Any Sant de la Misericòrdia – Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració del Jubileu dels malalts i la jornada diocesana de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

Santa Església Catedral de Tortosa, 14 de febrer de 2016

– Diumenge I de Quaresma (Cicle C)
– Lectures:
1ª. Dt 26, 4-10
Salm 90, 1-2. 10-15
2ª. Rm 10, 8-13
Ev. Lc 4, 1-13

Il.lm. Sr. Vicari General
Delegat diocesà de Pastoral de la Salut
Consiliaris de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i de la FRATER
Germans en el sacerdoci i diaques
Sr. Alcalde i autoritats de la nostra ciutat

Germanes i germans tots en el Senyor, especialment vosaltres, els qui esteu passant pel moment de la prova, de la malaltia, que avui ens hem reunit en aquesta església catedral per celebrar la festivitat de la Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, a la que aquest any unim la celebració del Jubileu de la Misericòrdia dels malalts.

1. Donar gràcies a Déu

En primer lloc us invito a què escoltem junts la paraula de Déu que l’Església ens proposa en aquest primer diumenge de Quaresma i que ens guia en el camí que ens porta cap a la Pasqua. Estem davant una Paraula que, en primer lloc, ens convida a què tots junts fem d’aquesta celebració de l’Eucaristia, i també de la nostra vida, una confessió de lloança i d’acció de gràcies al Senyor.

En la primera lectura hem escoltat la professió de fe que un israelita piadós ha de fer cada vegada que acudeix al temple a presentar la seua ofrena dels fruits del camp, quan es trobe en la presència del Senyor. Aquesta confessió de fe és, en primer lloc, un reconeixement: aquests fruits de la terra són quelcom que no li pertany totalment, perquè són un regal de Déu. Per això, eixa professió de fe és una acció de gràcies en la qual l’israelita piadós reconeix tot el que Déu li ha donat al llarg de la seua història, al llarg de la seua vida. Confessa que els fruits de la terra no són únicament el resultat del seu esforç sinó que són do de Déu. I per això, ell li torna a Déu allò que en el fons ja li pertany.

Aquest és el primer ensenyament de la Paraula en aquest Diumenge de Quaresma: Hem de donar-li gràcies a Déu en qualsevol moment i en qualsevol circumstancia de la nostra vida. La pregària, va dir Santa Teresa de l’infant Jesús, és un crit d’amor a Déu, tant en el moment de l’alegria com també en el moment del sofriment. En el moment de l’alegria no devem oblidar que tot allò que vivim és regal del Senyor i hem de donar-li gràcies. En el moment del sofriment no hem d’oblidar tot allò que Déu ens ha regalat al llarg de la nostra vida. Tots els moments i circumstàncies de la vida són adequats per donar-li gràcies al Senyor, per lloar el seu nom, per tindre sentiments de gratitud per tot allò que Ell ens ha anat regalant al llarg de la història: ¿Tenim quelcom que no hem rebut de Déu? Tot ho hem rebut d’Ell, i si tot ho hem rebut, hem de saber agrair-li-ho a eixe Déu. Demanem-li al Senyor que no desaparegui del nostre cor eixe esperit de gratitud.

2. Creure de cor i proclamar la fe

La Quaresma és un temps de gràcia que ha de tenir com a fruit revifar la nostra fe. Sabem que moltes vegades podem arribar a viure la fe d’una manera superficial; que moltes vegades pot anar desgastant-se en el nostre cor; que molt sovint podem acabar vivint-la sense alegria; que tenim el perill de viure-la d’una manera purament externa. Són els perills en els que fàcilment podem caure.

Sant Pau, en la segona lectura ens ha recordat quina és la fe que ens porta a la salvació: no és únicament la que es confessa en els llavis sinó la que es creu de cor. Creure és reconèixer de cor que Déu ha ressuscitat Jesús d’entre els morts i proclamar amb els nostres llavis que Ell és Senyor. Eixa és la fe que ens fa justos, eixa és la fe que ens porta a la salvació. Demanem tots al Senyor que ens done eixa fe viva: la fe viscuda de cor, la fe confessada amb els llavis i la fe que -jo afegiria quelcom més que també és de Sant Pau, encara que no en este fragment de la carta als Romans, sinó de la carta als cristians de Galàcia- obra per la caritat. Demanem al Senyor que el fruit d’aquesta Quaresma siga eixa fe viva: sentida de cor, proclamada amb els llavis i operant per la caritat.

La celebració del Jubileu de la Misericòrdia a la que ens ha convocat el Papa Francesc ens recorda a tots els cristians que no és prou tindre una fe sentida en el cor i confessada en la llengua. La fe és autèntica quan és una fe viscuda en la caritat. Això ho hem de demanar d’una forma especial con una gràcia en aquesta quaresma de l’any del Jubileu extraordinari de la Misericòrdia. Si la fe no ens porta a la caritat està morta. Seria un sentimentalisme buit o una paraula falsa.

3. Confiança en la prova

L’Evangeli d’aquest primer Diumenge de Quaresma ens presenta Jesús en el moment de les temptacions que Ell també va patir en el temps de la seua estada entre nosaltres. Hem vist com va superar la prova i va vèncer el temptador. Jesús, a l’igual que tots nosaltres, va patir i va passar pel moment de la prova i del sofriment, i va saber combatre i va vèncer. Ell va patir el que patim totes les persones, es va fer en tot semblant a nosaltres.

En l’Evangeli hem escoltat també que després de temptar el Senyor el diable se’n va anar. Però no se’n va anar per sempre, sinó que “s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat” (Lc 4, 13). Se’n va anar fins a una altra ocasió. ¿Quina és eixa altra oportunitat que el diable esperava i en la que Jesús va tindre que tornar a passar per la prova de la temptació, a combatre i també va vèncer? L’altra ocasió és el moment de la Creu, és el moment del sofriment més gran de Jesús, i també el moment de la prova més dura que el Senyor va tindre que passar en la seua vida. En la Creu, en el moment del dolor més gran va tornar el temptador, i també Jesús en eixe moment ens va donar exemple per a lluitar, superar i vèncer les temptacions. Quan aquells que assisteixen a la seua execució es burlen d’Ell i li diuen que si és fill de Déu que ho demostre baixant de la creu; quan volen sembrar el dubte respecte al Pare dient-li que ja que ha confiat en Déu que vinga a salvar-lo…, Jesús està passant pel moment de la prova més dura. Perquè la prova més dura, la temptació més forta és desconfiar de Déu, dubtar de l’amor del Pare, pensar que Déu no vol lo millor per a nosaltres. I Jesús va tindre que superar eixa temptació quan començava el seu ministeri públic, com hem escoltat en la paraula de Déu d’avui, i en el moment de la Creu, en el moment del sofriment. Jesús va ser temptat com nosaltres, va combatre com nosaltres i, en la seua victòria, ens diu que també nosaltres estem cridats a vèncer.

Ens acompanyeu en aquesta celebració un grup de malalts. Segurament sou vosaltres els qui en la vostra vida i en la vostra situació més necessiteu mirar a eixe Jesús que no va desconfiar de Déu. El moment del sofriment i de la malaltia és el moment en què la persona es fa les preguntes més importants de la seua vida: ¿Déu m’estima de veres? ¿Déu és realment un pare per a mi? La malaltia és la situació en la que més fàcilment podem ser temptats de desconfiança en Déu. En eixos moments mireu a Jesús. Ell va ser temptat com nosaltres, va combatre com nosaltres i ens va ajudar a vèncer eixa temptació mirant-lo a Ell clavat en la Creu.

4. Jubileu de la Misericòrdia

Celebrem també avui en la nostra diòcesi la festa de la Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i el Jubileu dels malalts d’aquest any de la Misericòrdia. El Papa vol que no ens oblidem de posar en el centre de la nostra vida cristiana les obres de misericòrdia. Tots sabem que entre les obres de misericòrdia una de les més importants és precisament visitar els malalts. M’agradaria que un fruit d’aquesta celebració fos que l’atenció pastoral a aquells que passen per la prova del dolor siga una prioritat en les nostres parròquies i comunitats. Si la missió de l’església és tenir cura de la fe de tots, no hem d’oblidar que en primer lloc hem de cuidar la fe dels malalts, perquè són els qui més necessiten en eixe moment sentir el nostre ajut; són els qui més necessiten sentir que els cristians estem a prop d’ells en el seu sofriment. Això els ajuda a mantindre la fe i a superar la prova.

Que la nostra celebració jubilar siga per a tots una celebració d’alegria, de fe i d’esperança. Vosaltres malats, tampoc us oblideu de tantes persones que sofreixen per altres causes en el nostre món, i en la vostra malaltia no oblideu que també és una obra de misericòrdia transformar el dolor i el sofriment en pregària, oferir-lo a Déu per les necessitats de tot el món i de l’Església.

Ens acompanyen els membres de l’hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i el grup de voluntaris que col·laboren en les seues activitats i en les de la FRATER. Ens posem tots sota els ulls de la Mare de Déu. Cada vegada que preguem amb la Salve diem que són ulls misericordiosos. Que ens sentim emparats per la seua mirada i que no ens cansem mai de confiar en eixa Mare que no deixa de mirar-nos amb ulls d’amor i de misericòrdia.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa