JORNADA PER LA VIDA 19-03-2017

El pròxim dia 25 de març celebrarem la solemnitat de l’Encarnació del Senyor. Estem davant de l’esdeveniment de la màxima solidaritat del Fill de Déu amb la humanitat. Al fer-se verdaderament home, ha assumit una naturalesa humana amb totes les conseqüències que açò implica: l’experiència del que és una vida humana amb totes les seues possibilitats i limitacions, inclosos el patiment i la mort. D’aquesta manera la vida de l’ésser humà, que ja tenia un valor absolut per haver estat creat a imatge i semblança de Déu, ha aconseguit una dignitat que mai haguérem pogut imaginar. Podem dir que la naturalesa humana s’ha “revalorat” infinitament perquè té encara més, si és possible, un caràcter diví. És, per això, un dia adequat per celebrar cada any la jornada per la vida, donant gràcies a Déu per aquest do tan gran i reflexionant sobre les amenaces que en la cultura actual s’estenen sobre la vida humana.

El missatge que ha preparat la comissió episcopal de família i vida, titulat La llum de la fe il·lumina el capvespre de la vida, ens invita a reflexionar sobre el valor de la vida de les persones que es troben, ja siga per edat o per malaltia, en la darrera etapa de la seua vida. Molts dels nostres contemporanis, influïts per una cultura que considera el “benestar”, el plaer i la diversió elements necessaris per a ser feliços, pensen que l’única vida valuosa és la dels joves; que la d’una persona anciana ja no aporta res al nostre món; o que una persona malalta no pot ser feliç. No ens pot estranyar una primera conseqüència d’aquesta mentalitat hedonista i utilitarista: la mort s’ha convertit en un tabú per a la nostra societat.

Si a açò unim la pèrdua del sentit transcendent de la persona i, com a conseqüència, del caràcter inviolable de la vida humana; així com la confusió que s’ha estès entre els desitjos i els drets, no ens ha d’estranyar un segon fenomen que també s’està generalitzant entre nosaltres: la consideració de l’eutanàsia com un dret que la persona malalta o els seus familiars poden exigir. L’eutanàsia, com a mitjà per fugir del dolor o de l’agonia, igual que altres atemptats contra la vida que s’interpreten com “drets”, és quelcom que, gràcies a campanyes mediàtiques ben preparades, s’ha instal·lat, en un primer moment, en la mentalitat de les persones i progressivament en els ordenaments jurídics de la societat. Alguns eufemismes com “mort digna” o “humanització de la mort” ajuden a què es perda la consciència de la gravetat moral d’aquestes pràctiques.

Davant d’aquests fenòmens, els cristians estem cridats a donar testimoni que volem ser servidors i no amos de la vida; que la felicitat de l’ancià o malalt està en què mai arribe a pensar que està sol o abandonat perquè ningú l’estima; que volem ajudar a afrontar la mort com el moment en què ens encaminem a la trobada amb Déu, perquè la vida és un camí cap a l’eternitat. Us puc confessar que quan es viu açò amb un ésser estimat s’arriba a saber de veritat el que és una mort digna: la d’aquella persona que l’afronta sense desesperar-se i sense por, perquè se sap estimada per Déu i pels seus.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa