HOMILIA EN LA FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

En l’ambient propi d’aquestes festes de Nadal, l’Església ens invita a fixar la nostra mirada en la família de Natzaret, perquè eixe és el camí adequat per a entendre la importància de la família per a tot ser humà que ve a aquest món. En aquest temps en què la família és qüestionada i en el que conviccions i valors que han sustentat la vida de les nostres famílies durant generacions i generacions, com pot ser el principi que la vida humana quan més dèbil i indefensa és més ha de protegir-se, estan en una situació de profunda crisi, l’Església no vol oferir als hòmens una teoria abstracta sobre el que és o ha de ser la família, sinó que vol invitar al nostre món a dirigir la seua mirada a una família concreta, a eixa família de Natzaret, que és el model de totes les famílies cristianes santificades per la presència del Senyor, per a descobrir en la seua vida aquells signes que fan d’ella una presència real i eficaç del Regne de Déu en el nostre món.

1. El Fill de Déu va créixer en el si d’una família

En aquest temps de Nadal celebrem el fet de que el Fill de Déu s’ha fet realment home. La seua humanitat és real i verdadera, no és una humanitat aparent, per la qual cosa es va sotmetre a les lleis del desenvolupament humà. El fet de que el Fill de Déu, sotmetent-se a les lleis del creixement humà, acceptara el temps de vida oculta i visquera la major part de la seua vida en l’ambient familiar de Natzaret, ens revela l’estima de Déu per la institució familiar. La família humana forma part del projecte de Déu sobre l’home des del moment de la creació. És l’àmbit natural del creixement de les persones en estatura, en saviesa i en gràcia davant de Déu i els hòmens. Per això, no ens ha d’estranyar que siga la primera realitat humana amb que es troba el Fill de Déu, la primera realitat humana santificada per la presència del Senyor.

El fet de que el Fill de Déu, que no sols és perfectament home, sinó que és “l’home perfecte” haja crescut en l’àmbit de l’una família ens revela, en primer lloc, la importància de la família en el designi de Déu sobre la humanitat. Déu ha volgut per al seu Fill una família, l’ha posat a cura de Maria i de Josep, als que ha fet partícips de la seua autoritat sobre el Fill i Ell s’ha sotmès a aquesta autoritat obeint a la voluntat del Pare. Només la família ha sigut considerada per Déu com l’àmbit humà natural de creixement del seu Fill. És ací on el Fill de Déu va creixent en la perfecció de la seua humanitat: “El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor”.

A la llum de la importància de la família de Natzaret per al Fill de Déu descobrim també la importància de la família per a tota persona que ve a aquest món. És l’àmbit d’acollida d’una nova vida, l’àmbit on tota persona pot arribar a aconseguir la perfecció de la seua humanitat, l’àmbit on tot ser humà ha de sentir-se segur enfront de tota amenaça que puga vindre d’aquest món. Si Déu va voler que el seu Fill cresquera en el si d’una família, podem pensar que açò és el que Déu vol per a tots els seus fills, per a tots els hòmens.

Cap institució ni realitat humana pot substituir el paper de la família per a la humanització del nostre món. Contemplant com Déu mira la família de Natzaret, a la família que Ell ha volgut per al seu Fill, descobrim també el valor que totes les famílies tenen als ulls de Déu, i se’ns revela la importància insubstituïble que té perquè tots puguen créixer i desenrotllar-se, com el Fill de Déu, en saviesa, en estatura i en gràcia davant de Déu i els hòmens.

2. A Natzaret comença el Regne de Déu

En la casa de Natzaret tot és gràcia. Natzaret és per al Fill de Déu lloc de recolliment, una verdadera llar de vida, de religiositat i de fe, el lloc en què Jesús, Maria i Josep viuen una vida de pau en Déu. Jesús no coneix el que és el pecat dins de sa casa. Serà fora de la llar de Natzaret on experimentarà el mal. Dins de sa casa tot és gràcia.

D’aquesta manera, la família de Natzaret se’ns mostra com el primer lloc del nostre món on el Regne de Déu comença a fer-se present entre nosaltres. Enfortit amb la gràcia i amb la vivència del que significa el Regne de Déu, que el Fill ha experimentat en sa casa, podrà eixir, quan arribe el moment, a fer present eixe Regne amb les seues paraules i els seus signes, amb el seu amor i el seu lliurament. El regne de Déu s’estén al nostre món a partir de la llar de Natzaret. La família de Natzaret és la primera realitat humana en què la Salvació i la Vida de Déu comencen a fer-se presents aquí a la terra.

A la llum d’açò podem comprendre per què l’Església, cridada a ser germen i començament del Regne de Déu, concedeix tanta importància a la família. Aquesta és la primera realitat humana en què eixe Regne comença a fer-se present. L’edificació del Regne passa per l’enfortiment de la família, l’evangelització del nostre món passa per l’evangelització de la família.

Quan, pels efectes del pecat en el cor dels hòmens, es destruïx una família s’està obstaculitzant el creixement del Regne de Déu. Quan en el si de la família s’experimenta la pau en Déu, s’expulsa el pecat, es viu una verdadera vida cristiana, s’està construint el Regne de Déu.

3. Jesús en el centre de la família

En la família de Natzaret hi ha algú que ocupa el centre de les mirades de Maria i de Josep: és el Fill de Déu fet home. Jesús no sols rep de Maria i de Josep. Ell els omple de la seua gràcia. La seua presència i la seua persona és el que uneix a Maria i a Josep. L’amor mutu no es debilita per la presència del Senyor, sinó que s’enfortix. Ell fa que eixe amor siga tan fort que res el pot destruir ni trencar.

Els fills que Déu regala a uns pares no trenquen l’amor entre ells, sinó que l’enfortixen. La presència d’un nou ser en el si d’una família és font de gràcia per als pares i per als germans.

Però els fills faran que l’amor dels pares siga indestructible si ells veuen els seus fills units a Crist. Quan els porten a l’Església perquè rebin les aigües baptismals els seus fills arriben a ser fills de Déu i una sola cosa amb Crist. D’aquesta manera, Crist arriba a ocupar el centre de la vida de tota família cristiana. Una família cristiana és una família en la que Crist no és el gran absent, sinó que està en el centre de la vida familiar. Quan la seua presència ompli la casa, eixa casa s’ompli d’alegria i de gratitud, de pau i d’alabança, d’amor i d’unitat. Jesús és el gran tresor de la família cristiana, perquè per Ell ens vénen tots els béns.

4. La missió de la família

A Natzaret se’ns revela que tota família està al servici d’una missió rebuda de Déu. Maria i Josep s’han unit per a realitzar junts la missió que cada u d’ells havia rebut al servici del Fill de Déu i del pla de salvació dels hòmens. Es tracta d’una missió que ve de Déu i que, per tant, és sagrada.

La missió de Maria i de Josep és estar al servici del seu Fill, acollir-lo, acompanyar-lo en el seu creixement, ajudar-lo a que òbriga el seu cor a Déu, ensenyar-li el que significa l’amor concret a tots els hòmens. En definitiva, el Fill de Déu, que tot açò ho posseïx plenament, ha d’aprendre a expressar-ho i a viure-ho humanament, perquè ha volgut sotmetre’s a les lleis del creixement humà. I açò ho aprén de l’exemple de Maria i de Josep. El testimoni de la seua vida i de la seua santedat és l’escola en la que el Fill de Déu va creixent en estatura, en saviesa i en gràcia.

Tota família està per a complir una missió. Del compliment d’eixa missió depèn la santedat dels esposos. Els esposos no s’unixen en funció d’uns interessos, tampoc per a satisfer uns desitjos amb un esperit ple d’egoisme. Quan dos cristians s’unixen en el sagrament del matrimoni, han de saber que no ho fan pensant únicament en ells mateixos, sinó en el que Déu vol d’ells, oberts a la voluntat de Déu i sent conscients que són instruments de Déu al servici del seu Regne.

Forma part essencial d’eixa missió acollir, servir, acompanyar, ajudar els fills a què òbriguen el seu cor a Déu, ensenyar-los a amar tots els hòmens. Això és transmetre la fe d’una manera viva, amb un testimoni autèntic. Forma part d’eixa missió introduir els fills en un estil de vida. El projecte de la família cristiana no és una ideologia, sinó un estil de vida. La paraula de Déu que avui hem escoltat ens recorda alguns principis de la vida d’una família cristiana: l’amor i el respecte als pares, especialment en els moments de debilitat i de malaltia, és font de benedicció del Senyor, perquè per al Senyor els més dèbils són els que més han de ser protegits. Que les relacions s’inspiren sempre en sentiments de compassió, de bondat, humilitat, serenitat i paciència, perdó i amor mutu.

Il·luminats per la Paraula de Déu, sostinguts per l’oració i animant-se sempre a créixer en la vida cristiana, els esposos cristians faran tot el possible per evitar que el pecat es faça present en sa casa i transmetran als fills l’amor al Senyor i la fe.

5. Reflexió final

Estem vivint moments no fàcils per a la família. En l’Evangeli hem vist que tampoc la família de Natzaret ho va tindre tindre fàcil. Van haver de fugir a un país estrany per a evitar que mataren al Nen Jesús. Avui no podem oblidar totes les famílies que passen per dificultats i les veiem unides a la família de Natzaret. Que aquelles famílies que estan passant per moments de dificultat perquè s’ha refredat l’amor, perquè els falta la pau, perquè no tenen els mitjans per a una vida digna, perquè han d’emigrar a un país llunyà, perquè són perseguides a causa de la seua fe, etc… sentin la proximitat i el consol de Jesús, Maria i Josep i, encoratjats pel seu exemple, perseveren en l’amor, siguen ferms en la dificultat i troben l’ajuda de tots els cristians.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa