Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu

– Lectures:
1a: Gn 3, 9-15. 20
Salm: 97, 1-4
2a: Rm 15,4-9
Ev: Lc 1, 26-39

Il.lm. Sr. Vicari General
MMII Srs. membres del Capítol catedralici
Germans en el sacerdoci
Il·lma. Sra. Alcaldessa i autoritats de la ciutat
Germanes i germans tots en el Senyor

1.  Com vol entrar Déu en el món

La celebració de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu coincideix aquest any amb el segon diumenge d’Advent, un temps de gràcia que ens prepara per a celebrar la festa de Nadal i que ens parla d’una presència sempre nova del Senyor en el nostre món. En aquest camí espiritual, la litúrgia ens va presentant personatges que són models i referents per ajudar-nos a viure amb més autenticitat aquest misteri i a encarnar-lo en la nostra vida. Entre tots aquests personatges la figura més destacada, tant per la seua missió com per la seua santedat, és la Mare del Senyor. Ella obri les potes del seu cor i tota la seua persona al Fill de Déu que vol entrar en el món per complir les promeses de salvació que Déu havia fet al seu Poble, i per mostrar la seua misericòrdia envers tots els pobles, com hem escoltat en la segona lectura. Eixa entrada del Fill de Déu és silenciosa: tan sols Maria és coneixedora de la grandesa del què ha passat. També el naixement del Senyor en la nit de Nadal succeeix en el silenci de la nit i d’una manera humil.

Déu no entra en el nostre món a la força. Truca a la porta, vol que el deixem entrar. En l’evangeli hem escolat la narració de l’Anunciació a Maria. L’àngel li anuncia que ha estat escollida per a ser la Mare del Messies. Ella és la Porta per la qual el Fill de Déu ha d’entrar en el món. La seua missió és única i decisiva per a la salvació de la humanitat. Malgrat això, Déu respecta la seua llibertat. Sant Bernat de Claravall, en els seus sermons sobre aquest passatge de l’Evangeli, imagina que tota la humanitat està esperant la resposta de Maria a l’àngel: “Acabeu de sentir, oh Verge, que concebreu i tindreu un fill … l’àngel espera la vostra resposta. També esperem nosaltres la vostra paraula de misericòrdia … ho espera tot el món, postrat als vostres genolls … de la vostra boca depèn el consol dels pobres, la redempció dels captius, la salvació de tots els fills d’Adam … Responeu de seguida … ¿Per què trigueu? Mireu que el qui desitgen totes les nacions us truca a la porta … I Maria va dir: «sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les seues paraules»”.

El Senyor no entra a la força en nostre món. Demana el consentiment de Maria. Tampoc vol entrar a la força en les nostres vides, no s’imposa, ve a nosaltres trucant a la porta, demanant que el deixem entrar per a omplir-nos d’alegria i d’esperança. Imitant a Maria, no deixem que passe de llarg. Aprofitem la gràcia de l’Advent per obrir-li de veritat els nostres cors.

2.  En qui pot entrar el Senyor

L’àngel és enviat a Maria. La saluda dient que és plena de gràcia i li anuncia que Déu li ha concedit el seu favor. En Ella resplendeix d’una manera singular la santedat i la Gràcia. Sant Bernat ho comenta amb aquestes paraules: “¿a qui va ser enviat l’àngel? Va ser enviat a una verge promesa amb un descendent de David. ¿Qui és aquesta verge tan digna que la saluda un àngel i tan humil que està promesa amb un artesà? ¡Admirable combinació en la que s’uneixen la virginitat i la humilitat! Estàs sentint parlar d’una verge que és humil”. Déu ha posat els seus ulls en eixa verge perquè era humil. Certament la seua virginitat va atraure el favor de Déu, però va ser la humilitat la que va fer agradable a Déu eixa virginitat. Maria, va ser elegida i va concebre per la seua humilitat.

Conscient d’això, en el Magnífica dirà que el Senyor “ha mirat la petitesa de la seua serventa”. ¿Qui és Maria? ¿Qui és eixa verge a la que va ser enviat l’àngel? És una verge santa, una verge senzilla, una verge obedient. En la humilitat i en la virginitat es manifesta la plenitud de la seua santedat. Per això Ella ens indica el camí per a què el Senyor, quan truque a la nostra porta, pugui entrar: el camí de la senzillesa i de la humilitat. En un món on sovint els homes ens enorgullim d’allò que fem, d’allò que som, d’allò que tenim, d’allò que aconseguim en la vida, no oblidem el què ens diu el profeta Isaïes: “Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula”

Que aquest Advent sigui un temps per a créixer en la humilitat de Maria. I en eixa humilitat creixerem també en el sentit més autèntic del que significa la santedat, que és donar-li el nostre cor, la nostra persona i la nostra vida al Senyor.

3.  Quina resposta espera el Senyor?

Les darreres paraules del diàleg entre Maria i l’àngel les pronuncia la Mare del Senyor: “sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teues paraules”. Aquí expressa l’actitud que l’ha acompanyada fins a eixe moment i que l’acompanyarà tota la vida en la seua relació amb Déu: l’obediència de la fe. Sap que Aquell que li demana col·laboració per a entrar en el món és el seu Senyor, i que Ella no pot fer altra cosa que mostrar-li la seua disponibilitat i obediència.

En eixe moment puntual de la vida de Maria descobrim lo més autèntic de la seua existència: donar-la tota ella a Déu el seu Salvador. Ella, que era una verge per a Déu, era també una humil esclava del Senyor: “Maria (diu Sant Bernat) respon humilment per preparar el tron de la gràcia … l’elegida per a ser Mare de Déu diu que és una humil esclava … no abandona la humilitat quan li ofereixen una glòria tan gran”.

“Que es compleixin en mi les teues paraules”. La seua obediència no és forçada, desitja complir la voluntat de Déu i es posa al seu servei. Eixa obediència no és per a Ella una càrrega, és una font d’alegria i una força que l’acompanyarà tota la vida. Una vegada Maria ha respost a l’àngel, en cap moment dubtarà, no mirarà enrere. Confiant en Déu i abandonant-se a Ell caminarà sempre complint la seua voluntat. A partir d’eixe moment la santedat de Maria es mostra en la fidelitat, una fidelitat que la va portar a superar les proves més dures sense dubtar ni desconfiar mai de Déu.

En el camí de l’Advent i en tots els moments de la vida, mirem a Maria: que Ella mai s’allunye del nostre cor. Si ho fem, “no ens desviarem, no perdrem l’esperança, mai no caurem, res no temerem, no ens cansarem” (St Bernat de Claravall) i, sostinguts per Ella, arribarem a la meta a la què Déu ens crida en el seu Fill Jesucrist.

Amén.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa