Any Sant de la Misericòrdia – Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració del jubileu de l’arxiprestat del Montsià i la Tinença

– Segon diumenge de Pasqua
– Lectures:
1ª: Ac 5,12-16
Salm 117,1-4.22-27
2ª: Ap 1,9-13.17-19
Ev: Jo 20,19,31

Il·lm. Sr. Vicari General
Excm. Capítol catedralici
Arxiprest i rectors de les parròquies de l’arxiprestat del Montsià i La Tinença
Diaca
Germanes i germans tots en el Senyor

1. La Misericòrdia del Senyor ens transforma

Enmig de l’alegria de la Pasqua, ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia jubilar del vostre arxiprestat, en aquest segon diumenge del temps de Pasqua, també anomenat Diumenge de la Divina Misericòrdia per voluntat del Papa Sant Joan Pau II.

Acabem d’escoltar l’Evangeli que l’Església ens proposa per a la litúrgia d’avui, on se’ns narren dues aparicions del Senyor ressuscitat als seus deixebles. En elles, Jesús vessa sobre els apòstols i sobre tota la humanitat el do de la misericòrdia que ja havia revelat al morir per nosaltres en la Creu. En la Pasqua, els fruits de misericòrdia de la Creu es vessen des del Senyor ressuscitat als seus deixebles i, per ells, a tota l’Església i a tot el món. Els apòstols, que són els primers en rebre la gràcia pasqual, estaven amb les portes tancades per por als jueus. Certament, Pere i Joan havien vist el sepulcre buit (Jn 20,5-8). També havien escoltat ja l’anunci que Maria Magdalena els havia fet després d’haver-se trobat amb el Senyor ressuscitat (Jn 20,18). Però malgrat tot, continuen amagats, tenen por, no s’ho acaben de creure i no entenen encara les conseqüències de l’anunci pasqual: el Senyor havia ressuscitat. Però, ¿què significava això per a les seues vides? ¿en què canviarien les coses?

Els deixebles estan sota l’efecte de la mort del Senyor, tenen por de les autoritats. En aquesta situació, el Senyor ressuscitat mostra la seua misericòrdia fent-se present enmig d’ells i transformant eixa por en alegria. La salutació del Ressuscitat és de pau: “Pau a vosaltres” (Jn 20,19). No els reprèn per allò que han fet, no els tira en cara la por. Els transmet una paraula de pau. Eixa paraula i eixa presència fan que en el cor d’aquells apòstols la por es transforme en alegria. “Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”  (Jn 20,20). És el primer efecte d’eixa presència consoladora i misericordiosa del Senyor en la vida d’aquells apòstols que encara estaven paralitzats per por als jueus.

 2. El do del perdó dels pecats

També podem pensar que en el seu cor hi hauria un segon sentiment: a més de la por als jueus també tindrien vergonya i temor de trobar-se de nou amb el Senyor. És la por i la vergonya que moltes vegades les persones podem tindre quan ens trobem de nou amb algú a qui no hem estat fidels. Eixos deixebles, en el moment decisiu, en el moment de la passió, havien abandonat el Senyor. El mateix Pere, que li havia dit que estava disposat a donar la vida per Ell, en el moment de la veritat l’havia negat tres vegades. Segurament la possibilitat de tornar a trobar-se amb Jesús suscitaria en el cor dels apòstols un sentiment de vergonya i de temor perquè, en el fons, havien estat infidels al Senyor.

És com quan les persones traïm un amic. Quan ens tornem a trobar amb ell no podem mirar-lo als ulls, estem avergonyits per allò que li hem fet. Podem pensar que els sentiments d’eixos apòstols serien també de confusió, de temor, de vergonya. Però també front a eixos sentiments el Senyor es mostra ple de misericòrdia: “Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats” (Jn 20,22). Novament els transmet paraules de pau i de perdó. Les seues paraules no són per reprendre a eixos apòstols per allò que han fet. No els retreu, no els tira en cara la seua infidelitat, ans al contrari, es mostra ple de misericòrdia, ple de comprensió amb els qui en el moment de la veritat s’han mostrat plens de debilitat i de covardia.

El Senyor els torna a dir: “pau a vosaltres” (Jn 20,21). Una segona paraula de pau que és, per això mateix, una paraula de perdó. Eixa presència del Senyor ressuscitat, amés de donar-los una gran alegria els dóna també una gran pau en el cor, una pau que els conforta i els dóna de nou la confiança total amb Ell.

3. La gràcia de creure en Jesús

El Senyor es mostra misericordiós també amb tots aquells que volen veure per a poder creure. En l’Evangeli d’avui Tomàs representa a tantes persones que tenen dubtes, que els costa creure, que volen comprovar les coses abans de fiar-se dels seus germans en la fe.

¡Quantes persones coneixem al nostre voltant que tenen dificultats per creure, que no acaben de confiar en l’anunci de la Pasqua que fa l’Església i que tots els cristians hem de fer també amb la nostra vida! ¡Quantes vegades nosaltres, quan veiem a eixes persones que tenen dificultat per a creure perdem la paciència perquè ens agradaria que feren el mateix camí de fe que fem nosaltres! Moltes vegades tenim fins i tot la temptació de jutjar a eixes persones que no creuen. El Senyor, quan es troba de nou amb l’apòstol Tomàs li mostra les seues mans, les seues plagues i la ferida del costat, i quan Tomàs confessa la fe li dirigeix unes paraules, a ell i a tots els creients del futur: “Perquè m’has vist has cregut?” “Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29).

Les paraules dirigides a Tomàs no són de condemna. El Senyor respecta el camí de fe de cadascú. És simptomàtic com en les narracions pasquals dels Evangelis, cada apòstol i cada deixeble són recuperats a la fe d’una manera diferent. Jesús respecta tots els camins de fe, es mostra misericordiós amb tots aquells als qui moltes vegades els costa creure, amb tots els qui dubten. Poc a poc anirà recuperant-los a la fe, anirà portant-los al camí del seguiment. Tomàs simbolitza a totes eixes persones, però curiosament la seua confessió de fe, que hem escoltat en l’Evangeli d’avui, és la més gran que trobem en el Nou Testament: “Senyor meu i Déu meu!” (Jn 20,28). No sols confessa que el Senyor ha ressuscitat, no únicament diu que és el Messies o el Fill de Déu: confessa que l’adora com a Senyor i com a Déu.

És la misericòrdia del Senyor ressuscitat la que ha canviat el cor d’aquells apòstols transformant la seua por en alegria, la seua vergonya en pau i els seus dubtes en fe.

Demanem-li al Senyor que eixa siga per a tots nosaltres la gràcia d’aquesta Pasqua, la gràcia d’aquest Any Jubilar de la Misericòrdia.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa