Any Sant de la Misericòrdia – Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració del jubileu dels infants

– V Diumenge de Pasqua
– Lectures:
1a: Ac 14,21-27
Salm 144,8-13
2a: Ap 21,1-5a
Ev. Jo 13,31-35

1. Entrem per la Porta de la Misericòrdia

Benvolguts germans en el sacerdoci i tots els qui avui heu vingut a participar en aquesta celebració de l’Eucaristia

Els qui altres anys heu participat en aquesta trobada haureu notat una primera diferència: normalment ho celebrem al seminari però avui hem començat celebrant l’Eucaristia aquí, a la nostra catedral. I ho hem fet d’una manera especial: entrant tots junts per una porta que durant aquest Any Sant és la Porta de la Misericòrdia. Travessant eixa Porta Santa ens hem aplegat per escoltar la paraula del Senyor i per celebrar l’Eucaristia.

Hem fet aquest gest perquè tots nosaltres ens volem unir al Papa Francesc, qui vol que tota l’Església celebrem junts l’Any de la Misericòrdia i que ho fem de dos maneres: en primer lloc rebent cadascú de nosaltres el perdó de Déu, entrant per la porta de la seua misericòrdia en el sagrament de la Reconciliació. Com que tots els qui estem aquí sabem que no som perfectes i que podríem ser millors, necessitem del perdó i de la misericòrdia de Déu.

2. Ser misericordiosos com el Pare del Cel

En segon lloc el Papa Francesc vol que celebrem l’Any de la Misericòrdia vivint nosaltres també eixa misericòrdia, sent misericordiosos com ho és el nostre Pare del Cel. Abans de començar la celebració de l’Eucaristia ja us han dit com els cristians hem de ser misericordiosos amb els altres: complint i vivint eixes obres de misericòrdia envers les persones més necessitades. En aquesta celebració de l’Eucaristia hem escoltat una paraula del Senyor que ens ajuda a entendre què és això de ser misericordiosos.

Com veieu, la nostra catedral avui està decorada d’una manera especial. Els qui havíeu entrat alguna vegada, ¿havíeu vist aquests cors per aquí? No, els han posat únicament per al dia d’avui. La catedral està avui plena de cors. Quan veiem un cor com els que estem veient per tota la catedral, ¿de què ens parla? De l’amor, és clar. Un cor és un signe que normalment les persones utilitzem per a dir a una altra persona que l’estimem. Tots aquests cors ens parlen de l’amor. També l’Evangeli que hem escoltat ens parla de l’amor. Avui tot ens parla de l’amor: els cors que hem posat per tota la catedral i també la paraula de l’Evangeli que hem escoltat.

Aquesta Paraula és molt important. De fet, Jesús la repeteix moltes vegades en l’Evangeli perquè no ho oblidem. Avui hem escoltat el moment en què Jesús les diu per l’última vegada als seus deixebles. Abans de la seua mort, quan estava acomiadant-se dels seus deixebles, els torna a repetir allò que per a Ell era lo més important. I per a Jesús, ¿què és lo més important? ¿Què és el que vol que fem les persones que vivim en aquest món? Per a Jesús lo més important és que ens estimem. En això coneixeran els homes que som els seus deixebles: si no ens estimem ja podem dir que som cristians, però no ho som de veres.

3. Un manament nou

Jesús també ens ha dit en l’Evangeli que eixe manament és nou. ¿Què vol dir Jesús amb això de què el manament d’estimar-nos és nou? ¿No ens deuríem estimar sempre totes les persones? ¿On està la novetat? La novetat consisteix en primer lloc en què Jesús ens diu com ens hem d’estimar: com Ell ens va estimar a nosaltres. Per això, fins que no hem vist com Jesús va ser capaç d’estimar-nos, no podem saber fins on arriba aquest manament. Ens hem d’estimar els uns als altres tant com Ell ens va estimar. La novetat està en què Jesús es posa com a model d’amor. Per això fa el manament de l’amor, un manament nou. Jesús ens va estimar perdonant-nos; donant la vida per nosaltres; fent-se el nostre servidor; sense ningun tipus d’egoisme. Així ens hem d’estimar els uns als altres.

Però també és un manament nou per una segona raó: perquè estimar-nos és quelcom que tots els dies hem d’aprendre a viure. El nostre món fa dos mil anys que escolta aquestes paraules de Jesús, però tot i això les persones moltes vegades s’odien; no es parlen els uns amb els altres; encara hi ha guerres i injustícies. Per això el manament de Jesús serà sempre un manament nou. Perquè cada dia, quan ens aixequem del llit, quan comencem la jornada, hem de començar de nou a estimar-nos els uns als altres. Serà sempre un manament nou perquè mai acabarem de posar-lo en pràctica, mai acabarem d’aprendre’l plenament. Cada dia hem de recordar de nou que lo més important que un cristià ha de fer és viure aquest manament.

Que Jesús ens ajude a tots a viure eixe manament sent misericordiosos amb els més necessitats del nostre món, com el Pare de Cel és misericordiós amb nosaltres.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa