Festa de la Verge de la Cinta, Patrona de Tortosa

Excel·lentíssim Capítol catedralici
Il·lm. Sr. Vicari General
Il·lm. Sr. Alcalde i regidors de l’ajuntament de Tortosa
Autoritats civils i militars
Sr. majordom en cap i membres de la Reial Arxiconfraria de la Cinta
Cort d’honor de la Mare de Déu
Reina i Reina infantil. Pubilles i pubilletes
Benvolguts germans en el Senyor

1. Introducció

En la nostra ciutat de Tortosa celebrem avui la festivitat de la Mare de Déu de la Cinta. Quan en els nostres pobles i ciutats celebrem les festes majors, tots ens sentim orgullosos per formar part d’una comunitat humana i, en el nostre cas, cristiana amb un ric patrimoni d’història, de fe i de tradició. Durant aquests dies mostrem els tresors que s’han anat acumulant al llarg de segles i ho fem amb un sa orgull pel que som, per pertànyer a una comunitat que ha sabut conservar, al llarg del temps, un ric patrimoni de fe i de cultura, una cultura nascuda de la fe i al servei d’eixa fe.

La celebració d’aquest any conjuga, al meu mode de veure, dos circumstàncies que la converteixen en singular: en primer lloc, mirant al passat, ens alegrem de que fa 150 anys els nostres avantpassats, arreplegant una tradició de segles, interpretant el sentiment comú de la ciutat i per a evitar dubtes, declararen pública i oficialment que la Mare de Déu de la Cinta és la patrona de la ciutat. Un passat que no es pot entendre al marge de la fe.

Ara bé, els cristians no celebrem les nostres festes mirant únicament al passat. Passat i present, Tradició i actualitat han d’unir-se en la nostra celebració. No podem ignorar el present de la fe, de la vida de l’Església, de la situació del nostre món, de la seua necessària evangelització i del testimoni que nosaltres, com a cristians, estem cridats a donar en el moment actual.

2. L’any de la fe

L’actualitat està marcada per l’any de la fe que estem celebrant en tota l’Església. Ens podem preguntar pels motius que van portar al Papa Benet XVI a convocar aquest any i al seu successor el Papa Francesc a continuar amb aquesta celebració. Una primera resposta pot venir donada per la situació de la nostra societat, de la nostra cultura i del nostre món: un món que cada vegada, en els seus valors, en el seu estil de vida, en la seua manera de veure les coses, s’allunya cada vegada més de l’Evangeli. Ara bé, els papes no ens han convocat a l’any de la fe perquè ens lamentem de la situació que ens ha tocat viure o perquè fomentem en el nostre cor actituds de condemna. Ni els laments ni les condemnes evangelitzen al nostre món. El testimoni que el món necessita dels cristians és el testimoni d’una fe viva, d’una fe viscuda amb alegria i amb il·lusió. Açò és el que pot fer redescobrir al nostre món la bellesa de la fe.

I per donar eixe testimoni de la fe que el món necessita, dirigim avui d’una manera especial una mirada de fe i d’amor a la Mare de Déu de la Cinta, que durant tants segles ha constituït el centre de la devoció i de la vida religiosa de la nostra ciutat. D’ella aprenem el que és una fe viscuda. Ella és per als creients un signe lluminós que ens guia pel camí de vegades fosc de la nostra vida i del nostre món.

3. La fe de María

Mirant a la Mare de Déu descobrim el que és una fe feta vida. En el seu camí vital descobrim que la fe és quelcom més que paraules: és una manera de respondre al que Déu va demanant en cada moment. D’ella aprenem les actituds en què es manifesta una fe autèntica.

a) En el moment de l’anunciació, María ha dit: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. És la seua resposta en eixe moment fonamental de la història de la salvació. Una resposta que està precedida per un diàleg entre María i l’àngel. En aquest diàleg ens trobem amb una fe confiada, que no renuncia a voler entendre (Com pot ser això si jo no tinc marit? Li diu María a l’àngel), que no exigeix més explicacions que les necessàries i que no posa condicions a Déu. És la fe de qui es fia més de Déu que de si mateix, de qui es recolza més en Ell que en les seues pròpies forces. És la fe de qui obeeix amb amor, amb generositat i amb confiança absoluta. És una fe que únicament és possible quan es viu en la humilitat: “Sóc l’esclava del Senyor”. La fe d’algú que des d’eixa humilitat renuncia a qualsevol pretensió davant de Déu. En un món en què els homes, orgullosos del que som, del que tenim o del que aconseguim en la vida, creiem tant en nosaltres mateixos que tenim dificultats per a creure en Déu, la fe humil i obedient de María ens indica el verdader camí per a la pau i el goig del Regne de Déu.

b) En el moment de la visitació a Isabel, María ha respost a la salutació de la seua cosina dient: “La meua anima magnifica el Senyor”. És el càntic de María, una paraula que ha ressonat en l’Evangeli que s’ha proclamat. La seua autèntica resposta de gratitud a la gràcia de Déu. María s’alegra de poder estar al servei de Déu, s’alegra de que Ell vesse la seua gràcia als humils, als famolencs, de que mostre la seua misericòrdia amb tots. La fe és autèntica quan es viu amb alegria, quan desperta en el nostre cor la lloança i la gratitud al Senyor. La fe ens ha de portar a fer de la nostra vida una acció de gràcies, a saber donar gràcies a Déu, sempre i en tot lloc. En un món com el nostre, en el que la crispació i els enfrontaments entre les persones són sentiments que sovint es perceben, els cristians estem cridats a sembrar una vida nova enmig del nostre món, i ho hem de fer sense entrar en dinàmiques agressives, sinó testimoniant el goig de la fe i de l’amor als germans.

c) En determinats moments dels relats dels esdeveniments de la infància de Jesús se’ns diu que María conservava totes aquestes coses meditant-les en el seu cor. No tenia la pressa i l’aclaparament que tenim els homes en els nostres assumptes, no vivia en la superficialitat dels esdeveniments, sinó que entrava en la profunditat del seu cor per a anar acollint amb amor el que Déu li anava dient en cada moment. La fe creix quan és meditada en el cor. El nostre món és el món de la superficialitat, de la rapidesa, de la pressa, de l’estrés. Un món que ens dificulta entrar en la profunditat de nosaltres mateixos, i també en la profunditat del misteri de Déu. Un món així acaba trastornant a les persones, convertint-les en objectes fàcilment manipulables. La fe que es medita en el cor ens allibera de convertir-nos en objectes manejats per altres.

d) Al peu de la creu, la fe de María no defalleix. La seua confiança en Déu no decau en el moment del dolor suprem. El patiment no és capaç d’apagar la seua fe. Quan apareix la dificultat en la vida, les persones tendim a pensar que els nostres problemes són els més greus del nostre món. Sorgeix fàcilment la rebel·lia i la desconfiança enfront de Déu. María està junt a la creu patint, com pateix qualsevol mare davant del dolor del seu fill. Però ella no està només patint, també està creient. En eixe moment la seua fe és més forta que el seu dolor. Ella té la certesa que Déu no abandonarà mai el seu Fill. En el moment de la prova, la fe de María ens recorda que no hi ha foscor que ella no haja viscut i que les nostres proves no són majors que les que ella va haver de patir.

e) La seua fidelitat al primer sí que va dir a Déu, que s’ha mantingut en tots els moments de la seua vida, aconsegueix la seua recompensa en la pasqua. Quan ella es troba amb el seu Fill ressuscitat el seu goig arriba a plenitud, la seua alegria és completa perquè ella sap que ja res la separarà del seu Fill. Des d’eixe moment, ella, que ha rebut del seu Fill la missió de cuidar de tots els seus deixebles, mai abandona a l’Església. Ens acompanya a tots en el camí de la fe.

Contemplar María és el camí per anar aprofundint en la nostra fe, però una fe que no es redueix a paraules, sinó que es va fent vida en cada moment i en cada circumstància del nostre caminar.

4. Cridats a testimoniar l’alegria de la fe

Voldria dirigir-vos unes paraules a vosaltres, pubilles i pubilletes, unes paraules que van dirigides també a totes i a tots els joves de la nostra ciutat: durant aquests dies de festes en honor de la nostra patrona, vosaltres representeu a la ciutat. Sou hereves d’una història, però d’una història que s’obri a un futur ple d’esperança. Sou signe d’una tradició que a cap de nosaltres ens agradaria que es perguera, perquè desapareixeria quelcom que forma part de l’ànima de la nostra ciutat de Tortosa.

Però no sou només esperança per a la nostra ciutat, la vostra participació en l’Eucaristia em porta a pensar que sou també, com tots els joves cristians, una esperança per a l’Església. María, la dona plena de joventut, és el model en qui us heu de mirar. Feu de la vostra vida un camí de generositat i d’obediència a Déu com va ser el camí de la seua vida. Si ho feu, trobareu la verdadera alegria.

En el text evangèlic que s’ha proclamat en aquesta celebració ha ressonat la salutació que Isabel, la mare del precursor, plena de l’Esperit Sant dirigeix a la Mare de Déu: “Feliç tu que has cregut”. María és feliç perquè ha cregut. En ella s’uneixen la fe i l’alegria. El Papa Francesc, en l’encíclica Lumen fidei, comentant aquestes paraules d’Isabel afirma: “En la Mare de Jesús, la fe ha donat el seu millor fruit, i quan la nostra vida espiritual dóna fruit ens omplim d’alegria, que és el signe més evident de la grandesa de la fe” (Lumen fidei, núm. 58). Eixa alegria que és el fruit més evident de la fe, María la viu plenament en la Pasqua. Si us decidiu a viure des de la fe, trobareu la verdadera alegria, una alegria que res ni ningú en el nostre món us podrà donar, i també una alegria que res ni ningú del nostre món us podrà llevar, si viviu arrelats en el Senyor.

Que el goig amb què vivim aquesta festa en honor de la Mare de Déu de la Cinta siga expressió del goig de la fe. Que al proclamar avui que aquesta devoció és el tresor més gran que té la nostra ciutat quan cantem “Nostra cinta sobre tot”, anunciem a tots que res hi ha en el món comparable a l’alegria d’haver conegut al Senyor.

Posem davant de la mirada de la Mare de Déu a totes les persones que pateixen: als malalts i ancians (vull aprofitar aquest moment per saludar a tots aquells que no poden estar-hi presents a la celebració i la segueixen pels mitjans de comunicació social), als que no tenen treball o viuen el patiment de passar per moments familiars difícils, als que viuen la pobresa de no haver conegut Crist. Que María siga per a ells una Mare de misericòrdia, que els done fortalesa per a viure amb esperança. Que ella conduïsca a tots a l’alegria de conèixer i d’estimar Jesucrist.

Que així siga.

+ Enric Benavent i Vidal
Bisbe de Tortosa