JORNADA MUNDIAL DE LA PAU 04-01-2015

El dia 1 de gener a l’Església Catòlica celebrem la Jornada Mundial de la Pau. Es tracta d’una commemoració que va ser instituïda pel Beat Pau VI i que per a molts pot passar desapercebuda perquè la celebració de l’any nou s’ha convertit simplement en una ocasió per a la diversió.

No obstant això, el començament d’un any nou és una bona ocasió per a recordar que l’aspiració més noble que hi ha en el cor dels homes i dels pobles és precisament la pau. El Senyor ha anomenat benaurats a aquells que treballen per la pau i els ha promès que seran anomenats fills de Déu, és a dir, que seran estimats pel Pare amb un amor semblant al que Déu sent pel seu Fill.

Aquesta aspiració a la pau que hi ha en tot home de bona voluntat, no és únicament el desig de que no hi hagin guerres, sinó quelcom més profund. El Concili Vaticà II ens ha recordat que “la pau no és la simple absència de guerra, ni es redueix merament a crear un equilibri de forces oposades, ni és tampoc el resultat d’una despòtica dominació, sinó que és anomenada amb tota propietat «obra de la justícia»” (GS, 78). Més avant el concili afegeix: “la pau és fruit també de l’amor, que va més enllà del que la justícia pot aportar”. Qualsevol relació entre les persones i els pobles que no respecte l’orde de la justícia o que no naixi de l’amor és un obstacle per a la pau.

El lema elegit pel Papa Francesc per a la jornada d’aquest any és: “Ja mai més esclaus, sinó germans”. Amb aquest tema, el Papa ens recorda que l’esclavitud és un obstacle per a la verdadera pau perquè fereix la fraternitat entre les persones. A primera vista ens podria semblar una al·lusió a un problema que pareix estar eradicat en la nostra cultura i en la nostra societat, però si aprofundim en la realitat descobrim que en el nostre món apareixen noves formes, i moltes vegades molt subtils, d’esclavitud. El Compendi de la Doctrina Social de l’Església ens ajuda a veure que en aquest tema es dóna una distància entre la “lletra” i l’”esperit”: es proclamen de paraula els drets de l’home, però sorgeixen noves formes en què aquests drets són conculcats. Amés de que en alguns llocs del nostre món perduren relacions laborals pròpies d’un sistema esclavista i hi ha una mentalitat esclavista respecte a les dones i els xiquets, no hem d’oblidar les noves formes d’esclavitud de què fa menció el Compendi: el tràfic d’éssers humans, els xiquets soldats, l’explotació dels treballadors, el tràfic de drogues, la prostitució (núm. 158).

Hi ha esclavitud quan, basant-se en interessos econòmics o d’un altre tipus, les persones dominades són privades de drets fonamentals i la seua dignitat i llibertat no són respectades, quan les persones són valorades i tractades com a objectes que es poden eliminar i canviar simplement per altres, quan es considera a les altres persones com a essers inferiors i se’ls desprecia com a tals. En definitiva, quan deixem de considerar i de tractar l’altre com a germà despreciant, d’aquesta manera, la seua dignitat. No oblidem que aquestes actituds poden aparèixer al cor de tot esser humà, també en el nostre.

Que el Senyor ens beneeixi amb la seua pau.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X