Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració de la Vetlla Pasqual

– Lectures:
Ep.: Rm 6,3-11
Salm: 117,1-3.16-17.22-23
Ev: Mt 28,1-10

Estimats germans en el sacerdoci,
Germanes i germans tots en el Senyor

1. La Paraula

La litúrgia de la Vetlla Pasqual, la més important de tot l’any litúrgic, és rica en signes i símbols. En el centre de tota la celebració destaca l’anunci que hem escoltat en l’evangeli: Aquell al qui les dones buscaven entre els morts no és al sepulcre, “ha ressuscitat tal com ho havia predit” (Mt 28,6). Hem escoltat també com el mateix Senyor els surt al pas i aquelles dones recuperen l’alegria que havien perdut per la seua mort. És l’anunci d’un fet que havia estat anunciat i preparat en l’Antic Testament.

Hem escoltat dues lectures de l’Antic Testament que ens parlen de dos fets que ens anuncien la victòria de Jesús sobre la mort: el sacrifici d’Isaac, que ja va ser lliurat de la mort per Déu, i el pas del mar Roig del poble jueu, que el va ser alliberat de l’esclavatge d’Egipte. Aquests dos fets que ens parlen del poder d’un Déu que actua en favor del seu poble alliberant-lo de l’esclavatge i de la mort. La resurrecció de Jesús havia estat ja anunciada també pels profetes. Hem escoltat també dos textos profètics que són una invitació a mirar al futur amb esperança: ens parlen d’un amor de Déu cap al seu poble que mai fallarà, d’una salvació que un dia serà plena i definitiva. Com veiem, tot l’Antic Testament preparava a la humanitat per al moment salvífic més gran de tota la història: la resurrecció de Jesucrist, i en ella, la victòria de Déu sobre el pecat i la mort. Aquesta nit en tot el món s’anuncia la resurrecció de Jesús com la gran notícia, com l’esdeveniment de salvació per a tots.

2. El baptisme

També aquesta nit, després de la Quaresma i d’escoltar l’anunci de la resurrecció del Senyor, viurem la renovació de les nostres promeses baptismals. Sant Pau ens ha dit que el baptisme és el moment en què hem mort i hem ressuscitat amb Crist. És la nostra pasqua personal, l’esdeveniment en què eixa salvació que Jesús ens va aconseguir a tots per la seua mort i resurrecció, es fa realitat en cadascú de nosaltres. Quina relació hi ha entre l’anunci de la resurrecció de Jesucrist i el baptisme? En el ritu del baptisme, abans que un infant reba el sagrament, el ministre pregunta als pares i als padrins: què demaneu a l’Església de Déu per al vostre fill? Ells responen: el baptisme. I es fa una segona pregunta: i el baptisme què li dóna? I els pares responen: la vida eterna.

El baptisme és, efectivament, la porta que se’ns obre a tots per entrar a la vida eterna, que és la vida de Jesucrist ressuscitat, la que el Senyor ha aconseguit després de la seua mort: una vida plena, una vida que Ell ja no perdrà mai més. Eixa vida de Jesucrist ressuscitat és la que se sembra en cadascú de nosaltres en el moment del baptisme. La resurrecció de Jesucrist li va obrir a Ell les portes de la Vida, i el baptisme ens les ha obertes a nosaltres. Perquè en ell es va sembrar en cadascú de nosaltres eixa vida nova de Jesucrist ressuscitat.

La nostra vida cristiana és un camí que des del baptisme ens porta a la vida eterna. Per això, el qui ha estat batejat ha estat salvat, però ha estat salvat en esperança; és tot ell una criatura nova. Si mirem amb ulls de fe a un infant que acaba de ser batejat, sabem que no hi ha res en ell que desagrade a Déu. Un cristià que acaba de rebre el sagrament del baptisme és un fill de Déu. Però tots sabem que en eixe camí que va des del baptisme fins a la vida eterna no sempre conservem eixa netedat baptismal. Quantes vegades perdem la gràcia baptismal! Quantes vegades taquem eixa innocència que vam rebre en el moment del baptisme! Quantes vegades al llarg de la nostra vida la fe baptismal perd força i il·lusió! Quantes vegades no som fidels a la vida de fills de Déu que hem rebut en el nostre baptisme!

Per això aquesta nit renovem les promeses del baptisme. Volem dir-li al Senyor: Pare, vull viure plenament la vida de fill teu que em vas regalar en el moment del baptisme; sé que moltes vegades no sóc fidel a la gràcia, no sóc fidel a la vida nova del teu Fill ressuscitat que es va sembrar en el meu cor; sóc conscient que sovint els interessos, les ambicions i els desitjos embruten la netedat que vaig rebre en les aigües baptismals. Però jo, Senyor, vull ser fill teu; vull recuperar la innocència del dia del baptisme; vull que em neteges de totes les impureses; vull recobrar eixa plenitud de gràcia baptismal; de la mateixa manera que en una persona que acaba de ser batejada no hi ha res que et desagrade a tu, també desitjo que en la meua vida no hi haja res que et desagrade. La nit de Pasqua és la nit de renovar el desig de viure segons la vida nova de Crist ressuscitat, el desig de caminar cap a la vida eterna, que és la vida del Senyor ressuscitat.

3. Eucaristia

La nostra celebració, després de la renovació de les promeses baptismals conclourà amb la celebració de l’Eucaristia. El Pa i el Vi, que són el mateix Crist ressuscitat, és l’aliment per al camí. En eixe camí que va des del baptisme fins al dia que Déu ens òbriga les portes de la vida eterna, i que tots hem de recórrer, necessitem de l’aliment que renove cada diumenge en els nostres cors la gràcia del baptisme. És el Pa de Vida que ens uneix a Crist ressuscitat, que ens dóna forces per caminar i per poder creuar un dia les portes del cel que se’ns han obert per la resurrecció de Jesucrist, el nostre Salvador.

Celebrar cada any la Pasqua és escoltar de nou la bona notícia de l’anunci joiós de què Jesucrist ressuscitat ha vençut el poder de la mort i ens ha obert a tots les portes de la Vida. Celebrar cada any la Pasqua és renovar el desig de viure de tal manera que res de la nostra vida desagrade a Déu. Celebrar cada any aquesta nit joiosa, és prendre consciència de què necessitem alimentar-nos de l’Eucaristia que ens uneix a Crist, mort i ressuscitat, perquè es mantinga viva en els nostres cors la gràcia dels fills de Déu que vam rebre en el moment del baptisme.

Que el Senyor ens ajude a viure la Pasqua des de la veritat del cor i el desig d’agradar cada dia més a Déu.

Que així siga.

+ Enrique Benavent
Bisbe de Tortosa