JORNADA MUNDIAL D’ORACIÓ PER LES VOCACIONS 25-04-2021

El quart diumenge de Pasqua, en el que escoltem les paraules del Senyor presentant-se com el Bon Pastor, celebrem la Jornada mundial d’oració per les vocacions sacerdotals i religioses. Tots els cristians compartim una mateixa vocació, ja que pel baptisme estem cridats a la santedat. Cada batejat ha de plantejar-se en presència de Déu quin és el camí pel qual és cridat per assolir aquesta meta. En aquest procés de discerniment, els moments en què cada jove decideix l’orientació fonamental que vol donar a la seua vida, tenen una gran importància.

Un jove cristià, que fonamenta la seua vida cristiana en la gràcia que va rebre en els sagraments del Baptisme i de la Confirmació i que es renova cada vegada que s’acosta a la Penitència i l’Eucaristia, ha de plantejar-se la vocació, no sols com la realització d’un desig o un objectiu, sinó com el camí per a realitzar el projecte que Déu ha pensat per a ell. El papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta jornada, contemplant la figura de sant Josep, que aquest any vol ressaltar, ens recorda les tres actituds que caracteritzen la vivència cristiana de qualsevol vocació, inclosa la del matrimoni.

L’objectiu més important d’un cristià no pot ser la realització dels seus desitjos. L’egoisme empetiteix a les persones. Sant Josep es va deixar portar pels somnis a través dels quals Déu li anava revelant una missió que implicava el lliurament de la vida, desestabilitzant els projectes que s’havia fet i conduint-lo per un camí de sacrifici i de renúncia, però el va enriquir amb dons majors: va ser pare del Messies, va tindre l’honor de salvar la vida de Jesús i de donar-li una llar. Un jove ha de tindre “somnis”, és a dir, ideals nobles que el porten a descobrir que la vida només es posseeix veritablement si s’entrega plenament.

La resposta a la crida de Déu no pot quedar-se únicament en el sacrifici. Naix del do d’un mateix, que és la maduració i el sentit de tota renúncia i, per això, porta al servei generós i desinteressat. Quan l’amor s’allibera de tot afany possessiu i es posa al servei dels altres, és més fecund. Això és aplicable a tota vocació: matrimonial, tota forma de consagració i sacerdotal. Una manera d’entendre la vocació que es quede únicament en la lògica del sacrifici porta a què acabe manifestant infelicitat i frustració en lloc de ser signe de bellesa i d’alegria.

L’autenticitat de la resposta a la crida de Déu es manifesta en la fidelitat. La veritat de la vida no es descobreix en els moments extraordinaris, sinó en la contínua i permanent adhesió a les grans opcions que s’han pres en un moment donat, i en l’acceptació de les conseqüències que es deriven d’elles. La fidelitat no es deixa portar per la precipitació sinó que cultiva la paciència; s’alimenta en la Paraula de Déu i exigeix una gran humilitat.

Demanem al Senyor en aquest diumenge que els joves cristians estiguin oberts a la voluntat de Déu i es deixen guiar pel somni de ser servidors de tots, i que no tinguin por d’entregar-se totalment al Senyor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X