Any Sant de la Misericòrdia – Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració del jubileu de mestres i personal docent

– Lectures:
1a: Sir 35,12-14.16-18
Salm: 33,2-3.16-19.23
2a: 2Tim 4,6-8.16-18
Ev. Lc 18,9-14

Sr. Vicari General
Germans en el sacerdoci
Germanes i germans tots en el Senyor

1. Entrem per la porta de la misericòrdia

En la celebració d’aquest Any Jubilar, seguint la indicació del Papa Francesc en la butlla “el rostre de la misericòrdia”, hem peregrinat a la Catedral, hem pujat al temple a pregar. En el nostre pelegrinatge hem viscut el ritu d’entrar per la Porta Santa. És un signe d’allò que volem viure aquest any: conscients de les nostres febleses necessitem entrar per la porta de la misericòrdia de Déu.

En l’evangeli que acabem d’escoltar, el Senyor ens presenta la paràbola de dos personatges que també van pujar al temple a pregar. Ho feien amb el desig de rebre la misericòrdia de Déu, de viure en amistat amb Ell. Ara bé, únicament un dels dos va entrar per la porta de la misericòrdia i va ser justificat. Es tracta d’aquell publicà que, amb una gran humilitat, no gosava ni alçar els ulls i únicament es reconeixia pecador davant Déu. El fariseu, molt refiat de si mateix, orgullós d’allò que era i d’allò que feia, no té en el seu interior un lloc per al Senyor. Està tan ple d’ell mateix, que en el seu cor no hi ha espai per a Déu ni per als germans.

2. Qui s’obre a la misericòrdia, és misericordiós

La paràbola del fariseu i del publicà uneix rebre la misericòrdia de Déu i ser misericordiosos amb els germans. El fariseu està tancat a la misericòrdia de Déu, perquè pensa que no la necessita. La prova de la duresa del seu cor és que tampoc és capaç de tindre un cor misericordiós envers els altres. Mira al publicà que també està pregant al temple i el jutja, el condemna, no té cap sentiment d’amor, de benevolència enfront aquell pobre que es reconeix pecador davant Déu. La misericòrdia envers els germans és el signe de què realment hem entrat per la porta de la misericòrdia de Déu.

L’Any Jubilar és també una crida a ser misericordiosos amb els germans. I això vol dir no jutjar per a no ser jutjats, no condemnar per a no ser condemnats, perdonar per a ser perdonats i ser generosos amb els més necessitats. Únicament entrem de veritat per la porta de la misericòrdia de Déu si el nostre cor es transforma en un cor ple de misericòrdia envers els germans.

3. Les obres de misericòrdia

Al llarg d’aquest any hem recordat les obres de misericòrdia. Es tracta de quelcom fonamental en la tradició espiritual del cristianisme, en la forma d’entendre l’amor cristià i en la vida de l’Església de sempre. La seua importància naix del fet que les obres de misericòrdia tenen el seu fonament en la Paraula mateixa del Senyor.

Si les considerem, descobrim que algunes d’elles són per posar remei a les pobreses materials de les persones: les pobreses dels qui no tenen menjar o no tenen vestit, és a dir, a les pobreses d’aquelles persones que no tenen el més necessari per a viure dignament. Però les pobreses materials no són les úniques. Existeixen pobreses espirituals: la ignorància; l’orgull del fariseu que es creia molt ric perquè pensava que ho feia tot bé quan en realitat era una persona molt pobra perquè, segurament, era poc estimat pels demés. Són també pobreses la soledat; el patiment dels malalts; la ignorància intel·lectual o moral. Eixes pobreses també han de ser objecte de l’acció dels cristians.

Les pobreses materials es remeien amb coses. A les pobreses espirituals podem donar resposta, en primer lloc, amb la paraula, que pot ser un instrument de misericòrdia. Quan amb les nostres paraules consolem, ensenyem, aconsellem, corregim amb amor, estem fent obres de misericòrdia. La paraula serà un instrument de misericòrdia si la persona a qui la dirigim està en el nostre cor.

Eixa és la vostra tasca com a educadors cristians. Per a vosaltres, l’instrument privilegiat per viure la misericòrdia ha de ser sobre tot la paraula: amb ella ensenyeu, aconselleu, corregiu, i moltes vegades també consoleu als vostres alumnes.

Existeixen també altres obres de misericòrdia que les vivim en el silenci: quan perdonem de cor a algú que ens ha ofès; quan suportem amb paciència els defectes del proïsme o quan preguem pels demés, vius o difunts. Tant unes com les altres les vivim de veres si portem en el cor als nostres germans. Quan a una persona la portem en el cor i l’estimem com quelcom nostre, volem lo millor per a ella. Llavors, les nostres paraules, els nostres gestos, els nostres silencis, les nostres pregàries, són sempre buscant el seu bé.

4. Els fruits del jubileu de la misericòrdia

Dos homes van pujar al temple a pregar per alcançar l’amistat amb Déu. Un estava tan ple d’ell mateix que jutjava al germà, el condemnava i era incapaç de descobrir quelcom de bo en el seu cor. Eixe, que era incapaç de tindre sentiments de misericòrdia envers el germà, tampoc va rebre la misericòrdia de Déu, perquè pensava que no la necessitava, i no va tornar a casa justificat. L’altre, que només veia les seues mancances i la seua pobresa davant Déu, per la seua humilitat va baixar a casa justificat.

Demanem al Senyor que el gest que hem fet avui d’entrar per la porta de la misericòrdia, siga un signe autèntic en la nostra vida. I això ho sabrem si el nostre cor s’obre a la misericòrdia amb els altres. Demanem-li al Senyor que el fruit d’aquest Any Jubilar que estem a punt d’acabar, siga arribar a tindre, per gràcia de Déu, un cor misericordiós com el seu.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa