Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració de la Cena del Senyor

– Lectures:
1ª: Ex 12,1-8.11-14
Salm 115,12-18
2ª: 1Co 11,23-26
Ev: Jn 13,1-15

Benvolguts germans en el sacerdoci
Germans i germanes tots en el Senyor

1. La família de Jesús

En la primera lectura del llibre de l’Èxode hem escoltat les disposicions per a la celebració de la Pasqua. És una festa que s’ha de celebrar en família: “cada família, cada casa” s’ha de reunir per celebrar-la. Però la família no sols es defineix pels vincles biològics. Tot el poble d’Israel és una família perquè és la família de Déu. Per això, si una d’elles fos massa petita, s’ha d’ajuntar amb “la família del veí més pròxim”.

També els deixebles de Jesús són com la seua família. Per això es van reunir amb ell per celebrar el sopar pasqual. No el podien deixar sol en eixe moment en què no tan sols anava a celebrar la pasqua jueva, sinó a viure la seua pròpia Pasqua. Jesús necessita reunir als seus, als deixebles que ho havien deixat tot per seguir-lo. Vol compartir amb ells les últimes hores de la seua vida. Té necessitat d’explicar-los tot el que ha de passar, de preparar-los per a la seua passió i de donar-los els darrers ensenyaments. I els deixebles responen a aquesta invitació, es reuneixen amb Ell i l’acompanyen en el començament del camí de la passió.

Nosaltres ens sentim avui família del Senyor. Ell ens uneix a la seua persona i, per això, ens uneix entre nosaltres. Si estem aquí és perquè volem també acompanyar-lo en la seua Pasqua.

2. La Pasqua del Senyor

En la celebració de la pasqua jueva eren tres els elements fonamentals: l’anyell “sense tara” que ha de ser degollat, la seua carn que ha de ser menjada, i la seua sang que va alliberar el poble de la mort la nit de la sortida d’Egipte.

En l’última cena de Jesús amb els deixebles no apareix l’anyell. El vertader anyell sense tara que serà sacrificat és el mateix Jesucrist. En els signes del pa i del vi està anunciant la seua mort. Sant Pau, en la segona lectura ens recorda que Jesús es va reunir amb els apòstols “la nit que havia de ser entregat”; i l’evangelista Sant Joan ens diu que era “l’hora de passar d’aquest món al Pare”. Però estem davant d’algú que viu la pròpia mort no sols com aquell que “és entregat”, sinó com qui voluntàriament es lliura per tots. I això per una raó: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem”.

Per mostrar-nos el seu amor el Senyor realitza dos gestos: pren el pa, el parteix i el reparteix dient “això és el meu cos, ofert per vosaltres”; i pren el calze i el reparteix dient “aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang”. L’Anyell que ens allibera de la mort és el cos del Senyor sacrificat a la creu. La seua carn i la seua sang són el pa i el vi de l’Eucaristia, memorial i anunci de la mort de Crist fins que torne. També durant el sopar va rentar els peus dels deixebles, com hem escoltat en l’Evangeli, perquè per amor, Ell que era el Mestre i el Senyor, va voler fer-se el nostre esclau i el nostre servidor.

Com a família de Jesús ens reunim amb Ell per celebrar el seu memorial, és a dir, per recordar el seu amor, perquè únicament podem estar units a Ell si actualitzem constantment eixe amor i alimentem la nostra vida amb eixe record.

3. La llei de la vida cristiana

Fer memòria de la Pasqua del Senyor és quelcom que compromet la vida del cristià. Aquests dies l’acompanyarem en els moments en què va a donar la seua vida en rescat per molts. Al fer-ho estem dient-li: jo vull viure com tu perquè vull ser dels teus; necessito que em rentes els peus, sovint bruts pel fang d’aquest món, del meu egoisme, de les meues comoditats, de les meues ambicions, de les meues impureses, de les meues covardies; necessito ser alimentat del teu cos i de la teua sang per a ser cada dia més com tu, per a créixer en la teua amistat, per a no allunyar-me de la teua família, que és l’Església.

Aquests dies li volem dir al Senyor: fes-me participar de tal forma de l’Eucaristia que arribi a viure com tu i a pensar com tu, que no vas venir a fer-te servir sinó a servir i donar la vida en rescat per molts; que puga obrir el meu cor a les teues paraules i comprendre l’ensenyament que vas voler transmetre als deixebles per explicar-los per què els havies rentat els peus: “Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres”.

Senyor: ajuda’m a comprendre que, si l’Eucaristia va ser expressió del que havia sigut la teua vida i del que anava a ser la teua mort, jo no puc separar la participació del teu cos de la meua vida; ajuda’m a fer vida l’Eucaristia creixent cada dia més en la teua amistat i en el servei als germans.

Amén.

+Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortos