incurable, es trobe proper a la mort i patisca greus sofriments, podrà sol·licitar que se li aplique l’eutanàsia. Els pares hauran d’aprovar-ho, amb la qual cosa, es produirà la situació que aquells que més haurien d’estimar i protegir als seus fills, es poden convertir en els qui firmen la seua sentència de mort. La deshumanització de la nostra societat i de la nostra cultura està arribant a uns límits que eren impensables fa tan sols unes dècades.

Davant d’aquest avanç d’allò que el Beat Joan Pau II va caracteritzar com a “cultura de la mort”, la nostra societat reacciona amb una indiferència i, en molts casos, amb una acceptació positiva d’aquests comportaments que estremeix les persones que tenen encara un mínim sentit de la dignitat humana. Els cristians hem de lluitar per sembrar una nova mentalitat al nostre món: Davant d’aquesta cultura que menysprea i considera inútil la vida de les persones malaltes o ancianes i la del no nascut, els cristians estem cridats a donar un testimoni en direcció radicalment oposada: quan la vida d’un ésser humà més dèbil i indefensa és, més ha de ser respectada, més ha de ser estimada i més ha de ser protegida. Aquest és l’únic camí perquè el nostre món no acabe deshumanitzant-se.

El dia 25 de març celebrem el fet que el Fill de Déu, al fer-se home, s’ha unit en certa manera a tot home. Però la solidaritat del Fill de Déu amb la humanitat és, sobre tot, solidaritat amb els xicotets, amb els qui pateixen, amb els últims del nostre món. De tots ells s’ha fet germà Jesucrist, no eliminant-los, sinó assumint, compartint i fent seu el sofriment de tota la humanitat i, en obrir eixe sofriment a l’esperança de la vida eterna, oferint-los una esperança insospitable. Crist s’ha solidaritzat amb la humanitat posicionant-se al costat dels qui pateixen. La verdadera solidaritat i compassió amb el que pateix no és eliminar-lo, sinó estar al seu costat mostrant-li l’amor que Crist li té.

Que el Senyor de la vida ens beneïsca a tots amb el seu amor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa