JORNADA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS 17-04-2016

Va ser el Beat Pau VI qui va determinar, ja fa més de 50 anys, que el quart diumenge de Pasqua se celebrara en l’Església la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, per ser el dia en què es proclama en la celebració de l’Eucaristia el text evangèlic en el que Jesús es presenta a si mateix com el Bon Pastor.

Tots som conscients de lo necessàries que són i de la riquesa que suposen per a l’Església les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida consagrada. Les diòcesis i les parròquies viuen com un empobriment la desaparició d’una comunitat de vida consagrada en un poble o el fet de que una comunitat cristiana, que ha tingut sempre un sacerdot residint i acompanyant el seu camí de fe, passe a ser atesa per un pastor que resideix en un poble pròxim. Hem de ser conscients que açò ho estem vivint en la nostra diòcesi: dos comunitats religioses (una de vida activa i una altra de vida contemplativa) han deixat d’estar entre nosaltres. He celebrat les exèquies de deu sacerdots i únicament s’ha ordenat un (que està també entre els difunts). Malgrat això, hem de donar gràcies a Déu pel fet de que durant aquest temps tres joves han ingressat en el seminari major i perquè en les cases de les congregacions religioses presents en la diòcesi, s’han celebrat sis professions solemnes. Són les preocupacions i les esperances que com a comunitat cristiana hem de conèixer i compartir.

El Papa Francesc, en el missatge que ens ha dirigit amb motiu d’aquesta jornada, titulat L’Església, mare de vocacions, ens anima a veure les vocacions particulars com a “dons de la divina misericòrdia” i, al mateix temps, ens recorda que l’Església i, per tant, les famílies cristianes i les comunitats parroquials, està cridada a ser “la terra on la vocació germina, creix i dóna fruit”. La primera crida que el Senyor ens ha fet a tots el dia del nostre baptisme va ser a pertànyer a l’Església. Vivint en ella, cadascun dels cristians ha de descobrir la seua vocació particular, la missió que el Senyor ha pensat per a ell. Aquest descobriment es fa escoltant i meditant la Paraula de Déu, pregant i vivint en l’Església amb el desig de participar en la seua missió. Per això, el Papa ens recorda que tota vocació naix en l’Església, creix i està sostinguda per ella, pel que ha de viure’s en comunió amb ella i amb el desig de posar-se al seu servei.

Tots els cristians i agents de pastoral tenim una responsabilitat en el foment i l’atenció de les vocacions sacerdotals i consagrades: els pares cristians, si volen viure cristianament la seua missió, no poden dificultar la vocació d’algun dels seus fills o filles impedint el seu seguiment del Senyor; els sacerdots tenen una responsabilitat especial en l’atenció pastoral de les vocacions; és important que en les comunitats i institucions educatives cristianes es cree un clima de valoració positiva de les vocacions que contrareste l’ambient del nostre món, i que en totes les parròquies s’arribe a viure la “maternitat de l’Església” en cada crida “a través de l’oració perseverant per les vocacions”.

Que la nostra oració siga escoltada pel Senyor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa