Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la solemne Eucaristia de Diumenge de Rams

– Lectures:
1a: Is 50, 4 – 7
Salm: 21, 8 – 24
2a: Fl 2, 6 – 11
Ev: Mc 14, 1 – 15, 47

Molt Il·lustres Srs. Membres del Capítol catedralici
Germans en el sacerdoci
Seminarista
Autoritats de la ciutat
Agrupació de Germandats i Confraries de la Setmana Santa de la ciutat de Tortosa
Germanes i germans tots en el Senyor

1.-       El sofriment de Jesús

Amb el diumenge de Rams comencem la celebració Setmana Santa. El dia d’avui té com dos vessants: per una part, compartim l’alegria dels qui van a acollir Jesús en la seua entrada triomfal a la ciutat santa de Jerusalem. Però també hem escoltat la lectura de la passió del Senyor, que ens introdueix de ple en la celebració d’aquests dies sants.

Us invito a què ens adonem de tres detalls del relat de la passió de Sant Marc que acabem d’escoltar. És una narració molt rica en suggeriments, en paraules i en fets. És quasi impossible aprofundir en ella plenament. Anem a fixar-nos, per tant, en alguns aspectes. En primer lloc, us demano que considerem els sofriments del Senyor, que són de tres tipus: els sofriments físics de la passió i les tortures que va haver de patir. Jesús viu també el patiment moral de sentir-se injustament condemnat amb acusacions falses, Ell, que havia passat pel nostre món fent el bé, rep de nosaltres menyspreus i injustícies com les burles de soldats, dels que passaven per davall de la creu, de les autoritats del seu poble, i fins i tot dels lladres que havien estat crucificats amb Ell.

Però per damunt de tot hi ha un sofriment que li arriba al fons de l’ànima: és el d’aquell que se sent abandonat. Jesús, en el moment de la sua passió s’ha sentit abandonat pel seu poble; s’ha sentit abandonat pels seus amics; va ser traït per un d’ells; negat per Pere; i abandonat pels altres deixebles (l’Evangelista Sant Marc recalca que tots el van abandonar). I el més dur, el sofriment que tota persona experimenta quan se sent abandonada per Déu. No hi ha sofriment més gran en la vida que pensar que Déu ens ha abandonat. Jesús també va viure aquesta experiència.

Els sofriments físics, les injustícies, l’abandonament del seu poble, el sentir-se abandonat per Déu… Tot això vol dir que no hi ha cap sofriment humà que Jesús no hagi experimentat en la seua pròpia carn. I és per això que Ell és font de consolació i de salvació per a tots nosaltres. El Senyor va voler fer-se en tot semblant a nosaltres, va passar la prova del dolor per poder així auxiliar als qui ara passen per ella.

2.-       Com afronta Jesús la Passió?

Podem considerar també com va afrontar Jesús la passió. El relat de Sant Marc ens dóna unes claus: abans que li prenguen la vida és Ell mateix qui la va lliurar a l’instituir l’Eucaristia. Malgrat que sap que és dura, accepta en Getsemaní la voluntat del seu Pare. En el moment en què podia haver evitar la passió dient als grans sacerdots que no era el messies ni el fill de Déu, o dient a Pilat que no era el rei dels jueus, no oculta la veritat sobre la seua identitat, precisament quan més en perill estava la seua vida. Ara que no té res a guanyar, és quan més obertament parla d’Ell mateix. El risc de perdre la vida no el porta a amagar la veritat sobre la seua identitat, sinó a proclamar-la més obertament.

3.-       Quines són les persones que estan al seu costat?

També cal considerar quines són les persones que estan al costat de Jesús. En la passió apareixen personatges que no el deixen sol: una dona que prepara la seua unció en Betania abans que comence la història de la passió; unes dones que ho havien deixat tot per servir al Senyor i que, en aquest moment, el segueixen des de lluny, veuen on posen el seu cos i seran les primeres a trobar el sepulcre buit. Està amb Jesús també el centurió romà, que quan Jesús ha mort abandonat pel seu poble i pels seus deixebles, diu: “aquest era Fill de Déu”. És l’únic en la història de la passió que ha sabut reconèixer la identitat de Jesús. Apareix un deixeble desconegut fins ara en l’Evangeli, Josep d’Arimatea, que ofereix a Jesús un sepulcre tallat a la roca i li demana a Pilat el cos per enterrar-lo dignament. Tot això ens revela que fins i tot quan el món viu en un ambient d’odi i d’injustícia, no li manquen a Jesús els gestos d’amor.

En aquesta narració hem vist on està Jesús, on estan els diferents personatges, on estan el seu poble i els seus deixebles. I nosaltres, ara que comencem la Setmana Santa, en la que ens disposem a acompanyar-lo en la seua passió, ens hauríem de preguntar: on estic jo? estic prop del Senyor o estic lluny d’Ell?

Que aquesta Setmana Santa sigui per a tots un temps de gràcia que ens acoste més a Ell.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa