JORNADA DE LA VIDA CONTEMPLATIVA 27-05-2018

La celebració de la solemnitat de la Santíssima Trinitat és l’ocasió perquè, cada any, recordem en les nostres comunitats cristianes als monjos i monges que viuen el seguiment de Crist dedicats a l’oració i la contemplació. Ells se’n recorden constantment de nosaltres en la presència de Déu. Que aquesta jornada serveixi perquè en l’Església valorem més la seua oració i el seu testimoniatge, perquè agraïm a Déu la generositat de tantes vides lliurades per la santificació del món, i perquè preguem per ells i siguem sensibles a les seues necessitats.

La vida contemplativa és una aventura espiritual que, en el fons, ens descobreix el desig més profund que hi ha en el cor de tot home, que no és un altre que cercar i trobar a Déu. En aquest món, on tantes persones ignoren o són insensibles a la presència de Déu, on es tendeix a allunyar a Déu de l’horitzó de l’home, les vocacions a la vida contemplativa adquireixen un valor testimonial: ens recorden a tots el lloc que Déu ha d’ocupar en la vida dels homes i del món, que no pot ser un lloc perifèric, sinó que ha d’estar en el centre. Els qui opten per aquest camí de seguiment de Crist no anteposen res al seu amor. Aquest és el secret de l’alegria que es percep en els monestirs, que són també llocs d’acollida per qui cerca a Déu i les coses de l’Esperit.

En el marc de l’any jubilar teresià, el lema escollit per a aquesta jornada és una frase de santa Teresa de Jesús, que resumeix perfectament el que és específic de la contemplació cristiana. La santa d’Àvila recordava a les religioses dels monestirs fundats per ella el sentit de la seua vocació, amb aquestes paraules: “Solament vull que el mireu a Ell”. Es tracta d’una mirada de fe i d’amor que condueix a una amistat cada dia més forta amb el Senyor.

Aquesta invitació de Teresa de Jesús ens situa en el cor de l’espiritualitat cristiana, que és cristocèntrica: mirant a Crist és com es troba a Déu. Qui ha vist al Senyor, ha vist al Pare. I és que l’espiritualitat cristiana no és obertura a una transcendència impersonal, sinó al Déu viu i vertader, al Pare de nostre Senyor Jesucrist. Tampoc és una espiritualitat desencarnada: la humanitat de Crist és el camí concret que ens porta a Déu. És important recordar açò en aquest moment en el que hi ha una inflació d’espiritualitats que prescindeixen de Crist com a camí per a la trobada amb Déu.

Mirant a Crist aprenem també a dirigir una mirada correcta al nostre món, és a dir, a mirar-lo amb ulls d’amor. En una societat en la qual els interessos egoistes poden encegar el cor i enterbolir les relacions entre els éssers humans, la vocació contemplativa no pot ser vista com un menyspreu al món, sinó com la forma més autèntica d’estimar-lo.

Agraïm al Senyor les gràcies que concedeix al món per l’oració dels monjos i les monges. Que la seua vida i testimoniatge ens ensenyen a tots a descobrir que allò veritablement important no són sempre aquelles coses a les que tantes vegades donem importància.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa