Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la Missa del diumenge de Pasqua de Resurrecció del Senyor

– Lectures:
1ª: Ac 10,34.37-43
Salm 117,1-2.16-17.22-23
2ª: Col 3,1-4
Ev: Jo 20-1-9

Il·lm. Sr. Vicari General
Excm. Capítol catedralici
Rectors de les parròquies de la ciutat i germans en el sacerdoci
Sr. Alcalde i autoritats de la ciutat
Germans i germanes tots en el Senyor

1. La vivència d’uns personatges

En el matí del diumenge de Pasqua, quan tots pensaven que tot havia acabat, comencen a donar-se esdeveniments que es succeeixen uns darrere dels altres, capgirant totalment la situació fins al punt que podem dir que allò que Jesús havia sembrat al llarg de la seua vida comença a produir fruits. Res no ha acabat, sinó que tot comença de nou. Més encara, és ara quan la Paraula i la Vida nova que Jesús havia sembrat en el nostre món produeixen els seus fruits.

En primer lloc en aquells que havien seguit Jesús: les dones, els deixebles, els apòstols. Tots, a poc a poc són recuperats a la fe, no sense dificultats. En eixe camí de fe hi ha moments diferents: Pere va marxar del sepulcre preguntant-se què podria haver passat (Lc 24,12); Maria pensa que han robat el cos del Senyor (Jn 20,2.13); el deixeble estimat manifesta una fe inicial (Jn 20,8); els apòstols no creuen l’anunci de les dones (Lc 24,11); Tomàs no vol creure si no veu el Senyor (Jn 20,25); els deixebles d’Emmaús no el van reconèixer en un primer moment (Lc 24,16). Però el Senyor venç les resistències i va entrant a poc a poc en el cor de cadascú, sense violències, cridant, consolant, fent-se present, perdonant i animant. Tots són recuperats a la fe i comencen a viure des de la Pasqua del Senyor. El plor es transforma en alegria, la por desapareix, l’esperança brolla on s’havia perdut. Les dones i els apòstols comencen a anunciar que Jesús havia ressuscitat. Tot reneix amb més força.

Pasqua vol dir que el Senyor, respectant el camí de cadascú, pot vèncer les resistències i que no podem dir a ningú que no serà recuperat pel Senyor a la fe. Pasqua vol dir que el cristià no pot considerar a ningú irrecuperable i que l’Església no pot donar el món per perdut.

2. La veritat sobre el món

Però Pasqua no és la vivència privada d’unes persones. Ens parla d’una veritat: la mort no ha portat Crist al “no-res”, no ha estat la seua aniquilació; Crist ha anat al Pare i, des d’ara, es mostra com aquell que està viu, com aquell que està en el Pare. Déu ha confirmat tot el que Jesús havia dit i havia fet, ha donat la raó a eixe Jesús que  “va passar fent el bé” (Ac 10,38), al qual “van matar penjant-lo en un patíbul” (Ac 10,39). L’havien condemnat com un blasfem, però “Déu era amb ell” (Ac 10,38), i això s’ha fet evident quan “Déu el ressuscità al tercer dia” (Ac 10,40).

Sí, Déu era amb Ell: quan anunciava l’Evangeli, quan perdonava els pecadors, quan consolava els afligits, quan denunciava la hipocresia del nostre món, quan cridava a la veritat, quan guaria els malalts, quan denunciava una religiositat sense misericòrdia… Déu era amb Ell. Eixa és la gran notícia. I perquè Déu era amb ell, això ens descobreix el sentit de tota la història de la humanitat: a Ell “Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts” (Ac 10,42). La clau de la història, el criteri per distingir correctament entre el bé i el mal, el sentit de totes les coses estàn en Crist. Pasqua no és únicament la vivència subjectiva d’unes persones. És la veritat de l’home, de la història i del món.

Però és un jutge que vol salvar i no condemnar: “tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats gràcies al seu nom” (Ac 10,43). Pasqua és la festa del perdó dels pecats. També per als qui havien matat Jesús. Avui tots podem retornar a la vida. La veritat de la Pasqua és la veritat del perdó de Déu en Crist ressuscitat, és la veritat de la història. Déu ho ha posat tot sota els seus peus.

3. Viure des de la Pasqua

La veritat que se’ns descobreix en la Pasqua ens ajuda a donar l’orientació correcta a la nostra vida: Sant Pau ens ha dit en la carta als cristians de Colosses: “Ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3.1-2).

¿Què és allò que és de la terra? ¿On posa el cor qui és de la terra? Ser de la terra és viure amb l’horitzó tancat: tancat a les satisfaccions, tancat a l’egoisme, tancat als interessos; és posar l’absolut de la vida en les coses d’aquest món; és donar més valor a les coses que a les persones, valorar les persones segons els meus interessos i desitjos; és viure centrat en un mateix i tancat als altres; és passar per damunt dels altres per aconseguir els meus objectius; és justificar la mentida per salvar els meus interessos. El qui obra d’eixa manera posa el cor en “allò que és de la terra”.

El cristià que viu de la Pasqua estima “allò que és de dalt”. Estima Jesús “assegut a la dreta de Déu” (Col 3,1). No és algú que viu als núvols. Viu a la terra: veu les injustícies, coneix els sofriments, sap les mentides del món, veu la degradació en la que cauen les persones per l’afany de plaer, de diners, de poder… però com no estima les coses de la terra sinó les de dalt, lluita contra el mal i  ho fa amb les armes del bé; perquè “cerca”, no les coses de la terra sinó les de dalt, cerca a Jesús ressuscitat. Tan sol busca una cosa: arribar a Crist.

Pasqua ens dona l’orientació adequada de la nostra vida. Demanem al Senyor que ens concedeixi per la seua gràcia poder viure sempre la seua Pasqua.

4. Viure l’alegria pasqual

En el temps de Pasqua la litúrgia de l’Església ens convida a viure en la mateixa alegria de Maria. Ella viu l’alegria plena perquè el Fill que va merèixer portar a les entranyes ha ressuscitat com ho havia anunciat.

La mort de Jesús no va trencar la fe de Maria. Per gran que fóra el seu dolor, la seua fe era més gran. Tenia la seguretat de què Déu no abandonaria el seu Fill. Per això, en la matinada del diumenge de Pasqua Ella estava en actitud d’espera. La seua esperança es veu colmada. El Fill es presenta davant d’Ella en la plenitud de vida. La seua alegria és plena. Sap que la mort ja no té poder sobre Jesús i que des d’ara ja res la podrà separar d’Ell.

Maria s’alegra per Ella, pel seu poble i per tota la humanitat. El càntic de Maria, en el que manifestà la primera alegria quan l’àngel li va anunciar que seria mare del Messies, es converteix ara en el càntic de l’alegria pasqual.

El dia de Pasqua Maria va expressar, de nou i d’una manera plena, l’alegria del seu cor en Déu, el seu Salvador. Viure l’alegria de la Pasqua és participar de l’alegria de la Mare. Que Ella ens done la gràcia de compartir amb Ella eixa alegria plena, perquè també nosaltres tenim la certesa de què Crist ressuscitat no ens abandonarà mai.

Bona Pasqua a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa