Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració de la Vetlla Pasqual

Benvolguts germans en el sacerdoci
Germans i germanes tots en el Senyor

1.  Escoltem la paraula de Déu

Quan una persona espera un esdeveniment important no pot dormir fins que aquest succeeix. Aquesta nit, la més santa de l’any, els cristians la passem en vetlla perquè estem esperant quelcom important: la resurrecció del Senyor. Però no estem sense fer res: escoltem la Paraula de Déu, que ens narra una història i ens ajuda a comprendre com l’obrar de Déu té un sentit i una meta, i preguem. En tota eixa història de salvació que hem recordat pregant i escoltant la Paraula, hi ha dos elements fonamentals: per una part, una gràcia de Déu. En el relat de la creació hem vist com Déu ens ha donat el regal de la vida; en la història d’Abraham, com li va donar un fill; en la narració de l’èxode, com a Moisès i al poble d’Israel els va donar la llibertat; en els profetes, com va tornar a reunir en la terra promesa al seu poble que havia dispersat per totes les nacions. En la història de salvació veiem que lo primer és la gràcia de Déu.

Però Déu acompanya sempre la seua gràcia d’una promesa que és promesa de Vida: si Ell ha creat l’home, és perquè vol fer-lo el seu fill i donar-li una vida millor; si li ha donat un fill a Abraham i ha posat a prova la seua fe, és perquè vol fer-lo pare de molts pobles; si ha alliberat al poble d’Israel de l’esclavatge d’Egipte, és perquè vol donar-li una terra. La gràcia de Déu sempre va acompanyada de la promesa d’un do molt més gran.

Però moltes vegades podem dubtar de Déu i pensar que tarda en complir les seues promeses. Aquesta nit celebrem que Déu en la resurrecció de Jesucrist compleix plenament la seua obra de salvació. Tota eixa història que comença en la creació i que aquesta nit hem recordat pregant, té un moment culminant: és una història orientada a Crist, una història en la qual l’esdeveniment central és la resurrecció del Senyor. Ara tenim la seguretat que Déu complirà les seues promeses. Ara sabem que el contingut de les promeses de Déu és la Vida de Crist ressuscitat que ens vol donar a tots nosaltres. I estem segurs que Déu complirà eixa promesa de salvació.

Déu ens ha dit en Jesucrist ressuscitat que la seua promesa de salvació és una vida nova, sense fi, sense temors, sense mort; una vida per sempre amb Ell. Per això la celebració d’aquesta nit és tan important, perquè és la celebració dels regals que Déu ha anat donant-nos en la seua gràcia i de les promeses que ens ha fet i que es compliran.

2. Renovem les promeses Baptismals

Aquesta nit, al costat d’eixa paraula de Déu que ens anuncia les obres de salvació i sobre tot la gran obra que és la resurrecció de Jesucrist, recordarem també el nostre Baptisme. En ell Déu ens ha donat la seua gràcia, que és el més gran que ens pot donar a cadascú de nosaltres: ens ha fet els seus fills; ens mira amb els mateixos ulls d’amor amb els que mira al seu Fill ressuscitat; ens ha fet membres de l’Església; ens ha alliberat del pecat; ens ha ofert la seua amistat. No podem imaginar regals més grans. Aquesta nit és la nit baptismal per excel·lència. Amb aquest sagrament ens ha donat també una promesa de vida amb Jesucrist ressuscitat. El dia del baptisme, als pares que presenten al seu fill a l’Església, o al catecumen si és adult, els pregunten: què demanes a l’Església? I contesten: la fe. El celebrant fa una segona pregunta: què et dóna la fe? I responen: la vida eterna. La gràcia del Baptisme és la fe; la promesa del Baptisme és la vida eterna. Déu no ens pot donar ni prometre res més gran.

Per això aquesta nit renovem les promeses d’aquell dia. I l’hem de viure com si fóssim batejats de nou. Renovar vol dir reviure de nou: reviure la il·lusió amb la que vam rebre la fe; revifar la gràcia que Déu ens va regalar en el nostre Baptisme; refermar la condició de fills de Déu que vam rebre aquell dia. Que aquesta nit tots sortim d’aquí amb el desig de ser cristians de veres. Perquè la nostra vida cristiana no vagi apagant-se, avui renovem les promeses del nostre Baptisme i li diem al Senyor: vull ser cristià, vull viure de veres com a fill teu, no vull que la gràcia del Baptisme arribe a morir en mi. Que la renovació d’eixes promeses siga un moment de gràcia que ens done forces per a seguir caminant cap a la Vida Eterna.

3. Celebrem l’Eucaristia

L’element culminant de la celebració d’aquesta nit és l’Eucaristia. El camí que va del Baptisme fins a la vida eterna és llarg. De vegades podem cansar-nos; tenim la temptació de pensar que les promeses de Déu no es compleixen; ens desanimem, ens falten les forces i mirem enrere. L’Eucaristia, que és la presència del Senyor ressuscitat en l’Església, és l’aliment que ens sosté en el camí que vam començar a recórrer el dia que vam ser batejats i que acabarà quan arribem al Pare. Per això l’Eucaristia és també un element fonamental en la celebració d’aquesta nit de Pasqua.

Agraïm al Senyor aquesta nit tants signes del seu amor com ens ha mostrat. Diguem-li: Senyor, ja que he mort i he ressuscitat amb el teu Fill en el Baptisme, dóna’m la gràcia de viure com a fill teu, ajuda’m a perseverar en el camí, fes que no perda mai la il·lusió de seguir-te, dóna’m forces per a ser cada dia millor cristià.

Que la nostra vida cristiana no vaja de més a menys, com passa tantes vegades a cristians que comencen a viure la seua fe amb il·lusió i van perdent-la. Que vaja de menys a més. Que la gràcia del Senyor ressuscitat ens done forces en el camí de fe.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa