Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la Vetlla Pasqual

– Lectures:
1a: Gn 1, 1 – 2, 2
Salm: 103
2a: Ex 14, 15 – 15, 1
Salm: Ex 15, 1 – 18
3a: Is 55, 1 – 11
Salm: Is 12, 2 – 6
4a: Rm 6, 3 – 11
Salm: 117
Ev: Mc 16, 1 – 7

Estimats germans en el sacerdoci
Germanes i germans tots en el Senyor
Vull saludar de manera especial a Mirea, que avui, amb els sagraments de la iniciació cristiana serà incorporada a l’Església

1.   Una nit de llum

La litúrgia d’avui és rica en signes i símbols. Tota ella ens parla de la Resurrecció de Crist, de com eixe fet toca el nostre cor i canvia la nostra vida. Voldria fixar-me breument en tres signes que es fan presents en aquesta celebració.

En primer lloc, el signe de la llum. És una llum que comença sent petita. Sols el ciri pasqual entra encès a la catedral. Però es va estenent, va passant d’uns a altres fins que s’il·lumina tota la catedral i les tenebres queden vençudes. Semblava impossible que eixa primera llum pogués il·luminar-ho tot. Però això que pareix impossible als ulls dels homes, Déu ho ha fet possible per la resurrecció de Crist. Ell és la llum. La força de la llum de Crist ressuscitat venç totes les tenebres de la nostra vida i del món.

Allò que va succeir en el sepulcre -ho hem escoltat en l’Evangeli- és la primera llum, la primera petita llum. Aquelles dones que el diumenge, el primer dia de la setmana, van anar al sepulcre pensant que Jesús estava mort, van escoltar el primer anunci de la resurrecció. Va ser una llum que des de Jerusalem es va escampar per tot el món i que ningú mai no podrà apagar; una llum que, tal vegada amb dificultats, continuarà estenent-se fins que un dia en el cel nou i en la terra nova Crist serà la llum que il·lumine la ciutat de tots els redimits, eixa ciutat en la que ja no necessitarem més espelmes perquè Ell ens il·luminarà a tots. Eixa és la força de la resurrecció del Senyor.

En un món en el que moltes vegades sembla que les tenebres poden apagar la llum del bé, la resurrecció de Jesucrist ens anuncia que el bé és més fort que el mal, que la veritat és més forta que la mentida, que l’omnipotència de l’amor és capaç de vèncer la prepotència de l’odi que tantes vegades regna entre nosaltres. L’última paraula no la tenen les tenebres, la té la llum, eixa llum que es va encendre en el sepulcre on el Senyor havia estat enterrat i que des d’allí va escapar-se per tota la terra.

2.   Ressuscitats amb Crist en el Baptisme

El segon signe és el baptisme, que és la nostra participació en la mort i la resurrecció de Crist. Crist ha ressuscitat, no a la vida que tenia abans de morir, sinó a una vida nova. Ell viu en Déu, ha traspassat les portes de la mort i ens ha obert les portes de la vida eterna. Ha entrat en la dimensió de Déu. La vida nova de Jesús ressuscitat és quelcom que nosaltres no podem imaginar. I Ell es deixa veure als seus deixebles, però com Aquell que ja està en Déu, com Aquell que viu per sempre.

També els cristians estem cridats a viure una vida nova, jo diria que una total novetat. Rebre el baptisme és en certa manera un trencament amb el món, amb els seus criteris, amb les seues aspiracions i amb les seues dinàmiques. Avui tu, Mirea, després d’un temps de preparació has decidit fer-te cristiana, és a dir, has decidit –com hem escoltat en la lectura de la carta als romans- viure d’una manera nova, morir a una forma de vida i ressuscitar amb Crist a una vida nova.

Els qui ja estem batejats també renovarem avui les promeses del nostre baptisme. No vol dir això que menyspreem el món, ni que el condemnem, ni que ens sentim millor o més bons que els altres, ni que jutgem a les persones. Vol dir que en la nostra manera de viure com a cristians ens volem guiar, no per les corrents de moda de la nostra societat, sinó per la paraula de Crist. No volem que la nostra vida es guie per la manera de pensar del món i dels seus criteris sempre canviants, sinó de la paraula sempre nova del Senyor ressuscitat.

La humanitat necessita testimonis de la nova vida de Crist, perquè sols Ell pot sembrar dins la dinàmica del pecat la vida nova de la gràcia que pot transformar i orientar cap al Regne de Déu. Tal vegada els cristians ens hauríem de preguntar fins a quin punt la nostra vida és realment un trencament amb els criteris mundans, un morir a una vida vella per ressuscitar a una vida nova.

Mirea, avui has de donar gràcies a Déu pel camí que has fet fins arribar a aquesta celebració. Cada vegada que administro els sagraments de la iniciació cristiana a una persona adulta, m’agrada recordar el testimoni de Sant Agustí. Ell també va rebre el baptisme ja siguent adult. I en la seua obra autobiogràfica Les Confessions, quan recorda a Sant Ambrosi de Milà, que és qui el va portar a la fe, ho fa amb un sentiment d’agraïment. Es dirigeix a Déu en forma de pregària, i li diu: “Tu, Senyor, em vas portar a ell perquè ell em portés a tu”. Avui tu també has de donar gràcies a Déu. En la vida has viscut situacions, circumstàncies, i has conegut persones que t’han portat al Senyor. Pensa que en realitat és el Senyor qui et va portar a elles per a què elles et portaren a Ell. No passa res en la vida per casualitat, és el Senyor qui va conduint-nos a Ell, qui va trobant-se amb nosaltres en el camí de la vida.

Agraeix també a Déu els grans regals que avui rebràs: entres a formar part de l’Església; reps la filiació divina; t’incorpores a Crist. Són regals que avui molts no valoren, però per als cristians són el tresor més gran. Si vivim en amistat amb Déu, si som capaços de viure el manament de l’amor a tots els homes, això és el tresor més gran que un cristià pot tindre. Molts creients han donat la vida per mantindre el tresor de la fe, s’han estimat més perdre la vida que perdre l’amistat amb Déu. Demana-li al Senyor aquesta nit que et done la fortalesa de la fe i que t’ajude a perseverar en ella.

La celebració d’avui no és el final d’un camí. Més bé comences un camí. Quan vas demanar el Baptisme et van preguntar: “què demanes a l’Església?” I vas respondre: “la fe”. Et van preguntar: “i què et dóna la fe?” Vas respondre: “la vida eterna”. La fe i el Baptisme és el començament d’un camí que et porta cap a la vida eterna. Per això hem de demanar el do de perseverar en la fe. No és prou arribar a aquesta nit i rebre els sagraments de la iniciació cristiana. Allò que és més important per als cristians és perseverar en eixa fe.

3.   Al·leluia

Hem cantat també l’al·leluia. És un signe característic d’aquesta celebració pasqual. Quan volem transmetre un sentiment que ens arriba al cor, moltes vegades, no sols ho contem: si l’alegria és molt gran, ho cantem. El cant és una expressió de joia, una manifestació d’alegria. Avui els cristians, celebrant la resurrecció de Jesucrist expressem la nostra alegria cantant l’al·leluia. És tan gran l’alegria que sentim, que no ens acontentem amb contar-la, volem cantar-la. Viure des de la Pasqua és conservar l’alegria de la fe, una alegria que a l’igual que la que va viure Maria, la Mare del Senyor, el dia de Pasqua, ningú ni res ens podrà treure perquè sabem que Crist ressuscitat, encara que nosaltres moltes vegades ens allunyem d’Ell, no s’allunya mai de nosaltres. I per això sempre que tornem a Ell sabem que estarà amb els braços oberts per acollir-nos.

Que eixa alegria la manifestem, la proclamem i la vivim, no sols amb les nostres paraules sinó, sobre tot, amb la nostra vida.

Bona Pasqua.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa