JOAN XXIII: DESIG DE SANTEDAT 27-04-2014

Aquest segon diumenge del temps de Pasqua viurem en l’Església un esdeveniment històric: El Papa Francesc canonitzarà a dos grans papes del segle XX i, en el cas de Joan Pau II, també dels primers anys del segle XXI. Avui els vaig a comentar quelcom sobre el Papa Joan XXIII. La setmana que ve la dedicarem al Papa Joan Pau II.

Quan jo vaig nàixer ocupava la seu de Pere el Papa Joan XXIII. Però he de reconèixer que no tinc cap record del seu pontificat. En tot cas, recordo vagament l’impacte que va produir la seua mort. Em vaig acostar espiritualment a la seua persona quan em van anomenar bisbe auxiliar de València, l’any 2004. En els Exercicis Espirituals que van precedir a l’ordenació episcopal vaig llegir el seu Diari de l’ànima. En aquest escrit trobem anotacions espirituals amb ocasió de recessos, exercicis espirituals o amb motiu de distints esdeveniments de la seua vida. La primera anotació és de l’any 1895. Tenia 14 anys i era alumne del seminari de Bèrgam, diòcesi a la que pertanyia la seua localitat natal. L’última anotació és del 20 de maig de 1963 (va morir el 3 de juny del mateix any).

Què és el que vaig descobrir al llegir eixe diari espiritual? La figura d’un seminarista, d’un sacerdot, d’un bisbe i d’un papa a qui l’única cosa que li importava era avançar pel camí de la santedat. Tot lo demés era secundari per a ell. No apareix el més mínim gest de vanitat, d’orgull o d’autocomplaença en si mateix a mesura que va rebent honors, nomenaments o càrrecs al servei de l’Església. Res no el du a apartar-se del camí de la santedat.

Les primeres notes són un pla de vida espiritual: ritme d’oració, lectura, participació en l’Eucaristia, examen de consciència, visita al Santíssim, etc… L’única cosa que li preocupava a aquest seminarista de 14 anys era viure santament el seu camí de preparació al sacerdoci.

En els exercicis de preparació per a l’ordenació sacerdotal va escriure: “Què serà de mi en el futur? Seré un bon teòleg, un jurista insigne, un capellà de poble o un simple sacerdot? Què m’importa tot això? Seré el que siga segons les disposicions divines. El meu Déu és tot”.

Quan fou nomenat bisbe va escriure: “El meu ministeri serà de reconciliació en paraules i obres… La potestat que em confereix l’Església no l’empraré per a glòria meua, ni per a destrucció, sinó per a edificació”.

Quan ja havia estat elegit Papa afirmà: “Ara més que mai em reconec humil Servent de Déu i servent dels servents de Déu. Tot el món és la meua família”.

Joan XXIII passarà a la història com el Papa que va voler obrir les finestres de l’Església perquè entrés en ella un aire fresc, com el Papa que va convocar el Concili Vaticà II. Però la seua santedat és la d’algú per a qui el més important a la vida va ser no perdre mai l’amistat amb el Senyor.

Que el Senyor ens òmpliga a tots amb la seua gràcia.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X