Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració de Divendres Sant

– Lectures:
1a: Is 52,13-53,12
Salm: 30
2a: Heb, 4,14-16;5,7-9
Ev: Jo 18,1-19,42

Sr. Vicari General
Membres del Capítol catedralici
Germans en el sacerdoci
Germanes i germans tots en el Senyor

Com cada any en la litúrgia del divendres sant hem escoltat una rica paraula de Déu, que culmina en la narració de la passió segons Sant Joan. D’aquestes lectures voldria destacar les tres imatges que ens presenten de Jesús i que ens ajuden a contemplar-lo clavat a la creu.

1.  Jesús és Rei

La imatge que destaca en la narració de la passió de l’evangeli de Sant Joan és la de Jesús com a Rei. Tot l‘interrogatori en el judici davant de Pilat té com a tema la reialesa de Jesús. Pilat comença preguntant-li: “Ets tu el rei dels jueus?” Jesús li respon amb una altra pregunta: “Surt de vós, això que em pregunteu, o bé d’altres els qui us ho han dit de mi?” (Jn 18,34) A mesura que avança l’interrogatori Jesús manifesta obertament la seua reialesa: “Teniu raó: jo sóc rei. La meua missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món” (Jn 18,37). I aquest interrogatori acaba amb una confessió, probablement inconscient per part de Pilat, de la reialesa de Jesús: “després d’entrar i sortir set vegades del pretori, Pilat treu a Jesús i el presenta al poble dient: <aquí teniu el vostre rei>” (Jn 19,14). Quan crucifiquen a Jesús posen en la creu la causa de la condemna: “Jesús, el natzarè, el rei dels jueus”. I quan van a demanar-li a Pilat que traga allò o que ho corregeixi, ell contesta: “això que he escrit, ja està escrit”.

Jesús en la creu és rei, però és rei de la veritat. Ell mateix ho ha dit: “La meua missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món”(Jn 18,37).  És rei perquè és la veritat en persona, i perquè eixa veritat s’imposa pel camí de l’amor. En un món de tantes mentides i que no vol saber on està la veritat, contemplant Jesús clavat a la creu descobrim aquell que és la veritat personificada, que vol comunicar-la no imposant-la per la força, sinó acceptant Ell mateix el patiment per la veritat. Aquí aprenem com ha de ser el testimoni cristià per construir el regne de Déu en el nostre món: no fer sofrir mai ningú per la veritat, sinó estar disposats a patir per ella.

2. Jesús, Gran Sacerdot

La segona lectura ens presenta Jesús clavat a la creu, no com a Rei, sinó com a Gran Sacerdot. És el tema de la Carta als Hebreus. Jesús és el Gran Sacerdot que ha fet seus els sofriments de la humanitat. En l’Antic Testament, el gran sacerdot sacrificava els anyells. Vivia la seua funció sacerdotal com un ofici. Podia haver-hi una separació entre el seu sacerdoci, que era el seu ofici, i la seua vida. En canvi a Jesús el veiem avui com el Gran Sacerdot que viu la missió d’intercedir pels altres fent seus els sofriments de la humanitat i pregant al Pare “amb grans clams i amb llàgrimes” (Heb 5,7), com ens ha dit l’autor de la Carta als Hebreus. El Senyor ha experimentat el sofriment i el dolor d’eixa humanitat per la qual Ell intercedeix en la creu. Clavat a la creu el veiem com el Gran Sacerdot que no ha ofert coses externes a ell, sinó que s’ha ofert Ell mateix al Pare i s’ha convertit, per això, “en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten” (Heb 5,9). No viu el seu sacerdoci com un ofici o una professió, Ell l’ha fet vida. Ell mateix s’ha ofert al Pare, ha plorat i ha sofert per tota la humanitat.

3. Jesús, el Servent de Yaveh

La primera lectura ens presenta Jesús clavat a la creu sota la imatge del Servent de Yaveh, d’aquell que accepta complir totalment la voluntat de Déu carregant amb el pecat de tota la humanitat fins al punt de què, essent innocent, ha portat sobre les seues espatlles el pecat, el dolor i el sofriment del món. Clavat a la creu el veiem com el Servent perfecte, que s’ha sotmès totalment a la voluntat del Pare fins al punt de fer-se servidor dels homes.

Mirem avui a Crist Gran Sacerdot, Rei de la veritat i Servent de tota la humanitat. No tindrem prou paraules per agrair-li al Senyor el que ha fet per nosaltres. Que el divendres sant siga un dia per contemplar i acollir amb gratitud la gràcia que brolla de la creu.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa