Homilia Rams 2020

– Lectures:
1a: Is 50, 4-7
Salm: 21
2a: Fl 2, 6-11
Ev: Mt 26, 14-27,66

Benvolguts germans que participeu en aquesta celebració, aquí a la catedral i pels mitjans de comunicació social.
Avui comencem una Setmana Santa molt singular, en la que tantes persones i famílies estan vivint de prop el misteri del dolor i del sofriment.
Saludo especialment a les persones grans i als malalts. Desitjo que aquests dies siguen per a tots, malgrat les circumstàncies actuals, una font de gràcia i de benedicció.

1. Celebrem la victòria de la Creu

La celebració del Diumenge de Rams té dues vessants: per una part és un dia de festa i de victòria: celebrem al Senyor que entra en la Ciutat Santa per viure la seua Pasqua, en la que sortirà vencedor del pecat, que és la font de tot mal i de la mort. Per altra part no és una victòria fàcil, perquè Jesús l’aconseguirà després d’un combat dur, de molt sofriment, va perdre fins i tot la vida. La Paraula de Déu, i especialment la lectura de la Passió del Senyor que hem escoltat, és molt rica i ens permet entrar en eixe misteri de mort i vida que ens disposem a celebrar al llarg d’aquesta setmana. Us convido a meditar tres aspectes del missatge que se’ns ha anunciat.

2. La Creu fa visible el mal del món

El primer és que la mort del Senyor no és una casualitat ni un accident, sinó la conseqüència del mal del món. Els deixebles no han estat a l’alçada: l’han traït, l’han abandonat o l’han negat. Els grans sacerdots, que volien desfer-se d’Ell, han buscat motius per acusar-lo, perquè no els tenien. Però sembla que en eixe moment tot s’hi val: la mentida i els falsos testimonis. El mateix poble que el Diumenge de Rams l’aclamava com a Rei, en el moment del judici ha canviat d’opinió, demana l’indult d’un assassí i condemna a l’autor de la vida. El procurador romà, que deuria garantir la justícia, sabent que el volen matar per enveja, no vol complicar-se la vida. En el fons, quan llegim el relat de la passió una pregunta sorgeix en cadascú de nosaltres: ¿no és aquesta una radiografia del nostre món?

3. Solidaritat de Jesús amb el sofriment de la humanitat

En segon lloc veiem com Jesús accepta tot el sofriment del món. És el preu que ha de pagar per donar-nos la vida: el sofriment de les tortures; de veure’s injustament condemnat; de la profunda soledat al sentir-se abandonat pels amics i pel seu poble. Fins i tot experimenta el major sofriment moral que qualsevol ésser humà pot arriba a viure: sentir que Déu l’ha abandonat. Perquè quan una persona pensa això, llavors perd tota esperança. L’evangelista Sant Mateu ens narra que Jesús en la Creu va pregar amb les preguntes del Salm 22, que comença amb un crit d’angoixa –“Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?”- però que acaba amb una confessió d’esperança –“em farà viure per a Ell”- Jesús ha portat sobre seu tot el dolor del món, però ho ha fet confiant en Déu. Pensem en aquells que aquests dies viuen també la soledat: els malalts que en els hospitals no poden tenir els familiars al seu costat; els qui viuen sols; els ancians de les residències, que no poden rebre visites. A vosaltres us vull fer arribar una paraula d’esperança: no esteu sols, Déu és a prop vostre com va estar al costat de Jesús.

4. Jesús respon evangèlicament al mal

I finalment ¿com viu Jesús tot això? ¿Com reacciona? No utilitza les tàctiques del món per defensar-se; es posa confiadament en mans del Pare:; venç el mal amb una benedicció; voluntàriament ho assumeix per fer-se solidari de tots els qui pateixen. Com diu l’apòstol Sant Pere, “no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia; quan l’insultaven no responia insultant; quan el turmentaven no responia amb amenaces, sinó que confiava la seua causa a Aquell que judica amb justícia”. I tot això ho va fer perquè nosaltres seguim les seues petjades i no visquem més com a pecadors sinó com a justos.

Que la celebració de la passió del Senyor ens porte a desitjar seguir l’exemple d’humilitat i obediència de Crist, perquè el nostre món arribe a ser signe i començament del seu Regne.

Que així sigue.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa