Homilia Pasqua 2020

– Lectures:
1ª: Ac 10,34.37-43
Salm 117,1-2.16-17.22-23
2ª: Col 3,1-4
Ev: Jo 20,1-9

Benvolguts germans que participeu en aquesta celebració del Diumenge de Pasqua aquí a la catedral, formant una petita comunitat eucarística que representa al poble de Déu. Una salutació especial també als malalts i als qui des de les vostres cases seguiu la celebració pels canals de televisió que abasten les comarques del nostre bisbat. A tots us desitjo una bona Pasqua en la alegria del Senyor Ressuscitat.

1. La vivència pasqual de Maria Magdalena

El diumenge de bon matí, quan encara era fosc, Maria Magdalena se’n va al sepulcre. Els sentiments del seu cor eren de dolor i d’amor: dolor per la mort d’Aquell que havia il·luminat la seua vida i per l’absència del qui l’havia alliberada de totes les angoixes. Jesús havia sigut per a ella una llum que semblava que ja s’havia apagat. Però eixe dolor no havia apagat l’amor perquè del seu cor no havia desaparegut la gratitud al Senyor per tot el que havia rebut d’Ell.

Quan va al sepulcre no imagina el que havia passat. Per això quan veu que està obert i buit pensa que s’han endut el cos. L’horitzó en el que Maria viu li fa pensar que el Senyor està mort. L’únic consol que pot trobar és recordar tot el bé que Ell li havia fet. Per  ella mateixa és incapaç de sortir d’eixa dinàmica de mort. De fet, quan els deixebles tornen a casa després de l’escena que hem escoltat en l’evangeli, queda vora al sepulcre plorant, perquè al dolor de la mort s’afegeix el de la desaparició del cos. En eixe moment no té motius per a l’esperança. Únicament la presència del Senyor que la crida pel seu nom, l’alliberarà d’eixa angoixa, li obrirà un horitzó d’esperança i li farà recobrar una alegria molt més intensa de la que havia experimentat quan seguia Jesús, una alegria molt més gran del que podia imaginar. El Senyor ressuscitat obre la seua vida a una dimensió d’eternitat que és totalment nova per a ella.

2. Viure des de la Pasqua del Senyor és viure en esperança

També nosaltres podem viure en un horitzó de mort. Quantes vegades ens trobem en situacions en les que sembla que no tenim sortida. Certament hi ha circumstàncies en les que no és possible l’optimisme, perquè ens adonem que per les nostres forces som incapaços de superar allò que ens oprimeix. És en eixos moments quan hem de mirar a Jesucrist ressuscitat. Ell, que ha passat d’aquest món al Pare, ens ha obert una finestra per la que entra una nova llum: la llum que ens permet mirar la vida des de la perspectiva de la vida eterna a la que estem cridats, i que se’ns ha revelat en la resurrecció de Crist. Gràcies a Crist ressuscitat, malgrat que moltes vegades no veiem motius per a l’optimisme, tenim raons per a l’esperança: podem dir que val la pena viure perquè si Déu ens ha cridat a la vida és perquè ens vol donar una vida millor, més plena, lliures de tot sofriment, lliures de l’esclavatge que suposa la por a la mort.

El cristià que creu en Crist ressuscitat viu d’una manera nova. Sant Pau ens ho ha dit en la segona lectura: viu cercant allò que és de Déu, sense obsessionar-se per allò que és de la terra. Això no vol dir despreocupar-se del món. Al contrari, vol dir estimar-lo més, perquè qui cerca allò que és de dalt busca el bé, busca en aquest món tot el que dignifica i humanitza a les persones. El qui cerca allò que és de la terra viu tancat en els seus egoismes i interessos, i no per això és més feliç o té més alegria. L’esperança cristiana ens porta a treballar per un món millor, però amb la humilitat de saber que no serà mai perfecte. Per això, quan lluitem per una nova humanitat no hem de deixar de mirar i de cercar allò que és de dalt, on està Crist assegut a la dreta del Pare.

3. Que Crist ressuscitat il·lumine les nostres tenebres

Estem vivint una situació que no ens dona motius per a l’optimisme. No sabem quan ni com acabarà. Vivim en la incertesa, però la resurrecció de Crist ens obre una finestra a l’Esperança, una llum que ens diu que val la pena fer el bé, que val la pena lluitar contra el mal, que val la pena viure perquè Déu ens crida a una vida millor. Però eixa llum també ens recorda que no ens podem quedar únicament en aquest món perquè en ell mai trobarem la perfecció; que hem de tenir la humilitat de reconèixer que no construirem mai un món perfecte. Per això els cristians vivim a la terra però cercant allò que és de dalt, cercant el Crist ressuscitat. Ell ens dóna l’Esperança quan descobrim que per les nostres forces no podrem salvar-nos a nosaltres mateixos, però que per Ell la salvació ha entrat en la nostra història. Eixa és la bona notícia de la Pasqua.

Us desitjo a tots que viviu aquesta Pasqua amb la fe de Maria. Ella, després del dolor de la Creu, va viure en plenitud el goig de trobar-se amb el seu Fill ressuscitat, un goig al que també nosaltres estem cridats.

Bona Pasqua a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa