Any Sant de la Misericòrdia – Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració del jubileu de l’arxiprestat de la Terra Alta

– IV Diumenge de Pasqua
– Lectures:
1a: Ac 13,14.43-52
Salm 99,2-5
2a: Ap. 7,9.14-17
Ev. Jo 10,27-30

Il.lm. Sr. Vicari General
Membres del Capítol catedralici
Sr. arxiprest i rectors de les parròquies de l’arxiprestat de la Terra Alta
Germans en el sacerdoci
Germanes i germans tots en el Senyor

1. Som el poble i el ramat del Senyor

En el Salm responsorial hem proclamat: “nosaltres som el poble del Senyor, el ramat que Ell pastura”. Com que som poble de Déu i ramat del Senyor volem seguir el nostre Bon Pastor, i ho fem amb una actitud d’agraïment, proclamant la seua misericòrdia envers nosaltres. El Papa Francesc ens ha convidat a celebrar al llarg d’aquest any el Jubileu de la Misericòrdia. Aquesta celebració ens ha de portar a donar-li gràcies al Senyor perquè nosaltres som el poble del qual Ell ha tingut i continua tenint misericòrdia.

L’Església no és un poble de perfectes davant un món que està condemnat. Som un poble de creients conscients que Déu ha tingut misericòrdia de nosaltres i de tot el món. En la Paraula que hem escoltat, encara que no apareix explícitament el terme misericòrdia, se’ns parla de l’amor de Déu, de la seua misericòrdia, que s’ha manifestat plenament en la Pasqua de nostre Senyor Jesucrist.

En la primera lectura hem sentit que després de la predicació dels apòstols molts es van convertir. L’autor del llibre dels Fets dels Apòstols ens diu que aquells que estaven destinats a la vida eterna es convertiren a la fe, es van fer batejar i van entrar a formar part de l’Església. Formar part de l’Església no garanteix mecànicament la salvació. Perquè si un s’incorpora materialment a l’Església però no viu segons l’Evangeli, no es comporta com a cristià ni està en el camí que porta a la Vida. Però si Déu ens ha cridat a formar part de l’Església pel Baptisme, això és signe de què vol portar-nos a la vida eterna. El fet de què nosaltres un dia pel baptisme entràrem a formar part de l’Església, ja ens parla de l’amor i de la misericòrdia de Déu. Ell vol salvar-nos, Ell vol donar-nos la vida eterna i per això ens ha cridat a la fe.

Però no sols hem entrat a formar part de l’Església. Sabem que el mateix Senyor ressuscitat, a qui avui en la litúrgia proclamen com a Bon Pastor, cuida de nosaltres. Ell ens coneix, ens estima i no vol que ningú de nosaltres es perda. Les paraules de Jesús en l’Evangeli que hem escoltat són també paraules d’esperança i molt consoladores per a  nosaltres.

No sols agraïm al Senyor que un dia ens cridara a formar part de la seua Església. Agraïm al Senyor que continue cuidant de nosaltres perquè no es perda ningú dels qui han estat cridats per Ell, ningú dels qui Ell ha destinat a la vida eterna. El Senyor ressuscitat cuida de nosaltres i de la nostra fe: per l’Església, per la seua paraula, per l’aliment de l’Eucaristia que Ell ens regala, i també pel ministeri i l’entrega generosa de tants pastors bons que al llarg de la història de l’Església han donat la vida per les seues ovelles.

Quan mirem la nostra vida en l’Església, descobrim que és en ella on el Senyor ha cuidat la nostra fe perquè no es perda ningú dels qui creuen en Ell. Agraïm avui al Senyor ressuscitat tants dons que ens ajuden a mantenir-nos en el camí de la fe.

Però la misericòrdia es mostrarà també al final de la història. Hem escoltat en el llibre de l’Apocalipsi, com l’Anyell que ha estat degollat es convertirà en el pastor de tots aquells que han estat redimits, i els portarà a les fonts de la Vida Autèntica, a les fonts de la Vida Eterna. Déu ha tingut misericòrdia de nosaltres, ens ha cridat a la Vida Eterna, posa al nostre abast tots els mitjans que ens encaminen a ella. I Ell mateix ens promet que, al final de la història, ens donarà plenament eixa Vida.

2. Un any de gràcia del Senyor

L’Any de la Misericòrdia és un temps per a proclamar la misericòrdia del Senyor en la vida de cadascú de nosaltres. Un temps també en què el Papa ens convida a perseverar en eixe amor de Déu. Per això és un any de gràcia del Senyor. Tots nosaltres sabem que som febles; que moltes vegades, volent ser bons cristians, no actuem segons l’Evangeli; som conscients que estem necessitats de la misericòrdia i del perdó de Déu. Acollir contínuament la misericòrdia de Déu és un signe d’humilitat. Tot allò que fem al llarg d’aquest Any de la Misericòrdia renovant la nostra vida, participant en les celebracions de l’Església, passant per la Porta Santa, ens vol recordar que constantment necessitem ser renovats per la misericòrdia de Déu.

¿Qui de nosaltres és un cristià perfecte? Ningú dels qui estem aquí podem dir que som uns cristians perfectes. Tots som conscients que ens queda molt de camí per recórrer per seguir el Senyor, que podem millorar molt en la nostra vida de fe. Per això aquest Jubileu ens recorda que, a més de cantar la misericòrdia de Déu en la nostra vida, hem de renovar-la constantment en el nostre cor. Això serà un signe de què realment vivim en el desig de ser bons cristians, ovelles del ramat del Senyor que volen escoltar la seua veu i seguir-lo. Déu no es cansa mai de perdonar-nos. Som nosaltres els qui moltes vegades ens cansem de demanar-li perdó. El Papa Francesc vol que vivim com a cristians, sempre oberts a la força renovadora de la misericòrdia i l’amor de Déu Pare.

3. Misericordiosos com el Pare

Aquest Any de la Misericòrdia el Papa també ens convida a tindre un cor misericordiós com el del Pare. La misericòrdia és la característica més important del cor del Pare, per això ha de ser també l’actitud fonamental dels deixebles. La misericòrdia és lo que fa que el món siga digne de l’home. La misericòrdia salvarà el món. Un món sense misericòrdia, on les persones no s’estimaren ni tingueren gestos d’amor els uns envers els altres, seria un món inhumà.

Misericòrdia, en paraules de Jesús, vol dir no jutjar per a no ser jutjats; no condemnar per a no ser condemnats; perdonar per a ser perdonats; ajudar els més necessitats per a rebre les riqueses de la vida eterna que Déu ens promet. Si en el nostre món les persones ens jutgem i ens condemnem els uns als altres; si som incapaços de perdonar-nos; si quan veiem una persona necessitada tenim sempre el cor tancat… en aquest món no es podria viure, seria un món inhumà. Allò que humanitza el nostre món i el fa digne de les persones és la misericòrdia. El Papa Francesc, amb gestos i signes, ens diu què és la misericòrdia: no tancar el cor als més necessitats, estar sempre disposats al perdó, no jutjar ni condemnar a ningú.

Demanem-li al Senyor que no ens oblidem de cantar la misericòrdia de Déu, de mantenir sempre el cor obert a la força renovadora del seu amor i de tindre un cor compassiu envers les necessitats dels altres. Que el Senyor ens concedeixi a tots aquesta gràcia.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa