JO CREC QUE TU ETS EL MESIES, EL FILL DE DÉU 26-03-2023

La visió profètica dels ossos secs expressa clarament la situació dels exiliats que veuen proper el seu extermini (Ez 33,10s). La interpel·lació que el Senyor fa a Ezequiel (Podran reviure aquests ossos? 37,3), només pot tenir una resposta en clau humana: No!

La única font d’esperança és l’amor fidel del Senyor al seu Poble.

El Senyor Déu digué: “Ossos, Jo us infondré esperit i recobrareu la vida”.

El resultat de l’acció amorosa de Déu serà múltiple: Obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir; llavors sabreu que Jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida. Perquè en el pla de Déu el càstig de l’exili a Babilònia (592-538 a.C.)  no era definitiu sinó purificador.

Situació semblant és la de Llàtzer, aquell a qui Jesús estima, que estava malalt i, quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que era al sepulcre.

De Llàtzer només sabem que les seves germanes envien a dir a Jesus: “Senyor, aquell qui estimes està malalt”. I també que Jesús, assabentat de la notícia, es va quedar encara dos dies al lloc on era, no per desinterès envers el seu amic malalt (A Jesús se li negaren els ulls i els jueus deien “Mireu com l’estimava”) sinó perquè la malaltia serà ocasió per a donar glòria a Déu i perquè hi cregueu.

Però l’atenció del relat recau en el diàleg de Jesús amb Marta a qui Jesús diu: “El teu germà ressuscitarà”. El text empra el mateix verb per la Resurrecció de Jesús que pel cas de Llàtzer, el fill de la viuda de Naïm o la filla de Jaire, que són retornats a la vida d’abans. Cal, doncs, un llenguatge diferent per a realitats tan diverses: ser retornats per un temps a la mateixa vida terrena d’abans i ressuscitar a una vida totalment nova.

Jesús retarda la seva anada, dient que la malaltia de Llàtzer serà ocasió perquè Déu es manifesti.

Davant la mort ja consumada del seu germà, Marta diu: Si haguessis estat aquí, Senyor, no s’hauria mort el meu germà. Tot i això, confessa fermament: Jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

Marta segueix escoltant el Mestre que continua avançant en la Revelació: “El teu germà ressuscitarà”. Marta ho situa en la perspectiva escatològica: Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, en el darrer dia.

Llavors Jesús fa un canvi radical situant la Resurrecció en l’àmbit de la relació personal amb Ell i anunciant el kerigma central de la fe cristiana: Jo soc la Resurrecció i la Vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. Finalment completa l’afirmació amb la interpel·lació definitiva: Ho creus això?

Marta no diu que sí crec “això”, però expressa molt millor l’essència de la fe cristiana, referida radicalment a la persona de Jesucrist, i subsidiàriament al seu Missatge: Jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

Aquesta és la Bona Noticia que el cristià ha de portar al món: Jesucrist és qui ha d’omplir de goig i sentit la nostra vida sencera. Quan avui en dia pot semblar que la imatge dels ossos secs és aplicable a la transmissió de la fe a les noves generacions i també als adults que han crescut lluny de l’àmbit de la fe cristiana, ens cal revifar la fe dinàmica, l’esperança constant i l’amor esforçat (1Te 1,2) per la tasca evangelitzadora i catequètica de la nostra Església diocesana que precisament avui celebra al Seminari una Jornada memorable: la Trobada anual del Moviment Infantil Diocesà (MID) aplegant joiosament mossens, catequistes i pares, que acompanyen els xiquets i xiquetes de la Catequesi d’Iniciació Cristiana a les nostres Parròquies.

Feliç Diada del MID!

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

Escoltar:

Descarregar:

X