Homilia Divendres Sant 2020

– Lectures:
1ª: Is 50,13-53,12
Salm 30,6.12ss.
2ª: He 4,14-16;5,7-9
Ev: Jo 18,1-19,42

Benvolguts germans que participeu en aquesta celebració a través dels canals de televisió, que possibiliten que els fidels de tot el territori del bisbat visquem units la Setmana Santa.

1. Esglai i admiració davant el Crucificat

Avui, Divendres Sant, commemorem la mort del Senyor. La celebració és sòbria i, a la vegada, rica en gestos i símbols, alguns dels quals no es tornen a repetir al llarg de l’any litúrgic, com la postració silenciosa del celebrant al començament i el ritu de l’adoració de la Creu, en el que som convidats a mirar l’arbre on morí el Salvador del món. Els nostres sentiments davant el Crucificat avui no són altres que els del profeta Isaïes quan contempla a eixe personatge misteriós del que ens ha parlat la primera lectura: el servent de Jahvé: esglai en veure’l tan desfigurat per les tortures i els sofriments que ha rebut a mans de tota la humanitat; però també admiració, l’admiració que provoca en tots els pobles veure com ha acceptat eixe sofriment, ha pres damunt seu els nostres dolors, ha mort per les nostres faltes, ens ha curat per les seues ferides, i tot sense obrar amb violència ni tindre als llavis la perfídia.

¿Per què el món s’esglaia davant la Creu de Crist? El Concili Vaticà II recordava que l’ésser humà és capaç de fer lo millor i lo pitjor. En la Creu de Jesucrist es descobreix lo pitjor que pot eixir del cor de l’home. Ho veiem en el relat de la passió que hem escoltat: els interrogatoris dels grans sacerdots, el judici al que és sotmès per part del procurador romà, les tortures que ha de sofrir… Tot ens porta a preguntar-nos ¿com és possible que les persones puguem albergar tanta crueltat? Quan pensem del que som capaços, no podem fer altra cosa que esglaiar-nos.

¿Per què avui el món s’admira quan contempla el Crucificat? Perquè en Ell resplendeix lo millor que hi ha en el cor de l’home. De fet hem escoltat en la passió com Pilat està constantment entrant al pretori per interrogar Jesús i sortint per parlar amb els jueus. En una d’eixes sortides treu Jesús, el presenta al poble i diu: “aquí teniu l’home”. Sense saber-ho, Pilat ens ha dit una gran veritat: Jesús és l’home perfecte, l’home en el que no hi ha cap mal, l’home que només sap fer el bé, l’home que s’ha mantingut en fidelitat a Déu. Ens esglaiem perquè es posa de manifest el que som capaços de fer els homes, però també ens admirem perquè d’eixe condemnat a mort ens venen tots els béns.

2. Pregària universal i adoració

La Carta als Hebreus ens ha anunciat que Jesús, per la seua passió “s’ha convertit en font de salvació eterna” (He 5,9). De la Creu brolla una font de vida, com hem vist en l’escena de la llançada: del costat obert de Jesús brolla la sang i l’aigua que simbolitzen totes les benediccions i totes les gràcies que ens venen per la seua mort. Per això la litúrgia d’avui és tota ella una invitació a la pregària. Preguem per la humanitat sencera, no oblidem ningú, perquè desitgem que a tots arribe la gràcia de la Redempció que naix del costat obert del Salvador. En aquesta pregària, aquest any per indicació del Papa, recordarem també els qui sofreixen la pandèmia que estem vivint.

També adorarem l’arbre de la Creu. Recordar la passió del Senyor, com ho fem cada vegada que resem el Via Creu, o quan llegim algun dels relats que ens han transmès els Evangelis, o quan la celebrem solemnement en el Tridu Pasqual, té un fruit espiritual en els nostres cors: ens ajuda a créixer en l’amistat amb Jesucrist.

Sant Joan ens narra que vora a la Creu de Jesús hi era la seua mare. Maria estava patint, com tants germans nostres aquests dies. Però també creia: la seua fe era més forta que el dolor; el dolor no havia matat en Ella la fe. Demanem-li a la Mare del Senyor que el dolor que estan patint aquests dies tantes persones al nostre voltant no mate la seua fe.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa