Aniversari de la Dedicació a la Catedral de Tortosa
El dia 8 de juny, es celebrà el 424è aniversari de la Dedicació de la Catedral de Tortosa. Fou consagrada pel bisbe Gaspar Punter, el 8 de juny de 1597. El Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal presidí l’Eucaristia concelebrada pel Capítol Catedral. S’inicià la celebració amb el cant: “Fent grup entorn dels nostres pastors, tots venim cantant. Units en una sola fe, tots venim cantant. Ciutat celeste, dia sense nit. Mare nostra, Església Santa…” Van encarregar-se dels cants, Mn. Víctor Cardona a l’orgue, i dirigits per Joan Redó.
Després de cantar: “Glòria a Déu a dalt del cel”, Mn. Josep Alanyà proclamà la primera lectura del profeta Isaïes (Is 56, 1. 6-7) i tot seguit cantà el Salm responsorial 83: “Aquest és el Tabernacle on Déu es trobarà amb els homes”. La 2ª lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint (3, 9-11.16-17) fou proclamada per Mn. Josep Ma Membrado i després de cantar “Al·leluia”, Mn. Paco Garcia proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 10, 22-30).
El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant l’Il·lm Sr. Vicari General de la diòcesi, M.I. Capítol Catedralici, germans i germanes tots en el Senyor. Ens reunim per celebrar amb goig l’aniversari de la Dedicació de la Catedral. Diu sant Agustí que l’Església celebra amb gran alegria la dedicació d’un temple. Per això renovem any rere any aquesta festa de la nostra Catedral. És el lloc de pregària per trobar-nos amb el Senyor. L’Església és un poble format per tots els pobles. És un temple en construcció del que tots en formem part. És la casa on ens reunim per a la pregària i per escoltar junts la Paraula de Déu.
Sant Joan en l’Evangeli que hem proclamat ens diu: “Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació… els jueus l’envoltaren i li digueren: Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, ens ho dius obertament. Jesús els respongué: Us ho he dit, però no voleu creure… perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen”. En el temple es reuneix el poble per escoltar la Paraula del Senyor que ens uneix a Ell i ens fa membres d’un mateix poble. Sant Pau en la carta als cristians de Corint ens diu: “Que cadascú miri bé com construeix! De fonament ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist… No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?”
La Catedral a més a més de ser el lloc on ens reunim per escoltar la Paraula del Senyor, és un signe. Las pedres que formen l’edifici som nosaltres que som pedres vives d’aquest temple dedicat a Déu per proclamar la seua glòria. Aquesta Església està inacabada, però anem construint-la al llarg de la nostra vida mentre caminem per aquest món. Quan estarem a la Jerusalem celestial, la nostra festa i la nostra alegria seran completes.
Avui és l’Església reunida que està celebrant la Dedicació de la nostra Catedral en aquest any que estem netejant la façana. L’Església sempre necessitarà recuperar la seua bellesa, però sempre han hagut sants que han ajudat i contribuït a que l’Església recupere el seu esplendor i la seua bellesa. Nosaltres som els qui la formem. El programa de la nostra vida ha de ser embellir el Temple del Senyor que té una meta i un destí per arribar a la Jerusalem celestial. Que així sigue.
Mn. Josep Ma Membrado va fer les pregàries. Algunes dedicades a la nostra església diocesana amb el Sr. Bisbe i els preveres, altres pels més pobres i necessitats i pels qui pateixen a causa de la pandèmia. Arribat el moment de la comunió vam cantar: “Al·leluia! Tots esperem de Vós Senyor. Al·leluia! El nodriment de vida eterna. Al·leluia! Després de la benedicció final del Sr. Bisbe, ens vam acomiadar amb “l’himne de la Mare de Déu de la Cinta”.
Avui preguem especialment per la nostra diòcesi i pel seu pare i pastor, el bisbe Enrique. Que el Senyor ens ajude a fer camí com a veritables pedres vives per construir i preparar aquesta Església per a trobar-se amb el Senyor.
Maria Joana Querol Beltrán
