Homilia de diumenge de Rams

Catedral de Tortosa, 10 d’abril de 2022

 

– Lectures:

Is 50, 4-7

Salm: 21

2a: Fl 2, 6-11

Ev: Lc 22, 14-23.56

MMII Sr. Membres del Capítol catedralici

Il·lma. Sra. Alcaldessa de la ciutat, Sr. Diputat, autoritats

Presidenta i Junta de l’Agrupació de confraries i germandats de la Setmana Santa de Tortosa

Germans i germanes tots en el Senyor

Amb la celebració del Diumenge de Rams comencem la Setmana Santa i ho fem aclamant al Senyor i escoltant el relat de la seua passió que ens hauria de fer reflexionar a tots. Vull destacar tres contrasts que trobem en aquest relat:

  1. L’actitud del Senyor i l’actitud dels deixebles

 

Jesús s’encamina decididament cap a la passió. Ell desitja menjar el sopar pasqual amb els deixebles i institueix l’Eucaristia. Abans que li traguen la vida, Ell l’entrega voluntàriament, perquè no havia vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per molts. Com a signe d’aquesta entrega abans de sofrir la mort, institueix l’Eucaristia. Però, com hem escoltat en el relat de la passió, mentre el Senyor institueix l’Eucaristia es produeix una baralla entre els deixebles: discuteixen entre ells qui seria el més important. El Fill de Déu s’ha humiliat i els seus deixebles busquen honors, tenen ambició de poder. Sovint, els cristians, també dins l’Església, parlem un llenguatge molt diferent del de Jesús i les nostres actituds es poden assemblar més a les dels deixebles.

  1. La coherència del Senyor i la incoherència dels deixebles

 

Al llarg de la passió, hem vist com Jesús es manté fidel. Ell sap que la mort és a prop, però això no el porta a canviar la seua manera d’actuar. Amb coherència, continua fent el que sempre havia fet. Quan en els interrogatoris li pregunten si Ell és el Messies, el Rei d’Israel, o el Fill de Déu, no ho nega. En aquest moment en què, segurament, hagués pogut salvar la seua vida, continua fidel a la missió que el Pare li havia encomanat.

En canvi, veiem com els deixebles canvien d’actitud segons les circumstàncies. Pere li assegura al Senyor que donarà la seua vida per Ell, però a l’hora de la veritat, el nega. Tots els altres, l’abandonen. Tenen bones paraules però una gran incoherència de vida. En la passió descobrim la coherència del Senyor i la incoherència dels deixebles; la fermesa de Jesús i la inestabilitat dels seus amics.

També nosaltres, sovint, a l’hora de donar testimoniatge de la fe, no som valents; no mantenim la coherència, actuem segons les nostres conveniències. Donar testimoni no és fer patir als altres per la Veritat, és estar disposats a patir per ella. Això és el que fa Jesús i el que, en eixe moment, no saben fer els seus deixebles.

  1. El mal del món i l’amor de Déu

 

La Creu és el moment on es desvetlla el mal del món, allò que som capaços de fer les persones, i no sols en el passat, també avui en dia. Aquests dies, estem veient en els mitjans de comunicació social, escenes que pensem que una persona humana seria incapaç de fer, que ens semblen impensables en aquest moment de la nostra història. Això és el que va passar en la passió:  en la Creu se’ns manifesta la màxima injustícia que la humanitat pot cometre: condemnar un innocent.

Però, en la passió, descobrim també la màxima misericòrdia del Senyor. Davant el mal del món, respon demanant el perdó per als seus perseguidors. Davant el menyspreu de la gent, respon amb paraules de misericòrdia. Al lladre que està crucificat al seu costat també li dona molt més del que havia demanat: mentre que ell li suplica que el recordés en el seu Regne, Jesús li promet el Paradís.

Com seria de diferent el nostre món si aprenguéssim, en la contemplació de la passió, eixes actituds del Senyor: vocació de servei, coherència, misericòrdia. La passió és un espill on podem descobrir la veritat de la nostra vida i la realitat del nostre món. També ens indica el camí per construir un món millor i més digne de l’ésser humà. Que en la celebració de la Setmana Santa aprenguem eixes lliçons i que ens porte a ser més misericordiosos, més coherents i més servidors dels nostres germans. Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal

Bisbe de Tortosa

X