Pasqua de Resurrecció del Senyor

– Ac 10, 14a. 37-43
– Sal 117
– Co 3, 1-4
– Jn 20, 1-9

– Il.lm. Sr. Vicari General
– Excm. Capítol Catedral
– Rectors de las parròquies de la Ciutat
– Germans en el sacerdoci
– Autoritats de la ciutat
– Germanes i germans

1. Una bona notícia que arriba a tot el món

En el matí del diumenge de Pasqua, quan encara és tot fosc, comencen a succeir uns esdeveniments inesperats. Les dones, les mateixes que havien acompanyat al Senyor fins al Gòlgota i havien presenciat la sepultura del seu cadàver, són les primeres que, havent observat el mandat del descans del dissabte, es dirigeixen al sepulcre. Entre aquest grup de dones destaca Maria Magdalena. Ella, que havia estat alliberada de set dimonis pel Senyor, que l’havia servit i no l’havia abandonat en el moment de la creu, sent la necessitat d’estar prop d’Ell. El desenllaç final havia estat ràpid. Encara no havia passat el temps necessari perquè les persones assimilem la mort d’un ésser estimat, i més quan aquesta mort s’ha produït d’una manera tan tràgica i tan ràpida.

Maria i les altres dones es dirigeixen al sepulcre amb sentiments de mort, però no troben les coses com elles imaginaven: veuen que la llosa del sepulcre està treta (Jn 20, 1). El primer pensament encara pressuposa que el Senyor està mort: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat” (Jn 20, 2). Al desconcert de la mort s’uneix ara el desconcert de la desaparició del cos del Senyor. La primera reacció de Maria és la normal: ella no pot quedar indiferent i va a dir-los als deixebles el que ha succeït.

A partir d’aquest moment els esdeveniments es van succeint en cascada: Pere i el deixeble estimat es dirigeixen al sepulcre, comproven la veracitat d’allò narrat per Maria Magdalena i se’n tornen a casa (Jn 20, 10). Lluc ens diu que Pere va tornar “preguntatn-se amb extranyesa què podia haver passat” (Lc 24, 12). Joan ens indica que el deixeble estimat, en veure el llençol i el mocador “ho veié i cregué ” (Jn 20, 8). L’interrogant que fa Pere i la fe inicial del deixeble estimat són el primer pas d’un procés que clourà amb l’encontre amb el Ressuscitat i el ser recobrats per a la fe. Tots els altres personatges, per diferents camins, seran també recobrats per a la fe.

Aquesta notícia, que primer es va difondre entre les dones i els deixebles, que després es va estendre per Jerusalem, avui és proclamada a tothom. No és una notícia reservada a un grup de persones, a uns pocs elegits o als qui pertanyen a un poble o una raça concretes. És un Evangeli, una bona notícia per a tothom. En la primera lectura, presa del llibre dels Fets dels Apòstols, hem escoltat l’anunci que Pere li fa a un gentil, al centurió Corneli: “Parlo de Jesús de Natzaret… com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable… Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, però Déu el ressuscità el tercer dia” (Ac 10, 38-40). És una bona notícia per a tots. Avui aquesta bona notícia torna a ressonar amb força arreu del món. Nosaltres ens alegrem d’escoltar-la i desitgem que ressoni en el cor del nostre món.

2. L’odi ha estat vençut por l’amor, la mort ha estat vençuda per la vida, el mal ha estat vençut pel bé, el pecat és vençut pel perdó

És una bona notícia perquè ens diu on està la veritat de la nostra història i de la nostra vida. La creu és la manifestació més evident de l’odi que pot albergar el cor de l’home i del mal que el món és capaç d’arribar a fer, perquè Crist no va fer res que pogués justificar el tracte que va rebre per part del món. ¿Què seria del nostre món si amb la creu tot hagués acabat? ¿Què seria de la nostra vida si l’horitzó últim fos la mort? ¿Quin futur tindríem els homes si les injustícies que es cometen diàriament, els efectes de les quals de vegades són irreparables en aquest món, tinguessin l’última paraula? Ni en el nostre món ni en la nostra vida hi hauria lloc per a l’esperança. Si tot hagués acabat en la creu i en el sepulcre, això significaria que els poders del mal s’han apoderat del món i de l’home, que són una obra meravellosa de Déu; significaria que les víctimes de tants odis i de tantes injustícies són, simplement, persones que no han tingut sort en la vida. L’horitzó de la vida de l’home i de la vida del món seria un horitzó de mort.

“Crist ha ressuscitat”. Aquí està la veritat. La prepotència i l’arrogància de l’odi i del menyspreu amb el que tractaren a Jesús ha estat vençuda per la omnipotència de l’amor; les mentides amb les que acusaren a Jesús han quedat al descobert; el bé que Jesús va fer ha vençut al mal que va rebre com a paga. La definitiva paraula del nostre món no és paraula de mort, sinó de vida. L’odi, la mentida, la injustícia, el mal i la mort no són allò definitiu.

3. Pasqua és una bona notícia

Pasqua és una bona notícia per als qui sofreixen les conseqüències del pecat i de la mort. Quan escoltem l’anunci pasqual podem dir en el nostre interior: val la pena viure. Encara que en la nostra vida passem moments de nit, encara que en ocasions no trobem la resposta al per què de les coses que ens succeeixen, encara que en determinats moments la foscor és més forta que la llum…, val la pena viure, és un regal que Déu ens hagi cridat a la vida, perquè ens vol cridar a una vida més plena.

Pasqua és una bona notícia per a tots aquells que, seguint l’exemple de Crist, volen passar pel món fent el bé i guarint als oprimits pel diable. Quan en el seu interior ressoni l’anunci de la resurrecció de Crist poden dir: Val la pena viure pels altres. Malgrat els pocs fruits que moltes vegades produeix tant d’esforç, val la pena fer el bé; encara que l’egoisme i l’ambició sembla que s’apoderin del nostre món, val la pena viure d’una altra manera, perquè és així com es troba la veritable alegria; encara que moltes vegades els qui segueixen el camí de Jesús siguin tractats d’ingenus, val la pena mantenir-se en aquest camí.

Pasqua és fins i tot una bona notícia pels pecadors, per als causants dels mals del nostre món, que també som moltes vegades nosaltres. Sant Pere conclou el discurs dirigit a Corneli amb aquestes paraules: “Tots els profetes donen testimoni a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats” (Ac 10, 43). Pels pecadors és una bona notícia perquè Pasqua és la festa del perdó dels pecats. Crist no vol que ningú quedi en poder del pecat i de la mort. Ell ens vol a tots lliures. Avui se li diu al pecador: el teu pecat té remei, Déu no et vol condemnar, també a tu se t’ofereix la possibilitat d’entrar en una vida nova. El pecat no és necessàriament definitiu en la vida de l’home. El perdó que Crist ens ofereix és la porta que se’ns obre a una vida nova. El nostre món, aquest món que de vegades és tan cruel amb qui ha comès algun mal, ha d’aprendre també que l’ésser humà pot canviar, perquè pot ser renovat per Crist. Pasqua és la festa del perdó i de la vida nova en Crist per a tots.

Pasqua és una Bona Notícia pel qui sofreix, perquè sap que en el seu sofriment no està l’última paraula; per al just, perquè se li mostra el premi de la seua justícia; i per al pecador, perquè se li ofereix el perdó dels seus pecats.

4. Deixar-nos trobar per Crist ressuscitat

La narració de la troballa del sepulcre buit que s’ha proclamat acaba amb el retorn dels dos deixebles a casa. Si seguim llegint el relat evagèlic veiem que Maria Magdalena no torna amb ells. Fa l’efecte que l’Església varonil, que en la passió ha abandonat al Senyor, no sap com ha d’actuar. Maria Magdalena, en canvi, no torna a casa. Ella no té la tranquil·litat de Pere i de Joan, que no s’interessen per arribar a saber què ha succeït. No vol tornar a casa seua fins saber què ha passat. Resta en recerca, perquè el seu amor al Senyor s’ha mantingut viu després del Divendres Sant. Aquesta constància en l’amor tindrà el seu premi. Serà la primera en veure al Senyor, el seu plor es transformarà en goig i el seu cor s’omplirà d’una alegria tan gran que ja ningú li traurà. Ella que, alarmada pel possible robatori del cadàver, va anar a avisar als apòstols de que el sepulcre estava buit, ara tornarà feliç com la primera testimoni de la resurrecció: “Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor»” (Jn 20, 18). Per anunciar a Crist va perseverar en la cerca i el Senyor se li va apareixer.

Si encara no hem trobat al Senyor, si la indiferència amenaça la vitalitat de la nostra fe, si el desencant en la nostra vida cristiana ens envaeix en alguns moments… no ens allunyem del Senyor, seguim en la cerca, conservem encesa la flama de l’amor a Ell, encara que sigui xicoteta. Si perseverem en l’amor, serem copsats per Crist i experimentarem la mateixa alegria de Maria Magdalena en el matí de Pasqua.

5. Maria en la Pasqua

El Divendres Sant, la passió segons Sant Joan ens narrava la presència de Maria al costat de la creu de Jesús. El seu sofriment era immens, però la seua fe era més gran. Podem pensar que en la Pasqua aquesta fe es va veure satisfeta amb una alegria tan gran que no ens podem imaginar; que Maria, el Matí del Diumenge de Pasqua, tornaria a dir, plena del goig de l’Esperit: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva”. La seua alegria pasqual és tan plena com a immens ha estat el seu sofriment, perquè sap que a partir d’aquest moment ja res la podrà separar del seu Fill. Que Ella intercedeixi davant d’Ell per tota la humanitat, per l’Església, pels que sofreixen, per cadascun de nosaltres, perquè arribem a viure des de la Pasqua del Senyor.

Feliç Pasqua de Resurrecció.

+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa.