Joan Rebull, pintor: «La pintura religiosa no pot ser molt abstracta, la gent no n’entendria el significat»

• L’artista parla de la seva última obra, un retaule del baptisme de Jesús que ha donat a l’església de l’Ametlla de Mar
• El bisbe Sergi Gordo ha beneït aquesta pintura instal·lada a la capella baptismal de la parròquia de la Purificació de Maria

(28-4-2026) Un nou retaule decora la capella baptismal de l’església de la Purificació de Maria de l’Ametlla de Mar. Es tracta d’una pintura del baptisme de Jesús realitzada per Joan Rebull i Llambrich (l’Ametlla de Mar, 1943). El bisbe de Tortosa, Mons. Sergi Gordo, va beneir l’obra el passat 25 d’abril després de presidir l’Eucaristia —concelebrada pel rector Mn. Ferran Aspa—, en un acte en què també van estar presents les autoritats municipals. Rebull explica com ha enfocat aquest projecte i què ha significat per a ell elaborar i donar aquesta pintura per a la parròquia del seu poble.

—Quins aspectes ha tingut en compte a l’hora de pintar el baptisme de Jesús?

—Quan et plantegen plasmar una escena que ha estat tan pintada al llarg de la història, un es pregunta què pot aportar quant a la simbologia o la plàstica del quadre. Generalment, la representació tradicional inclou l’Esperit Sant en forma de colom, la figura de Joan i la de Jesús. De vegades també hi ha població al voltant. Vaig intentar prescindir de la resta de persones i centrar-me només en Jesús i Joan.

Generalment, estan separats, però jo he procurat ajuntar aquestes dues figures tan importants. D’altra banda, també he intentat enfortir el bàcul de Sant Joan. Solen representar-lo amb una creu efímera, de canya. Jo he posat un pal fort, que és l’anunci que li fa Joan a Jesús que la vida li portarà sofriment i mort.

—Què significa per a vostè que hi hagi un quadre seu en un lloc tan destacat de l’església de la Cala?

—En els darrers vint anys, a partir de la meva jubilació, he pogut dedicar-me intensament i plenament a la pintura. És cert que pinto des del seminari i en tots els llocs on he estat sempre he deixat alguna obra, però sempre ho he hagut de compaginar amb diferents treballs, especialment en l’àmbit social. Bàsicament, m’he especialitzat en retaules de pintura religiosa a les diòcesis de Tortosa i de Castelló. Per exemple, a Vila-real, a Castelló, a Tortosa, a l’Aldea, a l’ermita de Mig Camí, a Campredó…

Probablement hauré fet uns deu retaules grans. Em sabia greu que la meva parròquia no tingués res. L’actual rector, Mn. Ferran Aspa em va cridar un bon dia i em va dir: «Joan, he vist coses teves fora i voldria una cosa per aquí». Em vaig sentir molt honorat. Realment, és un sentiment molt maco que tinguin aquí un record meu.

—Com altres obres seves, el retaule del baptisme de Jesús presenta unes dimensions considerables (3 x 2 metres). Quines dificultats planteja treballar aquest format?

—Com no domino la pintura al fresc, he decidit pintar a l’oli sobre taula al meu estudi. Després tinc uns companys que em fan una mena d’engraellat i fixem les peces de manera definitiva a la paret on hi han d’anar.

—Vostè va ser capellà i ara està secularitzat. Diria que aquesta vivència influeix en la seva faceta artística?

—L’altre dia, Mn. Ferran va fer-me un comentari —segurament, impressionat perquè el quadre té força i un esperit profund—: «Deu haver-hi una mica de solatge, no, Joan?». Doncs sí, la meva experiència religiosa m’ha marcat, i evidentment hi ha un solatge dins meu que és un plus a l’hora de fer pintura religiosa.

—Una de les prioritats evangelitzadores del bisbat de Tortosa és el primer anunci. Quina importància diria que té l’art sacre en la transmissió de la fe?

—Una vegada un mossèn em va dir: «Trobo que ens han fet una mica protestants», referint-se que han deixat una mica eixutes les parets de les esglésies. És una manera d’entendre que la imatge plàstica ajuda la gent a enfortir sentiments i idees religioses. El que plantejo quan pinto és buscar aquest diàleg —que no és directe, però sí que és real— entre el que jo pinto i el que la gent veu. De fet, quan pinto (inclús, de vegades, al llarg de l’execució de l’obra) venen gent del poble o clients a veure com va l’obra. D’alguna manera, accepto opinions d’ells.

Sempre penso que la pintura religiosa no pot tenir un grau d’abstracció molt alt, perquè la gent no entendria el significat. Per això m’he ancorat una mica en aquesta mena d’estil normal, natural, clàssic. Penso, doncs, que l’art religiós té molt a veure amb l’impuls de la fe dels creients.

—Està a les portes del seu 83è aniversari. Un artista té data de jubilació?

—La pregunta que es fa de vegades al jubilat és: «Què fas ara?». No fer res és molt pobre. Mentre pugui, quan em pregunten «què fas ara?», diré que estic pintant. No deixaré de pintar mentre les mans i el cap m’acompanyin.

MCS Bisbat de Tortosa