Homilia de Pasqua de Resurrecció

Catedral de Tortosa, 4 d’abril de 2021

– Lectures:
1ª: Ac 10,34.37-43
Salm 117,16-17.22-23
2ª: Col 3,1-4
Ev: Jo 20,1-9

  

Il.lm. Sr. Vicari General de la Diòcesi
MMII Srs. membres del Capítol catedralici
Mons. Jordi Bertomeu
Sr. 1r Tinent d’Alcalde i regidors de l’Ajuntament de la ciutat
Sra. Presidenta i junta de l’Agrupació de Confraries i Germandats de la Setmana Santa de Tortosa
Germanes i germans tots en el Senyor

   

  1. Una experiència de gràcia i de llibertat

Després de la mort de Jesús, els deixebles estaven desil·lusionats. Havien conegut una persona que els havia omplert d’esperança, havien deixat el seu treball i les seues coses per anar amb Ell. I tot havia acabat amb un fracàs. Les esperances i la il·lusió que havien posat en Jesús no s’havien complert. Segurament, en eixos moments, pensarien que s’havien equivocat. Però el matí del diumenge de Pasqua tot va canviar: primerament són les dones, les mateixes que l’havien seguit fins al calvari, les què descobreixen que el cos no hi és on l’havien sepultat. Entre elles destaca Maria Magdalena. Després són Pere i el deixeble estimat els qui constaten eixe fet. A partir d’eixe moment van succeint-se els esdeveniments: el Senyor es deixa veure, primer a les dones, després als deixebles. I la seua presència té força perquè vagen superant les pors, el desconcert en el que es trobaven, el desànim i la incredulitat. A poc a poc tots van sent recuperats per a la fe.

Per als personatges de la Pasqua tot el que van viure va ser sorprenent. Quelcom que no imaginaven i que, per tant, no esperaven. És com una bona sorpresa, com un regal inesperat. Però no un regal qualsevol: una vivència molt més plena d’allò que ells haurien pogut desitjar. Segurament s’haurien conformat amb què el Senyor no hagués mort. Ara, en canvi, el veuen viu, però no amb la vida que tenia abans de la creu, sinó amb una plenitud que supera totalment la seua capacitat de comprensió. L’alegria –ens diu l’evangelista Lluc- era tan gran que no ho acabaven de creure. El senyor omple el buit que els havia quedat després de la mort amb una plenitud que supera qualsevol expectativa humana, els omple d’una alegria plena, d’una esperança il·limitada, d’un amor immens. Viure una experiència com aquesta és experimentar la gràcia de Déu. En el seu Fill ressuscitat, Déu els ha regalat una plenitud de vida molt més gran del que havien pogut pensar. I per això aquesta experiència de gràcia és també de llibertat: el desconcert, les pors que ens envaeixen en ocasions, la mort com horitzó de l’existència… Tot això no és tan fort ni tan amenaçador. A la llum de la vida que s’ha revelat en Crist i que comunica als seus deixebles, tot això ha estat vençut: Pasqua és viure de la gràcia del Ressuscitat, és experimentar la llibertat cristiana, una llibertat que ens porta a lluitar per la dignitat i la vida de totes les persones sense cap temor.

  1. Una llum que tot ho il·lumina

Abans de la passió, quan Jesús parlava als deixebles de la mort que havia de sofrir i els anunciava la resurrecció –els anuncis prepasquals no són únicament de la passió, sinó de la Pasqua-, els evangelistes repeteixen que els deixebles no ho entenien, callaven i els feia por preguntar-li. En l’Evangeli acabem d’escoltar com el deixeble estimat, al veure aplanat el llençol d’amortallar i el mocador que li havien posat al cap “lligat encara al mateix lloc” (Jo 20-7), “veié i cregué” (Jn 20,8). Es tracta d’una fe inicial que el porta a una primera comprensió: “fins aquell moment –indica l’evangelista– encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts” (Jn 20,9). Sant Lluc també ens narra que quan s’aparegué als onze “els va obrir l’enteniment per comprendre les Escriptures” (Lc 24,45).

A la llum de la resurrecció tot queda clar: Jesús no era un profeta més, era aquell a qui “Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder”  (Ac 10,38). Ell no havia vingut per dominar el món per la força, sinó que “passà per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable” (Ac 10,38); Déu, que durant tota la seua vida “era amb Ell” (Ac 10,38), no l’havia abandonat en el moment de la mort, sinó que l’havia ressuscitat al tercer dia. Ara tot tenia sentit per a ells, tot els resultava clar i coherent. Ara descobreixen que no s’havien enganyat, havien seguit a algú que, en realitat, és l’únic per qui val la pena deixar-ho tot i donar la vida. En tot cas, s’havien equivocat quan l’havien abandonat i negat en el moment de la passió, dominats per la por. Per això a partir de la Pasqua seran homes lliures de la por, perquè la resurrecció els ha obert els ulls i els ha fet veure que la vida únicament té sentit si es viu per Crist. Viure des de la Pasqua és obrir la nostra vida al Senyor perquè la seua llum vença les foscors del nostre cor.

  1. Un missatge que anunciar

A partir d’eixe moment els deixebles comencen a anunciar eixa notícia. No hi ha altra més important per a la història de la humanitat: “Ell –ens ha dit sant Pere- ens ordenà que prediquéssim al poble” (Ac 10,42). Una notícia tan gran i tan esperançadora no és únicament per a uns escollits i privilegiats, no és per a una minoria, no és per a un grup tancat, és per a tots. L’Església no es vol guardar aquest tresor, viu per anunciar-lo, per a proclamar que “tothom qui creu en Ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom” (Ac 10,43). No hi ha cap mal que no puga ser vençut per la potència salvadora de Crist: ni en cada persona ni en el món; no hi ha cap persona que no puga ser salvada pel Senyor; el mal no té l’última paraula; no tenim dret a excloure a ningú de l’amor del Crist ressuscitat. És un amor que atreu a tots, que convida a tots a creure en Ell. Ell vol vessar eixe amor sobre tota la humanitat. Certament els creients tenim el privilegi d’haver conegut Jesús, però és un privilegi perquè en realitat és una gràcia, un regal. No és un privilegi que ens porta a excloure als altres i a jutjar-los; és una gràcia que ens ha de portar a estimar, a treballar per a què tots creguen i arriben al coneixement de Crist i a la salvació. Pasqua ens ha de fer veure als cristians que no hem de ser mai un obstacle, ni en la nostra vida ni en les nostres paraules, perquè els homes arriben a conèixer i estimar Jesús.

El missatge que els apòstols estan cridats a proclamar inclou una seguretat: Crist ressuscitat és aquell a “qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts” (Ac 10,42). És l’únic pel qual val la pena prendre un compromís que done sentit a la vida. Els cristians ens devem comprometre en causes justes: en la política, per intentar construir societats més justes; en la cultura, per a dignificar la vida de les persones; en la defensa de la vida de cada ésser humà, perquè aquesta no depenga de la decisió d’altres; en l’ecologia, perquè el planeta siga més habitable per a tots. Però sabent que en el fons tot compromís, per a un cristià, té sentit si és pel Regne de Crist. Eixa és l’orientació correcta de la nostra vida i que pot portar-nos a un món més just. Sant Pau, en la segona lectura ens ha dit que tot creient que mira a Crist ressuscitat, ha de cercar “allò que és de dalt, no allò que és de la terra” (Col 3,1). Això no significa oblidar-nos o fugir del món: vol dir que hem de treballar en aquest món, però no buscant els nostres interessos, no per un egoisme que porta a les divisions, no per ser més que els altres, sinó mirant a Crist, treballant pel seu Regne, lluitant per tot allò que és bo, just, noble, honrat, i que porta a la pau. Encara que sovint no ens ho creiem perquè sembla que aquest camí no és eficaç, en realitat és l’únic pel que val la pena comprometre’s, perquè eixa bondat, eixa vida que avui brilla en el Crist ressuscitat és lo definitiu en la història i en tots nosaltres. En la resurrecció Déu ens ha mostrat que eixe Jesús és aquell que Ell “ha destinat a ser jutge de vius i de morts” (Ac 10,42), és aquell que té l’última paraula sobre la història de cadascú de nosaltres i de la humanitat sencera.

Que la llum i l’alegria de la Pasqua, eixa alegria que també va viure en plenitud la Mare del Senyor en veure complides les seues esperances en què Déu no havia abandonat al seu Fill, ompli els nostres cors, les nostres famílies i el nostre món.

Bona Pasqua de resurrecció a tots en la pau de Crist.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X